Els brots de dermatosi a les granges, la gestió de les deixalles a Girona i la Ryder Cup marquen el 2025 a les comarques gironines

Els Mossos detenen un home de 22 anys per matar una àvia de 94 a ganivetades a Sant Joan les Fonts. Després del crim, l'arrestat surt mig despullat al carrer i agredeix una altra dona que circula amb el seu vehicle per un carrer a tocar del lloc del crim. El 4 de setembre, la policia deté un altre home per matar una dona en un pis turístic a Lloret de Mar. La víctima apareix morta al llit amb una tovallola que li tapa la cara i amb signes de violència. Els agents troben el sospitós perquè en fugir del lloc dels fets s'oblida la cartera a la tauleta.

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana perd la qüestió de confiança que va activar després de no aconseguir aprovar el pressupost. Governa en minoria amb 6 dels 17 regidors i l'oposició té un mes per acordar una alternativa amb un govern de concentració que arribi, com a mínim, als 9 regidors. ERC i Junts, amb 3 cadascun, lideren les negociacions i també hi participa el PSC (2), la CUP (2) i Som-hi Ripoll (1). L'acord està a prop, però, contra tot pronòstic, la direcció nacional i la secció local de Junts, anuncien que no donaran suport a la moció de censura perquè la consideren "inviable". S'esvaeix així la possibilitat que l'oposició faci fora el partit d'extrema dreta a la capital del Ripollès i Orriols segueix d'alcaldessa. Els pressupostos s'aproven automàticament el 25 de febrer.

11 de març

El desallotjament d'un imam del pis que ocupava amb la seva família a Salt acaba amb llançaments d'ous i pedres contra la comissaria que comparteixen la Policia Local i els Mossos. A la nit, els aldarulls es reprodueixen en una concentració amb més d'un centenar de persones. Els Mossos detenen set persones, tres de les quals menors. L'endemà dels incidents, l'imam fa una crida a la calma i demana als joves del municipi que no surtin al carrer a generar aldarulls. L'episodi es tanca amb una manifestació a favor de l'habitatge tres dies més tard.

El ple de la Jonquera debat una moció que insta el govern municipal a retirar un radar polèmic a l'N-II que ha posat més de 50.000 multes en quatre mesos. La sala de plens queda petita i s'omple de veïns que protesten i reclamen que es retirin les sancions. El radar caça els infractors que superen els 60 quilòmetres per hora i hi ha veïns que han rebut desenes de multes. La moció prospera però l'alcaldessa, Míriam Lanero, afirma que el radar es queda "per seguretat". El de la Jonquera no és l'únic radar prolífic de la demarcació. Girona instal·la quatre cinemòmetres fixos a punts conflictius de la xarxa viària on els conductors han d'anar a 30 o a 40 km/h i, en només tres mesos, posen més de 13.250 multes.

L'empresa especialitzada en distribució de productes naturals Naturitas anuncia que tanca el seu centre logístic de Massanes i acomiadarà 161 treballadors. La companyia al·lega que les naus els han quedat petites i no poden seguir creixent. La direcció i el comitè d'empresa arriben a un acord per indemnitzar els treballadors amb 40 dies per any treballat. A Blanes, el 10 de novembre la filatera Nylstar recupera la producció després d'un any i mig tancada. L'activitat es reprèn gràcies a la inversió de l'empresa tèxtil xinesa Aixiner, que és alhora el principal client de Nylstar.

28 d'abril

Una explosió a la planta de reciclatge de bateries Exide de Bonmatí deixa una persona morta i dues de ferides. L'accident passa a primera hora, cap a les sis del matí, quan hauria explotat la caldera d'un dels forns. El sinistre torna a posar damunt la taula el malestar ciutadà i les queixes per la presència de la planta al municipi. L'alcaldessa, Elena Ribas, reclama que la fàbrica es tanqui i recorda que aquest és el quart accident greu que s'hi registra des del 2023. La plataforma cívica Bonmatí Prou Contaminació, que vincula directament la planta de reciclatge de bateries amb concentracions de plom i metalls pesants, exigeix que l'activitat es clausuri. 

Cap a dos quarts d'una del migdia les comarques gironines queden a les fosques, com bona part de l'Estat, per la caiguda de la xarxa elèctrica. Això genera problemes en molts sectors, com la restauració (amb bars i restaurants que es queden sense neveres) o el comerç (amb botigues que no poden cobrar amb targeta). L'aturada de trens també deixa incomunicats molts treballadors. L'Ajuntament de Girona habilita el Palau de Fires per dormir-hi, on hi pernocten sis persones. Altres famílies es veuen abocades a passar la nit sota la llum d'una espelma mentre preparen el sopar amb un fogonet. La UdG suspèn les classes per la incertesa de la situació. A partir de mitja tarda el servei es va restablint a diferents municipis i l'endemà tot torna a la normalitat al llarg del dia.

5 de juliol

'El meu avi' es canta a l'uníson a les havaneres de Calella de Palafrugell després d'una sonora xiulada i mocadorada. Per primer cop en 48 anys, la cèlebre havanera no tancava el programa. La comissió organitzadora de la Cantada l'havia fet saltar defensant que tocava renovar. De rerefons, però, hi ha l'emissió del documental 'Murs de silenci', que vinculava el seu autor, Jose Luis Ortega Monasterio, amb una xarxa d'explotació sexual. El públic, però, reclama poder-la escoltar. Bé sigui per tradició, per desacord o perquè la cançó és un himne del gènere que sobrepassa polèmiques. Arran de la cridòria, els quatre grups que hi ha damunt l'escenari es fan enrere i interpreten 'El meu avi' per tancar la nit.

Caldes de Malavella es convertirà en epicentre del golf mundial l'any 2031 i acollirà la Ryder Cup. El CEO del prestigiós torneig, Guy Kinnings, anuncia que la competició se celebrarà al complex Camiral Golf & Wellness. Serà la segona vegada que la copa es disputi a l'Estat, després que el 1997 Cadis acollís el torneig. Tres dies després de l'anunci, l'organització de la Ryder i les institucions oficialitzen el compromís al complex de Caldes. La Generalitat destinarà 30 milions d'eurosa la competició, finançats "íntegrament" amb la taxa turística, i la Diputació de Girona compromet 6 milions més. Es calcula que l'impacte de la copa al territori s'enfilarà més amunt dels 200 milions.

El ple de Girona modifica el contracte d'escombraries perquè a principis del 2026 els contenidors per a cada fracció tornin a la majoria de barris de la ciutat. El canvi, que suposa un sobrecost de 6,5 milions d'euros, arriba després de mesos de malestar i queixes per les deixalles que s'acumulen a les àrees de contenidors i papereres que desborden. L'enuig ciutadà cristal·litza en una plataforma que arriba a recollir més de 7.000 signatures. Els esculls amb la implantació del nou model (que combina contenidors intel·ligents, porta a porta i àrees temporals) fan que l'equip de govern reforci les mesures contra l'incivisme i multi l'empresa concessionària per incompliments del contracte.

15 de setembre

L'Ajuntament de Girona penja un retrat de Felip VI a la sala de plens fet amb un mosaic de fotografies de l'1-O. L'alcalde,Lluc Salellas, adopta aquesta solució creativa per complir amb una sentència del jutjat contenciós 2 que, arran d'un recurs de Vox, obligava el consistori a posar "l'efígie o el retrat" del monarca en un lloc "preferent" del saló. Salellas assenyala que han resolt acatar la sentència passant "a l'atac". Feia més de deu anys que la foto del rei no era a la sala de plens de Girona, quan l'emèrit va abdicar i l'aleshores alcalde Carles Puigdemont va retirar el seu retrat i no el va substituir. Aquesta mateixa tarda, el ple aprova una moció contra "la imposició de símbols monàrquics".

Es detecta el primer cas de dermatosi nodular contagiosa en una granja de vaques de Castelló d'Empúries. L'aparició de la malaltia, que la Unió Europea té classificada en la categoria A -que són les de risc més alt-, comporta que s'apliquin restriccions i mesures per contenir el virus. En total, es confirmen 17 focus (16 a l'Alt Empordà i 1 al Gironès) que obliguen a sacrificar uns 2.500 bovins mentre s'intensifica la campanya de vacunació a les explotacions. L'última confirmació d'un positiu es registra el 24 d'octubre. El 17 de desembre el Govern aprova les indemnitzacions que es pagaran als ramaders afectats per cada animal sacrificat. S'anuncia que per Sant Esteve s'aixecaran les restriccions sanitàries a les explotacions més properes a Cassà de la Selva, i el 8 de gener es donarà per finalitzat el focus a Castelló d'Empúries.  

7 d'octubre

Pep Prat (Independents de la Selva) es converteix en el nou alcalde de Santa Coloma de Farners després que prosperi la moció conjunta entre les tres formacions de l'oposició. La moció desbanca Carme Salamaña (Junts) de l'alcaldia. A Olot, el 5 de març Agustí Arbós (Junts) agafa el relleu de Pep Berga, que deixa l'alcaldia per motius personals. Un mes després és el torn de Sergi Mir a Caldes de Malavella, que agafa la vara d'alcalde després que Salvador Balliu hi renunciï per deixar pas. A la tardor, el 19 de setembre Maria Puig (ERC) es converteix en l'alcaldessa de Palamós, després de la renúncia de Lluís Puig. A Salt, Jordi Viñas (ERC) també abandona el càrrec després d'una dècada i deixa lloc a la segona de la llista republicana, Cristina Alarcón, investida alcaldessa el 13 de desembre.

Primera condemna a presó permanent revisable a les comarques gironines, deu anys després de l'entrada en vigor. L'Audiència de Girona imposa la màxima pena privativa de llibertat que recull el Codi Penal a l'home que va torturar i assassinar la parella, una noia de 21 anys, a Campdevànol la nit del 20 al 21 de setembre del 2022. La sentència arriba després que el jurat popular conclogués que Albert Pinto Pérez va atacar la víctima a traïció, va perpetrar una agressió "molt violenta" colpejant-la arreu del cos i li va causar una "mort lenta i dolorosa". Li aprecien agreujants de gènere i de parentiu. La secció quarta també el condemna a 17 anys més de presó per agressió sexual i maltractament habitual.

27 de novembre

La Comissió d'Urbanisme de Catalunya dona el vistiplau definitiu al planejament de Girona vinculat al Campus de Salut i el nou Trueta. L'aval, a priori, tanca el darrer tràmit perquè el consistori tiri endavant el nou ordenament. Més enllà de poder cedir a la Generalitat els terrenys per al Campus -aquí, la majoria són al terme de Salt- també implica traslladar el parc Jordi Vilamitjana i aixecar habitatges al seu lloc. Una opció que genera rebuig veïnal. Els estira-i-arronsa polítics al voltant del parc, però, no s'acaben. La primera bilateral entre Generalitat i Ajuntament acorda estudiar una alternativa per no edificar-lo i recull 8 milions d'euros en inversions per a l'entorn del nou Trueta. El Govern i el consistori subratllen el compromís granític amb mantenir el calendari del Campus de Salut.