L'automedicació va a l'alça: un de cada quatre gironins pren fàrmacs sense recepta

L’automedicació continua guanyant pes a la Regió Sanitària de Girona. Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) corresponents al 2024, el 25% de les persones enquestades admeten haver pres algun medicament sense prescripció mèdica en els darrers quinze dies.

La xifra consolida una tendència a l’alça en els darrers anys i evidencia un canvi d’hàbits que ja es va accentuar després de la pandèmia.

L’evolució és clara. Si es comparen les dades amb l’ESCA del 2021, el percentatge ha augmentat gairebé sis punts en només tres anys. Aleshores, a la Regió Sanitària de Girona, el 19,1% de la població reconeixia haver-se pres un medicament sense recepta en els quinze dies previs a l’enquesta, una xifra que ja era dos punts superior a la registrada abans de la pandèmia. En pocs anys, per tant, s’ha passat de valors propers al 20% a situar-se en un de cada quatre gironins.

Entre les causes d’aquest increment hi ha la persistència de determinades creences errònies sobre l’ús dels medicaments. Actualment, una part important de la població encara considera que infeccions víriques com la grip o el refredat es poden curar amb antibiòtics. L’accés a aquests fàrmacs sovint és possible perquè moltes persones en conserven restes de tractaments anteriors, fet que facilita un ús inadequat i sense control mèdic.

A això s’hi suma la pràctica habitual d’autoregular-se la medicació, modificant les dosis —a l’alça o a la baixa— segons criteris propis o recomanacions de persones no expertes, sense consultar professionals sanitaris. Els especialistes alerten que aquest comportament pot reduir l’eficàcia dels tractaments, generar resistències i provocar efectes adversos.

Els més consumits són els vitamínics, els desinats a tractar el refredat i la grip i analgèsics pel dolor

Aquesta tendència s’està reproduint també a escala estatal. Els medicaments sense recepta més consumits són els vitamínics (32,84%), els destinats a tractar el refredat i els símptomes de la grip (26,67%), els analgèsics per al dolor (22,83%) i, en menor mesura, els tranquil·litzants o pastilles per dormir (2,90%).

Els riscos associats a l’automedicació han tornat a situar-se al centre del debat sanitari. Experts de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) alerten del perill potencial de determinats fàrmacs que combinen codeïna i ibuprofè, especialment quan es consumeixen durant períodes prolongats o en dosis superiors a les recomanades. Segons el regulador, aquest ús pot provocar danys renals i gastrointestinals greus.

Polimedicació en gent gran

Per altra banda, gairebé tres de cada deu persones de més de 65 anys a l’Estat espanyol segueixen tractaments crònics amb cinc o més medicaments diferents, una situació coneguda com a polimedicació i que va estretament lligada a la presència de múltiples malalties cròniques. Així ho constata l’últim informe del Ministeri de Sanitat sobre la utilització de fàrmacs crònics en persones polimedicades i publicat aquest gener.

El fenomen s’intensifica clarament amb l’edat: afecta el 20,5% de les persones d’entre 65 i 74 anys; el 36,8% de les que tenen entre 75 i 84 anys, i arriba fins al 44,7% en el grup d’edat de 85 a 94 anys. A partir dels 95 anys, però, la prevalença baixa fins al 30,8%.

L’anàlisi també posa de manifest diferències significatives segons el sexe. Les dones presenten una prevalença de polimedicació més elevada que els homes, amb un 30,9% davant del 28,3%. Aquesta diferència s’accentua especialment en els trams d’edat més avançada.

Pel que fa als fàrmacs més utilitzats, els antiulcerosos són els més freqüents en tots els grups d’edat, amb un consum superior al 70%. També destaquen els antihipertensius del tipus IECA/ARA-II, que se situen entre el 55% i el 70% segons l’edat, i els medicaments per reduir el colesterol, com les estatines, tot i que el seu ús disminueix de manera notable a partir dels 95 anys.

Des del punt de vista de la salut pública, l’informe subratlla que les persones polimedicades presenten una càrrega de malaltia molt superior a la de la població no polimedicada. La insuficiència cardíaca, per exemple, és set vegades més freqüent en aquest col·lectiu; la cardiopatia isquèmica, gairebé cinc vegades més, i la diabetis mellitus, tres vegades més

Subscriu-te per seguir llegint