La crisi de l’habitatge empeny cada cop més persones a dormir al carrer

La pèrdua de l’habitatge és avui la principal porta d’entrada al sensellarisme. Persones que dormen al carrer, en infrahabitatges o en pensions socials no hi han arribat per una decisió personal, sinó perquè no han pogut assumir el lloguer o han estat desnonades. Aquesta és una de les conclusions centrals d’un estudi recent sobre sensellarisme a Catalunya, amb participació de la Universitat de Girona (UdG), que assenyala directament la crisi de l’habitatge com el factor clau que explica l’augment de persones sense llar.

Segons l’estudi, fins al 62% dels casos de persones sense llar tenen com a causa principal dificultats d’accés o manteniment de l’habitatge, especialment desnonaments, finalització de contractes o impossibilitat de pagar el lloguer. Concretament, el 32% dels casos s’originen per desnonaments, el 16% per no la renovació del contracte de lloguer i el 14% per no poder assumir el lloguer. Per altra banda, les trajectòries sovint són llargues i acumulatives: el 44% porta més de tres anys sense un habitatge propi i més de la meitat no té xarxa familiar o comunitària.

Els investigadors alerten que Catalunya presenta una combinació especialment problemàtica: preus de l’habitatge elevats, un parc públic molt reduït i taxes de desnonaments molt superiors a les d’altres comunitats. L’any 2024 es van registrar 90 desnonaments per cada 100.000 habitants, la xifra més alta de l’Estat. En comparació, territoris com Navarra, el País Basc o Extremadura se situen entre els 23 i els 27.

Una tercera part de casos de sensellarisme s’originen per desnonament de l’habitatge principal

Sense anar més lluny, l'augment del sensellarisme es reflecteix també a la ciutat de Girona, on el nombre de persones sense sostre s’ha duplicat en l’últim any, amb gairebé 200 persones vivint al carrer, segons alerten entitats socials i serveis socials municipals.

L’estudi posa el focus en el dèficit històric d’habitatge públic com una de les causes estructurals del problema. Mentre que la mitjana de la Unió Europea se situa al voltant del 9%, a Espanya el parc públic no arriba al 3%, i a Catalunya se situa entorn del 3,7%. Als països del nord d’Europa, en canvi, el percentatge és molt més elevat: 26% a Alemanya o 36% als Països Baixos.

Segons l’evidència analitzada, una major oferta d’habitatge assequible es tradueix en preus més baixos i en menys risc de perdre la llar. En aquest sentit, els autors apunten que les polítiques centrades només en ajuts o beneficis fiscals són insuficients i, en alguns casos, fins i tot contraproduents, ja que poden acabar tensionant encara més els preus.

Importància de la prevenció

Una de les idees clau de l’informe és que prevenir el sensellarisme és molt més efectiu i menys costós que actuar quan la persona ja viu al carrer. Les polítiques de prevenció inclouen ajuts puntuals al pagament del lloguer, assistència legal davant d’un desnonament, mediació amb la propietat o suport en moments de transició vital, com la sortida d’un hospital o d’un centre de menors.

L’evidència internacional mostra que programes d’assistència legal gratuïta als llogaters poden reduir de manera significativa els desnonaments. A Catalunya, però, els serveis d’habitatge i mediació presenten una cobertura insuficient i grans desigualtats territorials.

En el cas de Girona i la seva àrea d’influència, entitats socials fa temps que alerten que moltes situacions de pèrdua de l’habitatge no s’arriben a detectar a temps, i que quan s’hi intervé sovint ja és massa tard.

L’estudi, presentat pel Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), va a càrrec de Sara Ayllón (Universitat de Girona), Salvador Busquets (Càritas), Alba Lanau (Universitat Pompeu Fabra) i Albert Sales (Institut Metròpoli).

Dispositiu d’emergència 24 hores

Davant l’escenari d’increment del sensellarisme i amb els problemes d’habitatge com a principal causant en auge, l’informe planteja propostes concretes i factibles a curt termini (2025-2027). Destaca la creació d’una Oficina Autonòmica per a la Lluita contra el Sensellarisme, que coordini dades, recursos i administracions; un dispositiu d’emergència 24 hores per evitar que ningú passi una segona nit al carrer; i l’ampliació de centres de baixa exigència fora de l’àrea metropolitana, una demanda clau també per al territori gironí.

Per altra banda, en matèria de prevenció, es proposa estendre arreu del territori un programa integral contra els desnonaments, combinant assistència legal, ajuts al lloguer i mediació, així com reforçar les passarel·les residencials per a col·lectius especialment vulnerables, com joves extutelats, persones que surten de presó o dones víctimes de violència masclista.

Finalment, l’estudi reclama millorar de manera urgent les dades: un recompte anual a tot Catalunya i una millor explotació dels registres administratius. “No es pot governar bé allò que no es coneix”, conclouen els autors, que insisteixen que el sensellarisme no és inevitable, sinó el resultat de decisions polítiques —o de la manca d’aquestes.

Subscriu-te per seguir llegint