Cibercrim a Girona: més de 20 estafes denunciades cada dia

Les estafes continuen sent un dels delictes que més ocupen darrerament els cossos policials a les comarques gironines, especialment les de tipus cibernètic. No hi ha dia que no n’hagin de gestionar, ja que de mitjana se’n denuncien 20 diàries.

Segons l’últim informe de cibercriminalitat del Ministeri de l’Interior, el 2024 es van registrar 7.652 casos d’estafes informàtiques a la província de Girona. La majoria van ser estafes bancàries (4.524), però també se’n van comptabilitzar de pròpiament informàtiques (704) i amb targetes de crèdit (166), mentre que un altre grup d’estafes diverses va sumar 2.255 casos.

L’augment d’aquest tipus d’estafes està directament relacionat amb l’ús creixent d’internet per fer gestions i compres, i això és el que afronten cada dia els cossos policials gironins. Hi ha estafes de tota mena, però les més conegudes busquen robar dades personals i bancàries a través de correus electrònics, SMS, pàgines web falses o trucades simulades. Fins i tot, hi ha estafadors que es fan passar per persones properes a la víctima, ja sigui de manera presencial o amb intel·ligència artificial.

Un dels casos que ha fet més mal és el conegut com a “fals fill” o “fill amb problemes”, ja que apel·la a uns pares que sovint creuen que realment parlen amb el seu fill. El modus operandi consisteix a enviar massius missatges a mòbils de possibles víctimes. En aquests missatges, l’estafador es fa passar pel fill del destinatari, indicant que se li ha malmès el telèfon i demanant que escriguin a un altre número, que és controlat per la banda. Quan la víctima respon, se li sol·liciten diners amb diferents excuses, però totes apunten a la necessitat urgent de saldar un deute d’entre 3.000 i 4.000 euros. L’estafador sol indicar que no pot parlar per telèfon, de manera que només es poden enviar missatges per WhatsApp; una trucada desvetllaria l’estafa.

Els avenços tecnològics que utilitzen els estafadors sovint evolucionen més ràpid que la legislació existent, i molts resideixen a l’estranger, fet que dificulta encara més la persecució dels delictes. Tot i això, els Mossos d’Esquadra i altres cossos policials s’han anat professionalitzant per combatre el cibercrim.

El balanç de criminalitat del 2024 mostra una lleu disminució a les comarques giroines: les estafes van caure un 8,8%, mentre que els delictes de ciberdelinqüència en total (7.998 casos) van baixar un 7,86%. Girona es situa entre les 25 províncies amb les taxes més altes de ciberdelictes de l’Estat, amb 971 casos per cada 100.000 habitants, mentre que la taxa més alta es registra a Àlaba amb 1.308 casos.

Pel que fa a la resta de ciberdelictes, el segon amb més incidència a les comarques de Girona va ser el d’amenaces i coaccions amb 29 casos, seguit de la falsificació informàtica (26). La resolució dels fets continua sent baixa, amb només un 9,5% de casos resolts (758 dels 7.998), una dificultat que la policia ha remarcat en diverses ocasions.

Quant a detencions o investigats, el 2024 van ser 213, dels quals 165 homes i 48 dones, lleugerament menys que els 238 de l’any anterior. La majoria dels autors són homes joves d’entre 18 i 25 anys (107), principalment acusats d’estafa, i la majoria són espanyols (144).

Pel que fa a les víctimes, el 2024 se’n van comptabilitzar 7.085, un 12,5% menys que el 2023, quan n’hi va haver 8.095. La majoria són homes (3.425) i la franja d’edat més afectada va dels 51 als 65 anys (1.768 casos), seguida de la de 41 a 50 anys (1.508).

La situació a Espanya

A nivell espanyol, la ciberdelinqüència va registrar un lleu descens l’any 2024, no obstant això els casos detectats són gairebé un 500% més que fa deu anys.

L’aparició d’aquest tipus de delictes ha canviat el paradigma de la delinqüència perquè ara no cal que el criminal sigui a prop de la víctima, sinó que pot actuar a milers de quilòmetres, com passa amb algunes organitzacions del sud-est asiàtic dedicades a aquests fraus electrònics.

La majoria de denúncies per estafes que registren els cossos policials estan relacionades amb el ciberespai. Per això, el Codi Penal va separar el 2022 l’estafa informàtica del delicte d’estafa general, amb un tractament específic a l’article 249 del Codi Penal. Actualment, el delicte està relacionat amb la manipulació del sistema i la dificultat d’identificar-ne l’autor, fet que simplifica la investigació en donar per fet «l’engany» en aquests entorns virtuals. Per això, en els últims tres anys, el Balanç de Criminalitat del Ministeri d’Interior ha pogut donar dades més precises.

L’any 2022 es van registrar 336.778 delictes d’estafes informàtiques mentre que el 2023 van ser 426.744, cosa que representa un increment del 27%. No obstant això, el 2024 es van registrar 414.133 estafes informàtiques, xifra que suposa un descens del 3% respecte a l’any anterior. Aquesta baixada contínua en el primer semestre del 2025 amb un 0,6% de casos menys.

Malgrat això, els experts assenyalen que aquesta aparent caiguda podria ser deguda a la dificultat per detectar i denunciar aquest tipus de delictes, ja que s’ha produït una evolució en les estafes informàtiques, amb un fort creixement del «phishing» i del «ransomware». A més, la majoria d’aquests atacs es donen a empreses i joves que no solen denunciar tret que perdin quantitats de diners importants.

Alerta per la IA

En aquest sentit, l’aplicació de la IA en algunes d’aquestes noves formes d’estafa ha provocat que cada vegada siguin més sofisticades, per la qual cosa les maneres de combatre-les sempre van a remolc, tal com han explicat des de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. A més, la situació pot empitjorar. L’informe del Google Threat Intelligence Group adverteix que els delinqüents integren la intel·ligència artificial en els seus atacs o ciberestafes, creant codi maliciós capaç d’adaptar-se i reaccionar en temps real davant l’usuari.

Tot i que les estafes informàtiques estan quantificades en el Codi Penal hi ha un altre tipus d’atacs cibernètics que també poden causar un perjudici per a l’usuari i que poques vegades es denuncien. Es tracta de la captació fraudulenta de dades personals suplantant entitats legítimes com bancs o empreses. Per això, sovint s’enganya les víctimes amb correus electrònics, SMS o trucades per tal d’obtenir-ne les contrasenyes o dades bancàries i personals. Els hackers que es dediquen a robar aquesta informació no sempre la fan servir per cometre estafes. Sovint existeix un mercat negre de dades en algunes pàgines de la Dark Web, on aquesta informació s’ofereix massivament perquè organitzacions riminals en facin ús en benefici propi. D’allà surten les campanyes de ciberestafes que es transformen en SMS o correus fraudulents, a més de trucades. També hi ha els anomenats “xollos falsos”: anuncis amb ofertes increïbles, premis inesperats o missatges urgents que acostumen a ser trampes.

Recomanacions d’experts

Per evitar caure en ciberestafes els experts recomanen diverses opcions com: mai usar enllaços de correus o SMS per accedir al teu banc o serveis, anar directament a la web oficial escrivint l’adreça al navegador; no compartir informació personal (contrasenyes, DNI, números de compte) en correus, xats o trucades no sol·licitades; usar contrasenyes complexes i úniques, i activar l’autenticació de dos factors sempre que sigui possible; mantenir el sistema operatiu, navegadors i antivirus sempre actualitzats per protegir-te de vulnerabilitats; evitar xarxes públiques per a transaccions sensibles i desactivar Wi-Fi/Bluetooth quan no s’usi; revisar els enllaços abans de fer clic, passar el cursor sobre l’enllaç per veure la URL real i buscar errors gramaticals o dominis estranys en els correus; ajustar la configuració de privacitat de les xarxes socials per limitar qui veu la teva informació personal; no descarregar arxius adjunts de remitents desconeguts o sospitosos, poden contenir malware, i instal·lar un bon programa antivirus i anti-malware.