Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

"Pago més d'escombraries pels pisos turístics que pel meu restaurant"

L'Associació Turística d'Apartaments denuncia que Llívia manté la taxa d’escombraries dels HUT que el TSJC va anul·lar i reclama que es retornin els imports cobrats

L'Ajuntament de Llívia i el Museu Municipal de Llívia

L'Ajuntament de Llívia i el Museu Municipal de Llívia / Albert Lijarcio/ACN

Tony Di Marino

Tony Di Marino

Llívia

L’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA) reclama a l’Ajuntament de Llívia que retorni els imports cobrats per l’increment de la taxa d’escombraries aplicada als Habitatges d’Ús Turístic (HUT). L’entitat sosté que el consistori continua aplicant el mateix sistema de cobrament que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar en una sentència del gener, que considerava injustificat l’augment aprovat.

Segons l’ATA, l’antic equip de govern va passar d’una quota d’uns 87 euros anuals a imports que oscil·laven entre els 388 i els 814 euros, en funció de la capacitat de cada allotjament, sense cap estudi econòmic que ho fonamentés. L’associació defensa que aquesta manca de justificació és el que va portar el TSJC a invalidar l’ordenança i demana que es tornin les quantitats cobrades mentre no s’adapti la taxa als criteris fixats per la resolució judicial.

“Fa inviable l’activitat”

Mònica Blavia, propietària de deu apartaments al municipi —cinc de lloguer anual i cinc d’ús turístic—, explica que fins fa dos anys pagava “una vuitantena d’euros” d'escombraries per cada HUT. Amb el canvi, alguns pisos van passar a abonar gairebé 400 euros i d’altres fins a 800. Assegura que aquesta diferència “fa inviable l’activitat” i lamenta que el consistori no hagi corregit la situació després de la sentència. A més, apunta que aquest any s’ha aplicat un increment extra del 60% amb el nou sistema de porta a porta, i que aquest recàrrec “també s’ha calculat sobre una taxa que ja s’havia declarat nul·la”.

En la mateixa línia, Albert Torres, que té un bar-restaurant i dues llicències turístiques, resumeix el seu cas amb contundència: "Pago més d’escombraries pels pisos turístics que pel meu restaurant". Explica que el seu establiment està classificat oficialment com a gran productor de residus i, malgrat això, la taxa que paga per cada HUT és superior a la del bar. Ho atribueix al fet que, anys enrere, els pisos turístics van ser equiparats a grans productors “sense cap estudi que ho justifiqués”, i assegura que la situació s’ha mantingut tot i la sentència del TSJC. “Tenim una ocupació del 40% i fem residus equivalents als d’un habitatge habitual; és desproporcionat”, afirma.

Els afectats també critiquen la resposta del consistori. Blavia considera que les seves peticions “no han estat ateses” i que s’ha alimentat un relat que responsabilitza els HUT del problema de l’habitatge al municipi. Tots dos insisteixen que la taxa hauria de basar-se en la generació real de residus i no en la tipologia de l’allotjament.

La versió de l'Ajuntament

L’Ajuntament de Llívia explica que ha actuat “sempre dins del marc legal” i que no pot adoptar cap decisió fins que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resolgui la impugnació presentada contra l’ordenança de la taxa del 2025, encara pendent de sentència. El consistori diu que l’ordenança original es va aprovar el 2022 i va entrar en vigor el 2023, i que les modificacions dels exercicis 2024 i 2025 es van aprovar seguint el procediment administratiu habitual, sense rebre al·legacions. A més, apunta també que la sentència emesa el gener del 2025 anul·lava únicament la part de l’ordenança referida als habitatges d’ús turístic de l’exercici 2023, però no obligava el consistori a adoptar cap mesura immediata.

L’Ajuntament assenyala que està recopilant tota la informació tècnica i jurídica per determinar “la fórmula més equànime per a tots els veïns”, però remarca que l’ordenança del 2025 continua en vigor fins que el TSJC no es pronunciï sobre el recurs pendent. En aquest sentit, afirma que acatarà la resolució judicial quan sigui ferma i que “tota actuació municipal s’ha d’ajustar a la seguretat jurídica i als terminis que marca la normativa”.

Tracking Pixel Contents