Mor Ritxi Fageda

Ens ha deixat en Ritxi —Ricard Fageda Rocarols— i el buit que deixa és tan immens com l’alegria que ell repartia allà on anava. Rei del Carnaval 2012, al costat de la reina Sílvia Reixach, era d’aquelles persones que convertien qualsevol moment en una festa, perquè en Ritxi era vida, energia i somriures. Era arribar ell… i tot s’il·luminava.

Formava un trident únic amb en Miquel Bosch i en Miquel Canal “Migueli”. Junts eren pura essència d’amistat i diversió, inseparables en tantes nits i tants records. I si hi havia un escenari, en Ritxi hi era: el playback del @citolot no s’entén sense la seva presència. Era una autèntica pedra angular de l’espectacle, sempre disposat a col·laborar, a proposar, a donar-ho tot. El seu talent musical era immens: trompeta, piano, guitarra, saxo… tot ho feia sonar amb aquella vitalitat contagiosa que tant el definia. Els seus números eren una explosió d’alegria, energia i autenticitat.

També era un home de taula llarga i rialles fàcils, compartint vida amb els amics veterans de futbol, celebrant la vida als restaurants d’Olot, sopars i dinars on ell era ànima i condiment, perquè el seu cor generós sempre hi posava l’espurna.

En Ritxi tenia títols que només es guanyen amb carisma i bon humor: príncep de dues cues, amant del karaoke, rei de fires, cuiner reial, amic de les erres, Tots aquests noms expliquen una mica qui era, però cap acaba de descriure del tot la grandesa del seu esperit.

Els qui l’estimàveu sabeu que hi ha persones que no marxen mai del tot. En Ritxi és una d’elles. La seva anima continuarà present als Carnavals, als escenaris, a les trobades d’amics, a les nits de música, a cada record on algú pronunciï el seu nom amb un somriure.

Gràcies, Ritxi, per tanta vida donada.

Per tot allò que vas fer, i sobretot, per tot allò que vas ser.