L’habitatge i la precarietat laboral porten un milió de persones a l’exclusió

El 17% de la població de Catalunya o, el que és el mateix, 1.351.000 catalans, es troben en situació d’exclusió social. Així es desprèn de l’últim informe sobre l’exclusió i el desenvolupament social a Catalunya elaborat per la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) que Càritas Catalunya va presentar fa uns dies. D’aquesta manera, a Catalunya ara hi ha 73.000 persones més en situació d’exclusió social que el 2018, quan es va realitzar l’últim d’aquests informes abans de la pandèmia.

Segons l’estudi, «a Catalunya, no només hi ha una escassetat generalitzada de recursos d’atenció al sensellarisme, sinó que, a més, les solucions residencials temporals i d’emergència són les que predominen, per la qual cosa hi ha una pressió per a la rotació i derivació de casos».

L’informe assenyala dos grans motors de la problemàtica: l’habitatge i la precarietat laboral. El problema de l’habitatge, amb les seves moltes dimensions, és, de fet, el principal factor de desigualtat social, segons recull l’estudi FOESSA. Així, la precarietat en l’habitatge afecta 568.000 llars de Catalunya i arriba als dos milions de persones. Una de les situacions que més preocupa als responsables de l’informe és el fet que el 13,3% de la població (un milió de persones) entren en situació de pobresa severa una vegada fan front a les despeses de l’habitatge. A més, el 12,6% viu en situacions d’amuntegament greu, és a dir, amb menys de 15 m2 per a cadascun dels habitants de la llar.

L’informe també apunta que el 6,3% de la població catalana, un 2,4% més que el 2018, pateix «tinença en precarietat» i viu en habitacions de relloguer, cases ocupades o en procés de desnonament. Els responsables de l’informe xifren en 12.294 les persones que viuen al carrer a Catalunya. L’estudi assenyala, d’altra banda, que el 38% de la població ocupada de Catalunya (1,4 milions de persones) pateixen precarietat laboral. En altres paraules, i tal com va resumir el coordinador de l’informe, Raúl Flores, «treballar ja no et salva de l’exclusió». El 55,4% de les persones en exclusió social viuen en llars on la principal persona sustentadora treballa.

La taxa més elevada

Una altra de les principals conclusions de l’informe és que els grans perjudicats de l’exclusió social són els nens, nenes i adolescents. El 32,6% dels menors de Catalunya es troben actualment en aquesta situació. El 2018, aquesta xifra era del 25%. És la taxa «més elevada d’entre tots els grups d’edat i de les més altes a nivell europeu», va lamentar Caye Gómez, de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya.

FOESSA conclou que hi ha factors que multipliquen l’efecte de l’exclusió. En concret, es refereix a la salut i als vincles socials. Des de l’informe del 2018, per exemple, s’han multiplicat per quatre els casos d’aïllament social en situacions d’exclusió severa. «On hi ha vincles, l’exclusió és reversible; allà on es trenquen, la dependència s’accelera», va explicar Flores. L’estudi també assenyala que l’exclusió social afecta especialment dones i immigrants. Així, una de cada cinc llars encapçalades per una dona i el 43% de la població d’origen migrant es troben en situació d’exclusió social.

Per pal·liar un fenomen que cada vegada afecta més persones, el president de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, va reclamar un Pacte Nacional per la Vivenda que busqui, sobretot, ampliar el parc públic de lloguer social.

Subscriu-te per seguir llegint