La diòcesi de Girona fa més de tres anys que no ordena cap capellà

La crisi de vocacions que travessa l’Església és una realitat cada vegada més evident. De fet, la diòcesi de Girona fa més de tres anys que no ordena cap nou capellà. El darrer en prendre possessió va ser Carles Sánchez, que va ser nomenat prevere el 2 d’octubre de 2022 després de vuit anys exercint de diaca permanent.

Una tendència, però, que ve de lluny. «Fa més de 30 anys que cauen les ordenacions a Europa per la crisi d’identitat que viu la societat i el canvi impulsat pel Concili Vaticà II, que va recuperar el paper dels laics, entre d’altres factors», assenyala el rector del Seminari de Girona, Jordi Font, que afegeix que «el ritme en diòcesis com la nostra és que s’ordeni un prevere cada dos o tres anys». Arreu de Catalunya, però, el ritme és molt desigual: «El Bisbat de Terrassa té un clergat molt jove, fan ordenacions cada any, mentre que al Bisbat de Lleida, per exemple, fa més temps que nosaltres que no ordena cap nou prevere».

La falta de Bisbe -l’Església de Girona va tenir la seu vacant durant dos anys- va provocar que alguns processos s’encallessin: «La decisió que una persona pugui ordenar-se o no la té el Bisbe», recorda Font. Una situació que va obligar a posposar «alguna ordenació».

Actualment, però, hi ha tres seminaristes en camí. Es tracta dels joves banyolins Lluc Juscafresa i Marçal Privat, i el bolivià Edwin Oblitas. En concret, Juscafresa i Oblitas es podrien ordenar diaques aquest any. «Estan fent l’últim curs dels estudis teològics a la Facultat de Teologia de Catalunya», explica Font. El bolivià -que havia estat monjo de Poblet- ja ha adequat la seva formació monàstica a la diocesana. En paral·lel, Privat -que està graduat en Filosofia- està fent el segon curs (n’hi ha cinc) i preveu que es pugui ordenar el 2029.

El primer pas, però, és ser ordenats diaques i exercir-hi durant un any, a partir d’on poden fer celebracions de la paraula, bateigs, casaments i enterraments. Tot, menys fer misses, confessar ni tampoc la unció dels malalts. Un any en què rebran formació pastoral, des de la catequesi a com administrar una parròquia i, si el candidat ho vol i els informes són favorables, tindran llum verda per ordenar-se com a preveres.

Envelliment del clergat

Amb una mitjana d’edat dels preveres que supera els 70 anys, Font assegura que «el paper dels capellans continua sent fonamental perquè una Església sense preveres no seria Església», però fa una crida a «despertar vocacions que ja existeixen, com els diaques permanents [a la diòcesi de Girona n’hi ha 15] i els laics amb una feina civil que tenen una missió pastoral».

Subscriu-te per seguir llegint