La "uberització" dels bombers voluntaris gironins: el col·lectiu porta la Generalitat als tribunals

La conflictivitat entre els bombers voluntaris i la Generalitat ha fet un pas més aquest dijous. Als jutjats de Girona i Figueres s’hi han presentat dues demandes col·lectives que agrupen 45 bombers de 13 parcs, que reclamen que la seva feina —-feta sota el paraigua del voluntariat- és en realitat treball remunerat “encobert”.

Un grup de bombers voluntaris s’ha concentrat aquest dilluns davant dels jutjats de Girona per fer-se sentir, després de presentar les demandes telemàticament. Vestits amb la seva roba de treball, han mostrat una pancarta amb missatges com: "Tots els bombers som treballadors", "Tenim totes les obligacions però cap dret!" i "No som bombers voluntaris, som bombers low cost en frau de llei".

Les demandes s’han repartit entre els dos jutjats socials de la província. A Girona hi han entrat les peticions de 27 bombers de nou parcs: Arbúcies, Camprodon, Maçanet, Olot, Puigcerdà, Ribes de Freser, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners i Tossa de Mar. A Figueres, s’hi han presentat les de 18 bombers de quatre parcs: La Jonquera, l’Escala, Portbou i Sant Climent Sescebes. En total, s’hi veu implicada la majoria de parcs voluntaris de la zona i també diverses dotacions de parcs mixtos, com els d’Olot, Santa Coloma i Maçanet de la Selva. Els únics parcs de voluntaris que de moment no s'han unit a les demandes són els de Cadaqués, Llívia i Alp. Els organitzadors preveuen més adhesions.

Les imatges de la protesta dels Bombers voluntaris

Veure Galeria

El nucli de les demandes és clar: segons els bombers voluntaris, la Generalitat els tracta com a professionals de facto, però sense els drets que això comporta. Recorden que han d’assumir obligatòriament 650 hores anuals, estar controlats per una aplicació -que comparen amb les plataformes de repartiment- i executar tasques de risc sense cotitzar ni ser reconeguts com a empleats públics.

El col·lectiu denuncia la creació de la figura del “bomber rider”, que permet al Govern cobrir un servei essencial sense assumir els costos laborals associats. Els demandants asseguren que, tot i estar catalogats com a voluntaris, la seva feina ha superat els límits del voluntariat i constitueix una relació laboral encoberta, la qual cosa suposaria un frau de llei.

Peticions

Daniel Sitjà, president de Bombers Precaris en Lluita, ha explicat en roda de premsa que el que reclamen són els “drets laborals” dels bombers voluntaris, un col·lectiu “fart d’estar en precari”. Sitjà ha afegit que “ja n’hi ha prou de sortir a apagar foc sense cobertura de la Seguretat Social” i que els voluntaris fan “la mateixa feina que la resta de bombers, estan integrats sota el mateix comandament i se’ls exigeixen unes hores mínimes”. També ha subratllat que són els “bombers riders de l’administració”, que cobren “10 euros l’hora” i que seguiran lluitant.

Miquel Brunet, cap del parc de bombers voluntaris de Sant Miquel Sescebes, ha afirmat que porten temps reclamant el que consideren just i ha denunciat que els bombers voluntaris estan “deixats, sense protecció” i que cal “solucionar-ho d’una vegada”.

Miquel Mesegué, president de la FBVCat (Federació de Bombers Voluntaris de Catalunya), ha posat l’accent en la manca de cobertura en cas d’accident laboral. Segons ha explicat, si un bomber voluntari es fa mal en acte de servei, tot i ser atès a l’hospital, després la situació legal no els protegeix: no és considerat accident de treball, la incapacitat es comptabilitza com a contingència comuna i la Generalitat no assumeix responsabilitats. Mesegué ha afirmat que la manca de contracte els deixa en una situació de vulnerabilitat, on han de pagar part de la medicació o de l’atenció sanitària.

També ha recordat que els bombers voluntaris entren en edificis en flames i fan rescats, una feina molt tecnificada i de risc, sense cobertura adequada. “Nosaltres fem el mateix que qualsevol bomber professional”, ha conclòs.

Josep Maria Alcalà, president de l’Associació de Bombers Voluntaris (ASBOVOCA) i membre fundador de Bombers Precaris en Lluita, ha qualificat la relació laboral amb la Generalitat com a “frau i estafa a la Seguretat Social”. Alcalà ha afegit que si pateixen un accident laboral, la Generalitat es desentén "u anem derivats a les nostres pròpies mútues o a la nostra pròpia empresa, a la que se li carreguen tots els costos de les nostres baixes o les nostres incapacitats. I això no és just, perquè produeix un frau".

Els demandants comparen aquesta situació amb la “uberització” del servei públic, establint un paral·lelisme amb els models precaris de les plataformes de repartiment, on s’exigeix professionalitat i disponibilitat constant però es neguen els drets més elementals. Les demandes busquen que la justícia reconegui la relació laboral amb la Generalitat, l’antiguitat des del 2020, l’alta retroactiva a la Seguretat Social i el pagament de diferències salarials amb els bombers funcionaris.

El moviment compta amb el suport de les associacions històriques del sector, ASBOVOCA i la FBVCat, així com de col·lectius crítics amb la uberització, com Riders x Drets i l’Observatori de Treball, Algorisme i Societat. També han arribat els primers suports sindicals de la secció de Bombers de CCOO i del sindicat CoBas.

Mobilitzacions

La presentació d’aquest dijous és l’avantsala de noves accions. El 19 de desembre, els bombers voluntaris de la província de Barcelona presentaran les seves demandes coincidint amb una mobilització davant la conselleria d’Interior. El col·lectiu calcula que abans d’acabar l’any hi haurà més de 400 bombers demandants, una xifra que suposa ja més d’un terç del cos voluntari en actiu i que podria créixer l’any vinent.