L'atenció primària gironina és la que ha necessitat més reforç de personal aquest estiu

La Regió Sanitària de Girona es va convertir aquest estiu en el territori que va requerir un volum més alt de reforços de personal als centres d’atenció primària de tot Catalunya. Segons les dades de planificació estival del Departament de Salut, els CAP gironins van incorporar 143,20 professionals, xifra que supera la de qualsevol altra regió i que reflecteix l’elevada pressió assistencial que experimenta el territori durant els mesos de juny, juliol i agost.

Girona va liderar els reforços tant en metges (47,30) com en infermeres (57,55) i personal administratiu (38,35), situant-se per davant de Barcelona Ciutat, que va ser la segona amb més dotació, amb 108,53 professionals equivalents. La diferència amb regions no turístiques és encara més marcada: l'Àrea Metropolitana Sud en va requerir 23,5, el Penedès 22,12, i la Catalunya Central només 1,5.

Aquest context d’augment de demanda coincideix amb un estiu en què els serveis d’urgències dels hospitals catalans van registrar uns temps mitjans d’espera relativament estables, segons les dades aportades per Salut al Parlament. Les mitjanes globals del sistema se situen en 50,76 minuts el juny, 51,37 minuts el juliol i 49,52 minuts l’agost, una variació mínima entre mesos que, segons el Departament, demostra que el sistema "va absorbir els pics d’activitat mantenint els temps d’atenció dins dels marges previstos". Paral·lelament, Salut subratlla que als serveis d’urgències no existeixen llistes d’espera per accedir a un box, ja que el sistema funciona en base al Model Andorrà de Triatge (MAT), que prioritza els pacients segons la gravetat i no per ordre d’arribada.

Aquestes dades contrasten amb les queixes que els treballadors i pacients van expressar des d'alguns hospitals costaners, sobretot el de Palamós, on van lamentar una situació "extrema" per esperes de més de deu hores a l'agost.

El model de triatge, que estructura l’atenció en cinc nivells de prioritat –des de la reanimació immediata del nivell 1 fins al temps màxim de 240 minuts per als casos no urgents del nivell 5– està considerat un estàndard internacional per la seva fiabilitat. A Catalunya està informatitzat a través d'un programa que assegura criteris homogenis entre professionals i una alta concordança en la classificació de pacients. Salut destaca que el temps que es monitoritza és el que transcorre entre el triatge i l’atenció mèdica, paràmetre que permet mesurar el funcionament real dels dispositius més enllà de la percepció subjectiva de saturació.

Pressió assistencial elevada

Pel que fa específicament a la Regió Sanitària de Girona, el Departament recorda que cada estiu s’hi produeix una pressió assistencial notable, especialment als municipis costaners, i que per això s’hi despleguen mesures d’adaptació organitzativa: reforços assistencials a les zones turístiques, ajustos horaris dels centres d’atenció primària i reorganització interna dels equips per atendre els pacients vulnerables a la calor. Aquesta dinàmica difereix, per exemple, de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, que no registra un increment estival perquè no és una destinació turística i, per tant, manté una pressió més estable.

Salut aclareix que les dades de plantilla que rep són trimestrals i agregades, i que no discriminen la tipologia de contractació ni el seu objectiu específic. Això impedeix detallar quants professionals s’han incorporat exactament com a reforç d’estiu. Tot i això, el Departament defensa que les entitats proveïdores disposen d’autonomia per gestionar substitucions i cobertures, i que el model descentralitzat permet adaptar els recursos a cada territori d’una manera àgil i coordinada.

Finalment, Salut remarca que el conjunt de la planificació estival es basa en dos eixos principals: adaptar els recursos a la demanda estacional i prevenir riscos associats a la calor a través del Pla Operatiu de Calor (POCS). Amb aquest marc, els CAP i hospitals ajusten llits, horaris i dotacions de personal segons necessitats, garantint que els episodis puntuals de major afluència es puguin gestionar amb seguretat clínica i continuïtat assistencial.

Subscriu-te per seguir llegint