Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Les teranyines s'aturen als ports gironins perquè creixi el peix blau

El sector resisteix amb una quinzena d'embarcacions amb les amenaces del canvi climàtic, la manca de relleu generacional i un excés de tonyines

Embarcacions de pesca aturades al port de l'Escala.

Embarcacions de pesca aturades al port de l'Escala. / Basili Gironès

Carme Vilà

Carme Vilà

L'Escala

La quinzena d'embarcacions d'encerclament dels ports de Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i l'Escala estan aturades fins a l'11 de gener en una de les dues vedes anuals, en aquest període, per afavorir el creixement del peix. Fa dos anys es va negociar un pla de gestió que tot i l'estira-i-arronsa en el seu moment, consideren "correcte". I els perills per al sector: la presència d'una gran quantitat de tonyines i la manca de relleu generacional. El patró major de la Confraria de Pescadors de l'Escala, Josep Lluís Sureda, creu que en sis o set anys, quedaran tres o quatre embarcacions.

La pesca d'encerclament, les teranyines, nodreixen el mercat sobretot de sardina i anxova. "Molta part del peix va fora de Catalunya, perquè aquí no hi ha tant costum de menjar-ne, ara soc a Cadis i aquí tot és pescaito...", diu Sureda. A més, les anxoveres són un dels compradors, però actualment moltes vegades la mida del peix és massa petit i no és apta per fer conserva en sal, explica.

Els motius de la transformació de la pesca són diversos, però tenen clar que un dels principals és el canvi climàtic. Explica que "principalment per la mida del peix, no creix, no és tan gros com era abans perquè segons els biòlegs hi ha dos tipus de plàncton del qual s'alimenten, un que alimenta més i un que ho fa menys, i el que abunda actualment és el segon, i això afecta la mida".

Les tonyines espanten el peix

Un segon factor per als pescadors gironins és que "tenim moltíssimes tonyines i ens espanten el peix". Sureda explica que "abans entraven per l'estret, venien a la primavera, a reproduir-se i desovar, i a la tardor marxaven". Ara, com que la temperatura de l'aigua del mar puja, tenim una població estable de tonyines, en gran abundància, i això a nosaltres ens dificulta capturar el nostre peix, ens l'espanta, no el deixa tranquil, trenca les xarxes".

L'abundància de les tonyines també ha estat marcada pels plans de protecció. Fins ara si les pesquen les han de retornar al mar encara que estiguin mortes, "no teníem quota de tonyina, i estem pendents que permetin si les pesquem accidentalment, poder-les portar a la subhasta" assenyala el patró, per tal de "poder compensar les pèrdues". Esperen que s'accepti i cada embarcació tingui una quota per poder-les pescar si queden accidentalment a les xarxes.

Relleu generacional

El tercer factor important que afecta la pesca, és la manca de relleu generacional. "És una feina molt sacrificada, haig de sortir a pescar de nit, a l'àmbit d'inspeccions ens ho posen difícil, i ens anem fent grans i no tenim relleus", diu Sureda. Posa com a exemple que ell té fills i abans podies sortir a pescar amb el pare, ara han de tenir divuit anys. Per això, diu que "la meva previsió és que quedin tres o quatre en sis o set anys".

El sector pesca actualment una mitja de dues o tres tones per vaixell entres sardines, seitó i també alatxes. El pla de gestió, a diferència de la pesca d'arrossegament que ho ha fet ara, es va negociar fa un parell d'anys. Per Sureda "sota el nostre punt de vista és correcte". Tenen restriccions per afavorir el peix. Una limitació de captures diàries i setmanals, mesures a les xarxes, potència lumínica de les embarcacions, entre altres.

I les vedes biològiques que ara se'n fan dues en dos períodes diferents. Des del 5 de desembre fins a l'11 de gener estan aturades als ports, en aquest període per "afavorir el creixement del peix". Tornaran a aturar-se del 27 de febrer al 4 d'abril per afavorir la reproducció del peix blau. I mentre el sector resisteixi, en unes setmanes les teranyines gironines dels ports gironins tornaran a sortir a pescar.

Tracking Pixel Contents