Una exalumna de la UdG participa en una missió de l’Agència Espacial Europea per estudiar els forats de la capa d'ozó

Entre les 200 persones que treballen en el llançament del satèl·lit ALTIUS, una missió encarregada per l’Agència Espacial Europea que ha de permetre estudiar la capa d’ozó, fer-ne fotos i analitzar altres gasos presents a l'atmosfera, hi ha Carlota Keimer (Calella, 1999), una exalumna d’Enginyeria Mecànica de la Universitat de Girona (UdG).

Després de fer un màster en Enginyeria Aeroespacial a Alemanya -a través a la beca Josep Maria Ginés i Pous convocada per l’Associació de Patronat de l’Escola Politècnica Superior de la UdG- es va instal·lar a Bèlgica, on està fent el treball de final de màster a l’empresa de tecnologia especial Redwire (que també subcontracta la NASA per desenvolupar projectes), que ultima el llançament del satèl·lit, previst pel 2027 amb un coet Vega-C des de Kourou, a la Guaiana Francesa. “No n’he presenciat mai cap, és el gran honor de la meva vida”, confessa Keimer, que ja compta els dies per veure’l enlairar.

De la missió, s’encarrega de fer els tests de l’instrument del satèl·lit perquè "faci les fotos i les mesures que ha de fer i es comuniqui correctament amb la resta de subsistemes del satèl·lit". L'instrument, assegura, "és molt innovador perquè no s'haurà vist mai res amb tant nivell de detall". El satèl·lit s'encarregarà de fer fotos i observar l'evolució dels forats de la capa d'ozó: "Podrem veure si s'estan fent més grans o si, del contrari, s'estan tancant per la prohibició dels gasos fluorats presents en cremes, espumes o desodorants", explica Keimer. I és que l'objectiu és recopilar informació per poder recuperar la capa d'ozó. En aquest sentit, alerta que hi ha un forat "important" sobre l'Antàrtida que afecta considerablement Austràlia, on "la radiació és més forta i hi ha més casos de càncer de pell".

La impossibilitat de poder tornar de Mart

Tot i que assegura que li agradaria viatjar en una missió tripulada ("i a qui no, quan et dediques a estudiar l'espai"), té clar que "el més important és que el retorn estigui assegurat". I en les expedicions a Mart, afirma, no és clar: "S'hi pot arribar, però no crec que hi hagi la tecnologia necessària per poder tornar" (de moment només hi han viatjat robots). "La dificultat més gran és la radiació que haurien de suportar un cop allà, també es necessita poder recarregar combustible o ser capaç de generar-ne, però de moment no tenim coets prou potents per poder-ho fer", assegura.

En aquest sentit, assenyala que l'objectiu de les missions ha canviat en les darreres dècades: "Abans era una cursa per qui arribava primer, tots els països volien demostrar alguna cosa; ara en canvi es prioritza molt més la seguretat dels tripulants i les missions són més científiques, es fan en benefici de la humanitat i de la Terra", assegura. En aquest sentit, defensa que "la gent es pensa que l'exploració especial és gastar diners per res, quan en realitat serveix per estudiar malalties com l'osteoporosi -els astronautes envelleixen uns 10 anys terrestres en una missió de sis mesos de durada i perden fins a un 10% de la seva massa òssia i muscular- o crear medicaments contra el càncer, perquè a l'espai, amb la microgravetat, les proteïnes es desenvolupen més de pressa". Com a curiositat, explica que molts instruments utilitzats en el dia a dia es van crear per anar a l'espai, com els CDs o els matalassos que recorden la forma del cos.

Una sonda a l'atmosfera

Carlota Keimer, de fet, també va començar estudiant la capa d'ozó. I és que pel seu Treball de Recerca va llençar una sonda a l'atmosfera des del Pla de Martís de Banyoles per "extreure dades sobre la radiació còsmica". Va aconseguir arribar fins a 35 quilòmetres d'alçada.

Simulació d'una missió tripulada

Un cop hagin fet el llançament del satèl·lit, participarà en la missió Hypatia 3, formada íntegrament per dones catalanes, que simula les condicions a Mart d'una missió tripulada. "Serveix per preparar futures missions que vagin a l'espai i poder tenir ja procediments provats perquè després sigui més fàcil i més eficient anar-hi". Els darrers experiments es van fer al desert de Utah, als Estats Units, i per aquesta nova fase encara està a l'espera que es confirmi la base. De les 642 persones que han viatjat a l'espai, només 105 eren dones.

Subscriu-te per seguir llegint