Un estudi gironí revela com ha canviat la diabetis tipus 1 en tres dècades

Un estudi internacional coliderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (Idibgi) i la Universitat Catòlica de Leuven (KU Leuven, Bèlgica) revela canvis clau en les persones amb diabetis tipus 1 al llarg dels últims trenta anys.

La revisió, emmarcada en el projecte europeu SOPHIA (Stratification of Obesity Phenotypes to Optimize Future Obesity Therapy), ha analitzat 148 assajos clínics aleatoritzats publicats entre 1993 i 2025, que inclouen dades de més de 56.000 persones amb diabetis tipus 1. Els resultats mostren una tendència clara a l’alça del pes corporal: l’IMC mitjà ha passat de 25 kg/m² als anys noranta als 26.9 kg/m² en l’última dècada. Una evolució similar a la que s’ha observat en la població general i en pacients amb diabetis tipus 2.

L’estudi ha estat coliderat per la KU Leuven i l’Idibgi, amb la participació de l’investigador de l’Idibgi i el CIBERObn, i endocrinòleg de l’hospital Trueta, el Dr. José Manuel Fernández-Real. També hi han participat la investigadora predoctoral Laura Gallardo-Nuell, primera autora de l’article juntament amb el Dr. Amar van Laar, de la KU Leuven, i la Dra. Yenny Leal, investigadora postdoctoral de l’Idibgi. L’últim autor de la publicació és el Dr. Bart Schueren, també de la KU Leuven.

Diferència en el control de sucre

En canvi, els dos tipus de diabetis presenten una evolució diferent pel que fa al control del sucre en sang, mesurat a través de l’HbA1c, un indicador que reflecteix els nivells mitjans de glucosa en els últims mesos. Mentre que en les persones amb diabetis tipus 2 aquest valor ha millorat progressivament disminuint al llarg del temps – gràcies a millores en els tractaments i en la gestió metabòlica -, en el cas de les persones amb diabetis tipus 1, l’HbA1c s’ha mantingut estable durant les darreres tres dècades. Aquesta estabilitat, combinada amb l’augment de pes corporal observat, planteja una nova qüestió: per què les persones amb diabetis tipus 1 guanyen pes sense millorar el control glucèmic, i quines conseqüències pot tenir això sobre la seva salut.

“Hem revisat més de trenta anys d’assajos clínics internacionals i hem comprovat que aquesta tendència és consistent en totes les regions del món analitzades”, afegeix Laura Gallardo-Nuell. “Els resultats obren noves preguntes sobre les causes d’aquest augment de pes i és clau per orientar futurs estudis i polítiques de prevenció, i per entendre com evoluciona la diabetis tipus 1 en el context de l’epidèmia global d’obesitat.”

“Aquesta evolució indica que l’obesitat també és una realitat creixent en els pacients amb diabetis tipus 1, i que caldrà considerar-la com un factor de risc afegit de complicacions cardiovasculars i metabòliques”, explica el Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de recerca de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’Idibgi i el CIBERObn, i també cap de la secció d’endocrinologia de l’hospital Trueta, que també és catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i investigador ICREA Acadèmia.

Noves recerques

El treball destaca la necessitat de noves recerques amb dades del món real per entendre millor com evolucionen el pes i el control glucèmic en les persones amb diabetis tipus 1, així com la seva relació amb el tractament amb insulina.

Al projecte també hi ha participat el grup de recerca en Salut Vascular de l’Idibgi i l’IDIAP Jordi Gol, amb la participació del seu cap de grup, el Dr. Rafael Ramos, i l’investigador Dr. Jordi Blanch. El projecte està finançat per la Iniciativa d’Innovació en Salut, en col·laboració amb la Comissió Europea i amb el suport del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea.