La Fundació Espigoladors recupera més de 116.000 quilos d'aliments dels camps gironins

La Fundació Espigoladors ha recuperat més de 116.000 quilos d'aliments dels camps de les comarques gironines entre el 2024 i el 2025 que si no haguessin acabat a les escombraries gràcies a la col·laboració de 175 voluntaris i 12 productors locals, amb l'objectiu de fomentar l'aprofitament, lluitar contra el malbaratament alimentari i garantir el dret a una alimentació saludable i sostenible, que ha permès fer arribar fruita i verdura fresca a entitats com el Banc dels Aliments de Girona, el Centre d'Acolliment i Serveis Socials La Sopa, Càritas Blanes o el Centre de Distribució d'Aliments de Maçanet de la Selva.

Aquestes són només algunes de les dades que l'organització sense ànim de lucre ha presentat aquest migdia a la Sala de Graus de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, en una conferència organitzada per la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni de la Universitat de Girona. La xerrada ha permès posar sobre la taula els efectes socials i econòmics que tenen les pèrdues i el malbaratament alimentari, sobretot en el sector primari. Des del seu naixement el 2014, l'entitat ha recuperat més de tres milions de quilos d’aliments en el conjunt de Catalunya.

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació alerta que una tercera part de la producció mundial d'aliments es perd o es malbarata. Això suposa uns 1.300 milions de tones anuals, amb un impacte de 3.300 milions de tones de CO₂ alliberades. De mitjana a Europa, aquestes pèrdues tenen lloc sobretot en la producció agrícola (un 37%) i en la distribució i el consum (41%), fet que també es repeteix a Catalunya. Hortalisses, fruites i cereals són els aliments més afectats i les causes, en el sector primari, són múltiples: criteris estètics, incidències del clima, excedents o la baixada dels preus.

En aquest sentit, la coordinadora de la Fundació Espigoladors al Maresme i a Girona, Cristina Cabot, ha subratllat que "es malbarata gairebé la meitat de la fruita i la verdura produïda, mentre que a Catalunya i també a la resta de l’Estat, més d’un 25% de la població viu en risc de pobresa, amb dificultats per accedir a una alimentació saludable i sense oportunitats laborals", pel que ha assenyalat que "les pèrdues i el malbaratament tenen implicacions socials, ètiques i ambientals molt greus".

Cabot també ha explicat que “nosaltres no hem inventat res perquè espigolar és una acció molt antiga que existeix des de fa centenars d’anys; nosaltres busquem els camps, però també ens avisen els pagesos, o tenim controlades a quines èpoques s’acaba un cultiu concret".

L’associació té cada vegada més presència a les comarques gironines, amb productors compromesos en localitats com Ventalló, Sant Pere Pescador, l’Armentera, Albons, Crespià, Banyoles, Blanes, Maçanet de la Selva, Torroella de Montgrí o Girona.  

També organitzen tallers de sensibilització per millorar l'aprofitament alimentari i fan recollides amb usuaris d'entitats socials o persones en situació de vulnerabilitat que són alhora receptores d'aquests aliments. "A banda de reduir el malbaratament, també volem ser un punt de trobada que posi en valor l'agricultura", ha assenyalat Cabot.

Subscriu-te per seguir llegint