Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Estadística

Dues comarques gironines se situen entre les que tenen la mortalitat més baixa de Catalunya

L'envelliment de la població és un factor clau a tenir en compte que determina la taxa de defuncions

Una intervenció a l'hospital Trueta en una imatge d'arxiu.

Una intervenció a l'hospital Trueta en una imatge d'arxiu. / ICS Girona

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Girona

Durant l’any 2024, a la província de Girona es van registrar 6.731 defuncions, de les quals 3.454 corresponen a homes i 3.277 a dones, segons les dades definitives de l’Institut d’estadística de Catalunya (Idescat). En total n’hi va haver setze menys que el 2023, fet que suposa una reducció irrisòria en termes percentuals.

Pel que fa a Catalunya, se'n van registrar 67.524, de les quals 33.611 (49,8%) eren homes i 33.913 (50,2%) eren dones. La taxa bruta de mortalitat va ser de 8,37 defuncions per 1.000 habitants. En relació amb el 2023, es va registrar una disminució de 138 defuncions, fet que suposa una reducció del 0,2%.

Per àmbits del Pla territorial, les taxes brutes de mortalitat més altes es van registrar a les Terres de l'Ebre (11,47%), les comarques centrals (9,34%) i Ponent (9,25%). D'altra banda, les més baixes es van registrar al Camp de Tarragona (8,13%), les comarques gironines (8,24% i l'àmbit metropolità (8,24%).

Per comarques i Aran, les taxes brutes de mortalitat més altes es van registrar a la Terra Alta (15,29%), el Lluçanès (13,47‰) i el Ripollès (13,20‰); mentre que les més baixes es van registrar a Aran (6,26%), el Gironès (6,79%) i la Cerdanya (7,01%).

La taxa bruta de mortalitat és un indicador demogràfic que mesura quantes persones moren en un any dins d’una població, en relació amb el total d’habitants. En comarques com el Gironès i la Cerdanya hi ha una població menys envellida, fet que deriva en menys mortalitat; en canvi en el Ripollès es produeix una situació contrària. De fet, hi ha altres comarques amb la població més envellida com la Garrotxa, on la taxa se situa per sobre de la mitjana catalana, amb 9,59.

Morts per grup d'edat

En general, per grups d'edat, les defuncions van ser més nombroses entre les persones d'edat avançada. Fins a l'edat de 84 anys, la mortalitat entre els homes va ser superior a la de les dones. El pic de mortalitat masculina es va registrar entre els 85 i els 89 anys (amb 5.617 defuncions), mentre que el pic de la femenina es va situar entre els 90 i els 94 anys (amb 8.300 defuncions).

Concretament, per edat (simple), el pic més alt de defuncions va ser a l'edat de 90 anys (2.954 defuncions). En el cas dels homes, l'edat amb més defuncions va ser els 87 anys (1.273 defuncions) i, en el cas de les dones, els 90 i 91 anys (1.745 defuncions per a cada edat).

Taxa de mortalitat per comarques

Taxa de mortalitat per comarques / Idescat

Per mesos, els mesos d'hivern, van ser els de més mortalitat, concretament el gener va registrar el màxim de defuncions amb 7.789 defuncions, seguit del mes de desembre, amb 6.113 defuncions. Els mesos amb menor mortalitat van ser setembre (4.748) i juny (5.043).

Per setmanes, la mitjana anual de defuncions va ser de 1.290. Les primeres setmanes de l'any van registrar un major nombre de defuncions, sobretot la setmana 2 (1.922) i la setmana 1 (1.906). Les setmanes de l'any amb menys defuncions van ser les setmanes 37 (1.025) i 36 (1.043), corresponents a la primera quinzena de setembre.

Finalment, el nombre mitjà de defuncions diàries l'any 2024 va ser de 184,5. Els dies 17, 4 i 10 de gener es van registrar els valors més alts (306, 303 i 302 defuncions, respectivament). Els 25 dies amb més defuncions diàries van ser al gener, mes en què es van superar les 225 defuncions diàries. Les defuncions diàries van superar la xifra de 250 en quinze ocasions el mes de gener.

L’Estadística de defuncions proporciona informació sobre les defuncions de persones residents a Catalunya segons les característiques demogràfiques i socials. Els resultats es difonen anualment amb una desagregació territorial per municipis, comarques, àmbits del pla territorial, províncies i Catalunya.

L’Idescat porta a terme aquesta operació estadística, amb la col·laboració de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a partir de les dades del document unificat Certificat mèdic de defunció/Butlleta estadística de defunció, amb què s’inscriu la defunció al Registre Civil.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents