El català, en retrocés a les comarques gironines

L'ús del català a les comarques gironines es troba en retrocés, segons les dades territorialitzades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població 2023 (EULP), publicades aquest dijous. Malgrat que es troba per sobre la mitjana catalana, l'ús del català com a llengua habitual baixa respecte a l'enquesta del 2018, i baixa del 50% per primera vegada.

L'enquesta feta pública al febrer constatava que el català és la llengua habitual de menys d'un terç dels catalans, el 32,6%, per primera vegada en, com a mínim, 20 anys. A Girona, la població que usa exclusivament el català com a llengua habitual és del 45,1%, un retrocés de 9 punts percentuals respecte al 2018. Els qui tenen el castellà com a llengua habitual puja lleugerament, del 29 al 32%, i els que ho fan amb altres idiomes del 6,3 al 7,2%.

Els altres idiomes guanyen terreny

Els gironins que fan servir només el català com a llengua inicial i els que fan servir el castellà: un 39,1% dels gironins trien la llengua catalana inicialment, davant d'un 35,6% que ho fan en castellà. L'ús del castellà com a llengua inicial es manté estable des del 2003, al voltant d'un 35%, però el català ha baixat del 52,5% que ho feien el 2003 al 39,1% del 2023. Aquest retrocés del català és a causa de l'augment dels que ho fan indistintament en català o castellà, però especialment pels que ho fan en altres idiomes, que són el 17,3% el 2023 davant el 6,9% que ho feia el 2003.

La llengua amb la qual els gironins se senten més identificats és el català, però també es mostra un descens en aquest aspecte. Si el 2018 era un 51,9% de la població gironina que se sentia identificat amb la llengua catalana, el 2023 baixa fins al 40,3%. L'enquesta mostra que cada vegada són més les persones que s'identifiquen tant amb el català com amb el castellà i amb altres llengües.

Baixa el coneixement del català

El 2023 el percentatge de gironins que entenen, parlen, llegeixen i escriuen el català és menor que el 2018. L'enquesta mostra que, malgrat que en nombres absoluts hi ha moltes més persones que tenen coneixement del català, es troba a la baixa des del 2018. De fet, el 2023 el 93,9% de la població gironina entén el català, davant el 94,9% del 2018. On més es nota aquest descens és el percentatge de gironins que parlen l'idioma, que ha baixat 4,7 punts des del 2003, una reducció del 5,35%.

L'enquesta mostra que el coneixement de l'idioma el 2023 és inferior al 2003 en tots els àmbits menys en escriure'l, que ha augmentat un 7,34% respecte fa 20 anys, tot i el lleuger descens respecte al 2018, l'any en què més gironins sabien escriure el català.

Descens a tot Catalunya

Aquest descens a les comarques gironines no és una excepció, l'ús del català baixa a tot Catalunya. Amb dades del 2023, l'estudi reflectia que el 32,6% dels ciutadans fan servir el català per sobre de cap altre idioma, un retrocés de 3,5 punts respecte al 2018. Els qui tenen el castellà com a habitual cauen dos punts fins al 46,5%, mentre que els qui declaren fer servir les dues per igual pugen dos punts fins al 9,4%. De fet, els enquestats que identifiquen com a propis tots dos idiomes van vuit punts a l'alça, i els que ho fan amb un idioma o l'altre reculen sis punts.

Però aquest descens no és homogeni. En termes generals, la majoria de territoris se situen per sobre la mitjana catalana excepte l'Àmbit Metropolità de Barcelona, que és la zona on l'ús del català que presenta unes dades més baixes i inferiors a la mitjana i correspon, precisament, a la zona més densament poblada del país.

Malgrat l’obvi retrocés, des de la conselleria volen veure el got mig ple i posen el focus en algunes tendències positives. Per exemple, a Àmbit Metropolità de Barcelona, el nombre de persones que utilitzen el català la meitat del seu temps o més (els ‘parlants habituals compartits’) és superior al percentatge de població que té el català com a llengua inicial (llengua parlada a casa). En el conjunt de l’àmbit metropolità, hi ha un 22,3% de llengua inicial en català, però el percentatge de persones que utilitzen el català la meitat del seu temps o més puja fins al 35,2%.

Així passa, per exemple, a Barcelona, on només el 25,1% de població té el català com a llengua inicial, però un 38,5% de persones utilitza el català «la meitat del seu temps o més». Aquesta tendència, que malgrat l’exigu de les xifres des de la conselleria llegeixen com a positiva [hi ha gent que no parla català a casa però fa l’esforç de parlar-ne fora] també es detecta a l’Hospitalet, on es passa del 8,5% de persones amb el català com a llengua inicial al 15,5% de parlants mitjà habituals (bilingües); o al Barcelonès Nord (que inclou Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs), on es passa del 13,2% al 23,3%, i al Baix Llobregat Sud, on de l’11% de llengua inicial catalana s’arriba al 21,8% de persones que fan servir el català la meitat del seu temps o més.

La lupa en els joves

Tornant a obrir el focus quant a territori, posant Catalunya com a univers únic, però posant la lupa en els més joves (en aquesta enquesta, els compresos entre els 15 i els 29 anys), el primer que crida l’atenció és que es tracta de l’única franja d’edat en què el castellà com a llengua habitual supera el 50% (el 50,1%)dels enquestats , davant el 29,2% que utilitza com a llengua habitual el català, i un tímid 9,4% que respon fer servir les dues llengües amb normalitat. Quant a la llengua d’«identificació» –la que s’esmenta quan et pregunten quina és la teva llengua–, el castellà supera també en gairebé 10 punts al català entre els més joves. Mentre que només el 28,7% de la població d’aquesta franja d’edat respon tenir el català com a llengua d’identificació, un 37,8% afirma que el castellà; i el 16,9%, català i castellà.