Baixen les morts per suïcidi però el perfil de risc es manté

Les morts per suïcidi van tornar a baixar el 2024 per segon any consecutiu. Segons les dades definitives de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any passat es van registrar 3.953 morts, 163 menys que el 2023, quan la xifra va ser de 4.116. En el cas de Girona, n’hi va haver 56; mentre que el 2023 en van ser 67.

Tot i la davallada, les dades indiquen que el fenomen manté un patró de risc estable quan s’analitza en termes de taxes de mortalitat.

Tot i això, els especialistes insisteixen que les dades ofereixen una fotografia quantitativa del fenomen, però tenen límits importants a l’hora d’explicar-ne les causes. «En suïcidi no sabem res: intuïm molt, però d’evidències científiques en tenim poques», adverteix Andoni Anseán, president de la Societat Espanyola de Suïcidologia i la Fundació Espanyola per a la Prevenció.

A nivell estatal, del total de morts registrades el 2024, 2.902 corresponen a homes i 1.051 a dones, cosa que significa que el 73,4% de les morts per suïcidi són masculines. Aquesta diferència també es reflecteix en les taxes: el risc de mort per suïcidi en els homes és més del triple que en les dones, una bretxa que no apareix a la infància, però que s’accentua progressivament amb l’edat.

En els menors de 15 anys, les xifres absolutes són molt baixes –12 casos en total– i la taxa és pràcticament idèntica entre nois i noies, cosa que indica que la bretxa de gènere encara no s’ha manifestat. A mesura que avança el cicle vital, tant el nombre de morts com la taxa augmenten, especialment en el cas dels homes.

El contrast entre volum i risc és rellevant des del punt de vista territorial. Als municipis petits, especialment els de menys de 10.000 habitants, les dades mostren taxes proporcionalment més altes, sobretot entre els homes. Encara que el nombre absolut de casos sigui inferior al de les grans ciutats, el risc proporcional és més gran. A més, la majoria de les morts per suïcidi es produeixen en l’àmbit privat, lluny dels centres assistencials, cosa que dificulta la detecció precoç del patiment.

Anseán recorda també que darrere de cada xifra hi ha una realitat individual que les estadístiques no poden captar. Tot i les oscil·lacions anuals, el fenomen es manté estable en termes relatius, amb un perfil de risc que canvia molt poc d’un any a l’altre quan es tenen en compte els canvis demogràfics