Els trasplantaments d'òrgans cauen a Girona després d'anys a l'alça

Els trasplantaments d’òrgans a la província de Girona han trencat el 2025 la tendència a l'alça dels darrers anys. Segons dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), durant l’últim any es van realitzar 118 trasplantaments, quatre menys que el 2024, quan se’n van comptabilitzar 122. Es tracta d’una davallada lleu, però és la primera vegada en anys que la xifra no marca un nou rècord. Del total de trasplantaments de l'any passat, quinze procedien d'un donant viu; mentre que l'any anterior en van ser disset.

La caiguda es produeix malgrat l’augment del nombre de donants reals, que han passat de 34 el 2024 a 42 el 2025. En paral·lel, però, també han crescut les negatives familiars a la donació, que s’han duplicat, de dues a quatre, un factor que continua condicionant el nombre final de trasplantaments.

Per tipus d’òrgan, el trasplantament renal es manté estable i continua sent, amb diferència, el més habitual. Se n’han fet 87 tant el 2024 com el 2025, tot i que baixa el nombre de trasplantaments de ronyó de donant viu, que passen de disset a quinze.

Els trasplantaments hepàtics cauen gairebé a la meitat

On sí que es detecta un descens clar és en els trasplantaments hepàtics, que cauen gairebé a la meitat: de 21 el 2024 a 11 el 2025. També disminueixen els trasplantaments pancreàtics, que passen de quatre a dos.

En canvi, augmenten els trasplantaments cardíacs, de cinc a set, i sobretot els pulmonars, que gairebé es dupliquen i passen de cinc a onze en només un any.

Pel que fa a Catalunya, n'hi va haver un total de 1.356, la segona xifra més elevada des que hi ha registres i que suposa un augment del 0,4% respecte a l'any anterior. La taxa de 167 intervencions per milió de població situa Catalunya líder en aquest àmbit, per davant dels Estats Units (136) i de la mitjana espanyola (132,8). Pel que fa a les donacions cadàver, Catalunya té una taxa de 45,5 per milió de població, per darrere d'Espanya (53,9) i dels Estats Units (49,7).

Creix la llista d’espera, especialment la renal

La reducció del nombre de trasplantaments i l’alta demanda es reflecteixen en la llista d’espera, que torna a créixer. A 31 de desembre del 2025, un total de 126 gironins esperaven un trasplantament, onze més que l’any anterior.

L’increment es concentra principalment en la llista d’espera renal, que passa de 104 a 114 persones. També augmenta de manera notable la llista d’espera per a trasplantament hepàtic, que puja de dues a cinc persones. En el cas dels pulmons, la llista baixa lleugerament, de set a quatre, mentre que la cardíaca es manté estable amb tres pacients. No hi ha persones en espera de trasplantament pancreàtic.

Trueta, al capdavant en donació

Un any més, l'hospital Trueta torna a destacar com a hospital no trasplantador amb més donants, amb un increment de nou més respecte a l'any anterior. A nivell català, les aportacions de donants vius van créixer gairebé un 1,8% en comparació amb el 2024, passant de 171 a 174. Totes elles van ser renals. De fet, Catalunya fa gairebé la meitat dels trasplantaments renals de donat viu de l'Estat. Del total, 12 es van poder fer gràcies al Programa de trasplantament renal de donant viu creuat nacional (11) i internacional (1).

Respecte als donants cadàver, es van fer 11 menys que l'any anterior, amb un total de 370 el 2025. Per tipus, n'hi va haver 130 per mort encefàlica (cerebral), que van baixar un 10,3% respecte de l'any anterior; i 240 en morts en asistòlia (cardíaca), que van augmentar un 1,7%.

D'altra banda, segons recull ACN, l'any passat 17 persones van donar els seus òrgans després de demanar la prestació de l'ajuda a morir, que sumen un total de 51 des de l'aplicació de la llei d'eutanàsia. Amb aquest mig centenar de donacions s'han pogut fer 167 trasplantaments.

Pel que fa a negatives familiars, van representar el 25% de les entrevistes fetes a familiars per plantejar-los la possibilitat de la donació. La negativa prèvia del possible donant o de la seva família, sense cap altra raó, ha estat el motiu esgrimit per les famílies en un 77% de les negatives. Un 6% van adduir motius religiosos, un 4% dubtes amb la integritat corporal o amb la mort encefàlica i un 3% va expressar problemes amb el personal sanitari o per reivindicació social.

Importància del document de voluntats anticipades

Des de l'OCATT insisteixen que aquest és un fet que els preocupa i que s'està estudiant. En aquest sentit, Salut seguirà reforçant les accions divulgatives per sensibilitzar la població sobre la importància de la donació d'òrgans, teixits i cèl·lules.

A més, la coordinadora de trasplantaments del Trueta de Girona, Núria Masnou, insisteix en la importància del document de voluntats anticipades, ja que ha indicat que això estalvia molts problemes als familiars que han de prendre la decisió. Ha reconegut, però que, a vegades, tot i la voluntat expressada de la persona que mor a favor de la donació, han de negociar amb les famílies, que s'hi neguen. En aquests casos, ha explicat que la negociació té un límit, ja que, tot i perdre un donant, és important no sumar una ferida més a la família.