Una setantena de municipis gironins han perdut població en l’últim any

Setanta-sis municipis gironins han perdut població en l’últim any. El descens es repeteix a totes les comarques de la província i confirma una tendència que l’Idescat ja va detectar en els seus informes sobre urbanització: el despoblament s’accentua en els municipis petits, de baixa densitat i amb menys activitat econòmica, mentre que les aglomeracions urbanes continuen guanyant pes i concentren la major part del creixement demogràfic.

A les portes de Girona, municipis com Bescanó (−0,7%), Sant Gregori (−1,3%) o Canet d’Adri (−0,3%) han retrocedit lleument en comparació amb el 2024, mentre que pobles encara més petits, com Juià, registren caigudes més acusades (−7,2%). És un patró que es repeteix sovint: com menys població hi ha, més es percep qualsevol moviment migratori o canvi en el padró. També Madremanya (−3,8%), Viladasens (−3,3%) i Sant Andreu Salou (−5,8%) acumulen descensos destacats. El mateix passa en punts concrets de la Selva, on municipis com Lloret de Mar (−0,5%), Anglès (−0,2%) o Vilobí d’Onyar (−0,2%) registren baixes discretes però significatives si es comparen amb anys de creixement estable. En zones rurals de la comarca, com Riudellots de la Selva (−0,3%) o Amer (−0,1%), la tendència encara és més clara.

Poblacions d’interior

Al Baix Empordà, la fotografia és similar. Poblacions d’interior com Pals (−1,2%), Verges (−1,7%), Vall-llobrega (−1,1%), Bellcaire d’Empordà (−2%), Rupià (−1,8%) o Regencós (−1,8%) també perden veïns. Alguns d’aquests municipis, que tradicionalment havien mantingut un creixement moderat en paral·lel a l’atracció turística de la comarca, ara mostren números en negatiu. El cas d’Ullastret (−5,3%) és especialment pronunciat.

La situació és encara més accentuada a l’Alt Empordà, la comarca amb més municipis afectats. En alguns, la caiguda és contundent: Palau de Santa Eulàlia (−8,8%), Vilamaniscle (−8,4%), Mollet de Peralada (−6,1%), Albanyà (−5,4%) o Pau (−5,4%) encapçalen els descensos més pronunciats. A la resta de la comarca, les disminucions són més moderades però igualment generalitzades, amb baixes a Roses (−0,4%), Vilafant (−0,6%), Llançà (−0,3%), Avinyonet de Puigventós (−1,2%), Vilamalla (−1,5%), Vilajuïga (−0,3%), el Port de la Selva (−0,3%), Bàscara (−0,7%), Vilabertran (−2,5%), Agullana (−3,2%), Lladó (−0,6%), Fortià (−1,5%), Maçanet de Cabrenys (−0,9%), Capmany (−2%), el Far d’Empordà (−0,3%), Colera (−0,2%), Espolla (−3,2%), Terrades (−1,5%), Cistella (−3,1%), Riumors (−2,3%), Sant Llorenç de la Muga (−4,3%) i Rabós (−1,3%). El conjunt dibuixa un mapa clar: el despoblament rural és un fenomen persistent i extens, amb pèrdues generalitzades a gran part del territori.

La Garrotxa també reflecteix aquesta tendència, amb pèrdues discretes però continuades en municipis com les Planes d’Hostoles (−0,1%), Sant Feliu de Pallerols (−0,7%), Santa Pau (−2%), la Vall de Bianya (−0,4%) o Beuda (−1,5%). El mateix passa al Pla de l’Estany, on Fontcoberta (−1,3%), Camós (−1,8%) i Palol de Revardit (−0,9%) tanquen l’any amb descensos.

Al Ripollès, el descens es concentra en zones de muntanya i pobles dispersos: Campdevànol (−0,3%), Ribes de Freser (−0,4%), Sant Pau de Segúries (−0,4%), Molló (−6,2%), Queralbs (−1,9%), les Llosses (−1%) o Campelles (−1,2%). En comarques com aquesta, la falta de serveis, la distància als centres de treball i un parc d’habitatge condicionat per la segona residència són factors que sovint expliquen la dificultat per retenir població. A la Cerdanya, municipis com Alp (−0,2%), Guils de Cerdanya (−1,6%), Fontanals de Cerdanya (−2,8%), Bolvir (−0,8%), Das (−3,3%) o Urús (−2,9%) tampoc escapen d’aquesta dinàmica. La comarca, marcada per un fort pes de l’habitatge de temporada, no sempre aconsegueix retenir residents a llarg termini.

L’Estadística sobre el Grau d’Urbanització de l’Idescat classifica els municipis en tres nivells segons la densitat de població. Girona i Salt són els únics municipis gironins considerats centres urbans o àrees densament poblades, ja que tenen com a mínim 10.000 habitants i almenys la meitat de la població residint en zones amb densitats superiors als 1.500 habitants per km². Per sota hi ha 43 municipis classificats com a localitats o àrees semidenses, que tenen menys del 50% de la població tant en zones de centre urbà com en zones rurals. La majoria són municipis costaners o localitats de la perifèria de Girona i de la Selva interior, a més de les capitals comarcals. Finalment, la majoria de municipis de la província, fins a 175, estan catalogats com a àrees rurals o escassament poblades, és a dir, amb menys de 300 habitants per quilòmetre quadrat.

Un moviment general

El conjunt d’aquestes dades municipals encaixa amb la tendència que l’Idescat assenyala en el seu darrer informe d’indicadors d’urbanització. Segons l’organisme, només un 26,42% de la població de les comarques gironines viu actualment en zones rurals. La reducció ha estat progressiva, però s’ha intensificat especialment entre el 2022 i el 2023. En paral·lel, els habitants que resideixen en aglomeracions urbanes han passat del 31,72% al 55,76% en el mateix període.