Un CAP de la Garrotxa encapçala el rànquing català de bones pràctiques en atenció primària

L’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de la Vall d’en Bas–Hostoles ha estat reconeguda com la millor de Catalunya segons l’últim informe de la Central de Resultats de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). L’anàlisi situa l’ABS al capdavant del sistema sanitari català gràcies als indicadors en atenció primària, experiència de l’usuari, seguretat i eficiència.

Aquest reconeixement s’emmarca en la selecció de les 77 àrees amb millors indicadors del territori, de les quals 29 corresponen a la Regió Sanitària de Girona, consolidant el territori com un referent en bones pràctiques assistencials. L’ABS Vall d’en Bas–Hostoles agrupa el CAP de Sant Esteve d’en Bas i els consultoris de Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Privat d’en Bas i Riudaura.

La directora d’atenció primària de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, entitat que gestiona l'àrea bàsica de salut, Glòria Bassets, posa en valor l’equipament i el compromís dels professionals: “Aquest reconeixement és una mostra clara que la feina ben feta, constant i orientada a les persones dona resultats. L’equip de la Vall d’en Bas i la Vall d’Hostoles ha demostrat que és possible combinar accessibilitat, qualitat clínica i un tracte proper i humà”.

L’equip de la Vall d’en Bas i la Vall d’Hostoles ha demostrat que és possible combinar accessibilitat, qualitat clínica i un tracte proper i humà

Glòria Bassets

— Directora d’atenció primària de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa

Per altra banda, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) també gestiona l'àrea bàsica el cas de l’atenció a la salut mental i addiccions.

Segons l’informe de la Central de Resultats, la Vall d’en Bas–Hostoles destaca especialment en atenció primària per la seva seguretat, eficiència i experiència de l’usuari, amb puntuacions molt altes en accessibilitat i adequació dels serveis. També obté resultats notables en atenció intermèdia, especialment en accessibilitat i eficiència, i en efectivitat dins de l’atenció hospitalària, tot i que aquest àmbit mostra cert marge de millora en adequació. L’anàlisi subratlla que aquesta ABS ha aconseguit combinar la qualitat clínica amb la proximitat i el tracte personalitzat, contribuint a una major satisfacció dels pacients i a la reducció de la mortalitat estandarditzada a Catalunya.

Més de 170 indicadors

L’informe, que avaluava 176 indicadors de diferents dimensions com efectivitat, accessibilitat, eficiència, experiència de l’usuari i seguretat, és la primera anàlisi integrada que compara els resultats segons el lloc de residència i els serveis disponibles a cada territori. Aquesta metodologia permet identificar les millors pràctiques i compartir-les amb altres àrees, amb l’objectiu de fomentar la millora contínua i consolidar el sistema sanitari català.

Per a cada indicador i ABS, s’ha assignat una puntuació basada en el resultat obtingut i la variabilitat observada entre territoris. Posteriorment, per poder equilibrar àmbits i dimensions amb un nombre molt diferent d’indicadors inclosos en la valoració així com considerar la seva rellevància, s’ha aplicat una ponderació per àmbit assistencial i per dimensió de qualitat.

Aquesta ponderació dona més pes a les dimensions d’adequació, efectivitat i seguretat. Finalment, s’acaba obtenint una valoració global final (i per cada dimensió de qualitat i àmbit analitzats), expressada en una escala de 0 a 10, que sintetitza el rendiment territorial en termes de qualitat assistencial.

Aquest enfocament aporta una visió integrada i equitativa de la qualitat del sistema, i facilita la identificació de territoris referents en determinades dimensions, afavorint la transferència de coneixement i la consolidació de bones pràctiques.

Finalment, les dades d’enguany mostren en general resultats positius, i cal destacar que la mortalitat estandarditzada a Catalunya ha disminuït en un 2,8%, situant-se en 736 per 100.000 habitants. A més s’ha aconseguit mantenir la satisfacció de la ciutadania envers l’atenció rebuda.