Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Girona participa en el primer estudi global que revela desigualtats en l’atenció de càncers ginecològics

L'informe, que també mostra diferències en el tumor de mama, inclou dades del Registre del Càncer de Girona

L'investigador de l'Idibgi, Marcos-Gragera.

L'investigador de l'Idibgi, Marcos-Gragera. / Idibgi

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Girona

Un ampli estudi internacional posa de manifest desigualtats accentuades a escala mundial en la detecció i el tractament dels tres càncers més freqüents en dones al món: mama, coll d’úter i ovari. L’anàlisi, publicada a la revista internacional The Lancet, inclou dades de més de 275.000 dones diagnosticades entre 2015 i 2018 en 39 països, i mostra diferències rellevants en l’estadi al diagnòstic i en l’accés a tractaments consistents amb les guies clíniques. En la recerca hi ha participat el Dr. Rafael Marcos-Gragera, investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (Idibgi), i coordinador de la Unitat d'Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona.

Aquest estudi, anomenat VENUSCANCER, és el més ampli fet fins ara sobre aquest tema. Les dades han estat analitzades pel Cancer Survival Group de la London School of Hygiene & Tropical Medicine (LSHTM), dins del programa CONCORD de vigilància global de la supervivència del càncer. Les conclusions proporcionen una base d’evidència clau per orientar polítiques de control del càncer, com aquelles impulsades per la Organització Mundial de la Salut.

L’estudi VENUSCANCER revela desigualtats contundents en el diagnòstic i el tractament del càncer de mama, coll uterí i ovari arreu del món, especialment entre països d’alts i baixos ingressos”, subratlla el Dr. Rafael Marcos-Gragera, cap del grup de recerca en Epidemiologia descriptiva, genètica i prevenció del càncer de l’Idibgi.

L'estudi mostra desigualtats especialment entre països amb alts i baixos ingressos

Rafael Marcos-Gragera

— Cap del grup de recerca en Epidemiologia descriptiva, genètica i prevenció del càncer de l’Idibgi

El Dr. Marcos-Gragera afegeix que l’extensa recerca “mostra que els retards diagnòstics i les mancances en l’accés a tractaments complets continuen condicionant greument la supervivència. També evidencia que l’adhesió a les guies clíniques varia enormement entre sistemes sanitaris”. En conjunt, segons valora l’investigador, l’estudi “aporta una brúixola potent per orientar polítiques que tanquin les bretxes globals en l’atenció oncològica de les dones”.

Desigualtats en el diagnòstic

El diagnòstic precoç supera el 40% als països més desenvolupats, mentre que als que tenen menys recursos amb prou feines arriba al 20%. Aquestes diferències impliquen que les possibilitats de supervivència de les dones en els països amb rendes baixes o mitjanes són menors que en els països més desenvolupats.

Els càncers de mama metastàtics (quan el càncer s’ha estès des del lloc original a una altra part del cos) representen menys del 10% en la majoria de països d’ingressos alts, però són més freqüents als països amb menys recursos (entre el 2% i el 44%). Els càncers de coll d’úter en fase avançada es mantenien per sota del 15% a la majoria de països.

Els càncers d’ovari continuaven diagnosticant-se majoritàriament en fases avançades. El càncer d’ovari sovint és descrit com l’”assassí silenciós”, perquè produeix símptomes inespecífics, com dolor o inflor abdominal, i pot passar desapercebut durant molt de temps, cosa que porta a diagnòstics tardans.

Diferències entre països en els tractaments

Pel que fa al tractament dels tres tipus de càncer, en general, la cirurgia es va oferir al 78% de les dones dels països amb més recursos i, en canvi, al 56% de les dels països amb menys recursos.

Als països europeus, entre el 67% i el 78% de dones amb càncer de mama inicial reben cirurgia conservadora del pit amb radioteràpia (extirpació del tumor preservant la mama, seguida de radiació), mentre que en altres contextos encara és habitual la mastectomia per limitacions de recursos o de formació especialitzada.

En conclusió, l’estudi posa de manifest la necessitat de reforçar el diagnòstic precoç i garantir l’accés a radioteràpia i cirurgia especialitzada, alineant els itineraris assistencials amb les guies internacionals i contribuint a les iniciatives de l’Organització Mundial de la Salut per millorar el tractament d’aquests càncers.

Tracking Pixel Contents