Joaquim Boadas (Fecasarm): «És difícil que a les comarques de Girona es produeixi un incendi com el de Suïssa, però el risc zero no existeix»

Joaquim Boadas de Quintana, secretari general de la Fecasarm i de Spain Nightlife afirma que l’ús de bengales als locals d’oci nocturn només està regulat de manera implícita a Catalunya i reclama que es desencalli la nova llei d’espectacles per especificar aquesta prohibició i actualitzar altres mesures de seguretat.

La tragèdia de Cap d’Any al bar Le Constellation, a l’estació d’esquí suïssa de Crans-Montana, on un incendi iniciat per una bengala va causar 40 morts i 118 ferits, ha tornat a posar el focus en la seguretat dels locals d’oci nocturn. El foc es va originar quan la flama va entrar en contacte amb un sostre d’un soterrani que segons ha transcendit aquesta setmana no havia estat inspeccionat, tot i que la normativa obligava a una revisió anual, i on els propietaris havien realitzat reformes sense notificar-les al consistori.

A les comarques de Girona, un incendi d’aquestes característiques “és difícil que passi”, explica Boadas, tot i que admet que “el risc zero no existeix”. La patronal recorda que la clau és la presència de fonts d’ignició. “Si no hi ha cap element de foc o espurna, és impossible que es produeixi un incendi”, assegura. En aquest sentit, la normativa catalana obliga els empresaris a evitar l’ús de qualsevol tipus de font d’ignició a l’interior dels locals, incloses bengales, pirotècnia o altres elements similars, encara que no s’esmentin de manera explícita en el text.

“La normativa no parla directament de bengales, però sí que estableix l’obligació d’evitar fonts d’ignició de foc o guspires, i en aquest concepte hi entren clarament”, afirma Boadas.

Catalunya és pràcticament l’única comunitat autònoma on aquesta prohibició està implícita. El secretari general de la patronal d'oci nocturn recorda que a les comarques de Girona l’ús de bengales havia estat habitual anys enrere en alguns locals, però que aquesta pràctica ha anat desapareixent progressivament. També recorda que des de l'entitat "des de fa anys recomanem als locals que no utilitzin cap tipus de flama o espurna”, assenyala.

"Des de fa força anys, la major part de locals catalans han optat per alternatives segures i homologades, com les bengales LED i altres elements decoratius lluminosos i visuals que no utilitzen foc ni generen guspires, demostrant que és possible mantenir una experiència festiva i atractiva, tot donant protagonisme als clients que compren ampolles, sense posar en risc la integritat dels clients ni del personal".

Joaquim Boadas de Quintana

— Fecasarm

Un altre aspecte central per a la seguretat és la ignifugació. La normativa exigeix que tant elements estructurals com decoratius siguin ignífugs, ja sigui de fàbrica o mitjançant tractaments específics. “Ignífug no vol dir que no pugui cremar, sinó que triga més temps a fer-ho, i aquest temps és el que permet evacuar les persones”, explica Boadas. Així mateix, els locals han de comptar amb portes resistents al foc, compartimentació adequada dels espais, sortides d’emergència suficients i ben senyalitzades, així com il·luminació d’emergència, entre altres.

Boadas també alerta sobre els riscos derivats de festes temàtiques com Cap d’Any, Carnaval o Halloween, on les decoracions i disfresses poden ser molt inflamables. “Si no hi ha foc, no passa res, però si hi ha una font d’ignició, aquests materials poden accelerar molt la propagació d’un incendi”, adverteix. Per reduir el risc, el sector recomana alternatives per exemple en locals que tenen xixes que siguin electròniques, que no utilitzen carbó ni flama.

Per a l’expert, casos com el de Suïssa, però també altres incidents a Múrcia, Estònia o l’Índia, comparteixen un patró comú: fonts d’ignició, materials inflamables i deficiències estructurals. “Són incidents evitables si s’apliquen totes les mesures de prevenció i s’eliminen les fonts d’ignició”, afirma, tot recordant que, malgrat tot, “el risc zero no existeix”. Segons Boadas, quants més elements de seguretat s’apliquin i menys fonts d’ignició hi hagi, més difícil és que es produeixi una desgràcia,valorantr el conjunt de mesures vigents a Catalunya i les comarques de Girona.

Compliment de la normativa

Pel que fa al compliment de la normativa, els locals estan sotmesos a inspeccions periòdiques. Hi ha inspeccions pactades de dia centrades en documentació i llicències i inspeccions in situ durant l’activitat, per comprovar que les sortides, llums i equips de seguretat funcionen correctament. Segons Boadas, els locals associats solen complir totes les mesures i els de la seva associació assegura que ho fan. Amb tot però fa unes setmanes els Mossos van explicar que en sovint troben irregularitats de caràcter administratiu.

Una de les qüestions que Boadas vol deixar clar és la distinció entre aforament administratiu i aforament a efectes de seguretat, una diferència que sovint, segons ell, es malinterpreta quan es parla de capacitat dels locals. Per a Boadas, entendre aquesta distinció és fonamental ja que al seu parer moltes vegades es confon aquest concepte amb l’aforament administratiu, que és el que apareix a la llicència de l’activitat i que pot estar influït per altres condicionants com l’urbanisme, la disponibilitat d’aparcament o consideracions municipals que no tenen a veure directament amb la seguretat en cas d’incident. Així, és possible que un local tingui un aforament administratiu menor per raons alienes a la prevenció d’incendis o a l’evacuació, però que el seu aforament a efectes de seguretat —el que determina la capacitat de persones en funció de les sortides i la capacitat d’evacuació— sigui un altre. “Aquest aforament a efectes de seguretat és el que realment compta quan estem parlant de situacions de risc. Si tens les portes d’emergència ben dimensionades, les vies d’evacuació adequades i la compartimentació correcta, pots garantir que la gent surti amb seguretat”, diu Boadas, recordant que moltes interpretacions errònies sobre “locals que superen l’aforament” venen precisament d’una confusió entre aquests dos conceptes.

Tot i això, el sector reclama una actualització urgent de la normativa. La nova llei d’espectacles, que ha de permetre concretar prohibicions com la de les bengales i actualitzar altres mesures de seguretat, està pendent des del 2011. “Portem més de quinze anys esperant una nova llei que permeti actualitzar el reglament, el catàleg d’activitats i l’ordre d’horaris, i aclarir qüestions com l’aforament real de seguretat”, lamenta Boadas.

Balanç de les festes de Nadal

D'altra banda, segons Fecasaarm, els sectors de la restauració i l'oci nocturn catalans han tancat el període nadalenc amb un balanç global positiu, tot i les pluges de Nadal i Sant Esteve i una campanya de Reis condicionada per les baixes temperatures amb pluja a bona part del territori, factors tots ells que van afectar l’afluència de públic als locals en determinats dies però que van ser compensats per les ampliacions horàries i els bons resultats de la revetlla de Cap d’Any.

Subscriu-te per seguir llegint