El mar s’escalfa a la Costa Brava: posidònia florint abans d’hora i més espècies tropicals

La BioMARató 2025 coordinada pel Grup EMBIMOS de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha detectat aquest any canvis ecològics al litoral gironí com una floració inusualment primerenca de posidònia a l’Escala i Cadaqués i un increment notable d’espècies tropicals, que confirmarien l’impacte creixent de l’escalfament del mar a la Costa Brava.

La cinquena edició ha aconseguit per primera vegada cobrir completament tota la costa catalana, ha permès detectar indicadors de l’escalfament del mar i ha registrat dues mil espècies.

Entre maig i octubre, més de 520 voluntaris han aportat 94.000 observacions a la plataforma MINKA, identificant un total de 2.040 espècies. Les dades recollides confirmen que el litoral de Girona és una de les zones més sensibles —i alhora més actives— en el seguiment ciutadà de la biodiversitat marina.

Cala Montgó i Cadaqués

Un dels fenòmens ha estat la floració primerenca de la Posidònia oceànica. Fins ara, les primeres flors registrades en el marc de la BioMARató sempre s’havien detectat al sud del país, sobretot a Tarragona.

Enguany, però, el primer registre ha arribat a Cala Montgó (l’Escala) el 7 de setembre. Només una setmana més tard, l’aficionat Ferran Roure en va documentar una segona floració encara més al nord, a Cadaqués.

“És molt inusual observar floració tan d’hora i en punts tan septentrionals”, explica Xavier Salvador, tècnic de MINKA. Aquestes floracions avançades podrien estar relacionades amb l’estrès tèrmic acumulat durant l’estiu, un patró afavorit per les onades de calor marines registrades els darrers anys.

Les dades de la sèrie oceanogràfica de l’Estartit —un punt de referència europeu— mostren que el 2025 s’han repetit episodis de temperatures extremadament altes, amb un rècord de 26,8 °C a finals de juny i anomalies que han arribat als +5 ºC.

Increment d’espècies tropicals

El litoral gironí també ha destacat pel nombre creixent d’observacions d’espècies d’origen tropical i subtropical. En especial, el peix lloro atlàntic (Sparisoma cretense), que l’any passat només s’havia vist a Blanes, ha estat identificat en diverses ocasions al llarg de la província.

“Cada vegada el veiem més sovint en immersions poc profundes”, relata la bussejadora Lisa Derksen Castillo. “Abans era impensable trobar-lo aquí.”

Un altre cas rellevant és el llimac del sargàs (Scyllaea pelagica), un nudibranqui típic de mars tropicals. Des que se’n va detectar el primer registre al Mediterrani occidental el 2023, la seva presència no ha deixat d’augmentar. Enguany s’ha observat 18 vegades, confirmant la seva expansió cap al nord.

El litoral gironí, zona clau també per a escurçanes i mantes

La Costa Brava ha estat un dels punts amb més registres d’elasmobranquis (escurçanes i mantes) de tota la BioMARató 2025. Entre les 14 espècies detectades, destaca la mantelina (Gymnura altavela), fins ara molt poc freqüent i que enguany s’ha observat en 15 ocasions, diverses d’elles a Girona —on no s’havia detectat en cap edició anterior.

Aquest augment d’observacions no implica necessàriament més abundància de peixos, informen des de l'ICM-CSIC, sinó també una millor cobertura del litoral gràcies a la participació ciutadana, tot i que els investigadors demanen mantenir el seguiment per avaluar els canvis reals de les poblacions.

Un litoral cada vegada més transformant-se

Les dades de la BioMARató, combinades amb les sèries històriques de l’Estartit, apunten a un Mediterrani que es troba en un procés d’alteració accelerada. L’escalfament persistent del mar modifica cicles biològics —com la floració de la posidònia— i impulsa l’arribada d’espècies pròpies de latituds més càlides.

“La BioMARató demostra el potencial de la ciència ciutadana per obtenir informació detallada a escala local”, afirma Jaume Piera, investigador de l’ICM-CSIC i coordinador del projecte. “A Girona, aquesta participació és clau per entendre com estan canviant els nostres ecosistemes costaners.”