Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El 45% d’universitaris gironins estudia fora de la província

Els rectors de les universitats alerten del «greu problema» que tenen els joves per llogar un habitatge o pagar una residència, ja sigui per preu o per falta de places

Imatge d'arxiu de grups d'estudiants davant la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Girona

Imatge d'arxiu de grups d'estudiants davant la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Girona / Marc Martí

Oriol Puig Tomàs

Oriol Puig Tomàs

Girona

Dels 15.280 universitaris gironins, gairebé el 55%, 8.285 estudien a la província, la majoria a la UdG o centres associats, o bé estudien des de casa en universitats a distància com la UOC la UNED. El 45% restant, fins a 6.995 estudien en centres de fora de la província, sobretot a Barcelona. El percentatge de retenció dels universitaris és molt inferior al de Barcelona, on prop del 93% dels estudiants es queden, però superior al d’àmbits com el Penedès o les Terres de l’Ebre, on la majoria d’alumnes han de marxar per falta d’oferta universitària.

Així ho constata l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idsecat) que acaba de publicar les dades del curs 23-24. La mobilitat universitària és un fenomen estructural a Catalunya: el 76,3% dels 173.870 universitaris catalans estudien fora del seu municipi de residència, i les diferències territorials són notables. Girona se situa en una franja intermèdia, similar a Lleida (56,1%) i Tarragona (56,8%), mentre que Barcelona concentra la gran majoria de centres i atrau milers d’estudiants d’altres províncies. En els últims anys, la taxa d’universitaris gironins que es queda a la província o marxa a fora a estudiar s’ha mantingut relativament estable.

A Girona hi ha 2.855 estudiants que ja estan empadronats a Girona, però també n’hi ha 740 que es desplacen des de Figueres, 635 d’Olot, 670 de Blanes, i 600 de Lloret. Més enrere hi ha ciutats com Banyoles, amb 475 universitaris, Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell, amb 350; Palamós, amb 640; o Roses, amb 330.

Però més enllà de l’oferta acadèmica i la descentralització universitària, un dels motius que porta molts estudiants a mantenir la residència a la província d’origen és el cost de l’habitatge. En el cas de Girona, són molts els universitaris que cada dia es desplacen a Barcelona amb tren davant l’encariment dels pisos o residències a la capital catalana.

Girona estació de trens dos estudiants gironins que agafen el tren cada dia per anar a Barcelona

Dos estudiants gironins que durant el curs passat es desplaçaven a diari amb tren a Barcelona per assistir a classe / Marc Martí

Aquesta mateixa setmana, funcionado, la presidenta de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), Eva Alcón, ha avisat del «greu problema» que tenen els joves per llogar un habitatge o pagar una residència a causa dels preus elevats o la manca de places. «Tenir beca no és suficient per poder estudiar perquè moltes vegades, segons en quines regions vulguin estudiar, ni amb la beca poden pagar la residència i això és un greu problema», lamenta Alcón en una entrevista a Europa Press.

La també rectora de la Universitat Jaume I recorda que des de la CRUE actuen com a interlocutors amb el Govern, a través de diversos ministeris com el d’Habitatge o el d’Universitats, per abordar la «greu situació» que viu l’estudiantat.

«No podem crear residències a preus prohibitius, aquest no és l’objectiu. Aquesta és la condició que posarem i em consta que altres universitats també ho estan fent. Es pot fer amb un terreny propi, es pot fer en aliances amb comunitats autònomes, amb ajuntaments, una col·laboració público-privada, fons únicament públics, fons únicament privats...», proposa Alcón.

Davant un problema «complex» com el tema de l’habitatge, Alcón avisa que el que no es pot fer és «no fer res». «Aquest és un primer pas i seguirem veient qualsevol iniciativa que vagi en benefici del nostre estudiantat, per ells treballem», assegura.

Eva Alcón, presidenta de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles

Eva Alcón, presidenta de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles / DdG

Per a la presidenta dels rectors, les beques «han d’anar dirigides a les persones que realment ho necessiten». «Potser ens hauríem de començar a plantejar les beques salari d’una manera molt més generalitzada», defensa. En aquest sentit, explica que un estudiant que tingui una beca salari que li permeti dedicar-se únicament a estudiar sense necessitat de treballar i estudiar al mateix temps «té les mateixes oportunitats que un estudiant amb una família amb més recursos que només es dedica a estudiar».

«I hi ha moltes beques per a matrícules gratuïtes, però jo crec que moltes famílies sí poden fer front a una matrícula d’una universitat pública, mentre que aquests diners es podrien destinar a aquelles persones que tenen més necessitats i poder tenir les beques millor. Hauríem de repensar el sistema de beques que tenim», reclama.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents