Tres anys seguits superant els 1,5 graus d’escalfament global

L’any 2025 va ser el tercer més càlid mai registrat a escala global i forma part del primer període de tres anys consecutius (2023-2025) en què la temperatura mitjana del planeta ha superat els 1,5 graus centígrads respecte del nivell preindustrial. Es tracta del llindar fixat a l’Acord de París per limitar l’escalfament global a llarg termini, una frontera que, segons els científics, ja s’ha superat de manera sostinguda per primera vegada.

Així ho recull l’informe anual publicat pel Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (CEPMPM), que gestiona els serveis de Canvi Climàtic (C3S) i de Vigilància Atmosfèrica (CAMS) del programa Copernicus per a la Comissió Europea. Segons aquest estudi, el 2025 va ser només 0,01 graus més fred que el 2023 i 0,13 graus menys càlid que el 2024, que continua sent l’any més càlid registrat fins ara.

En termes absoluts, la temperatura mitjana mundial el 2025 es va situar en 14,97 graus, una xifra que representa 0,59 graus per sobre de la mitjana del període de referència 1991-2020. Aquest increment confirma la tendència a l’alça de les temperatures globals i consolida un escenari que els experts fa anys que adverteixen que podria tenir conseqüències estructurals per al clima del planeta.

A Europa, el comportament va ser similar. El 2025 també va ser el tercer any més càlid al continent, amb una temperatura mitjana de 10,41 graus, 0,30 graus per sota del rècord del 2024 però 1,17 graus per sobre de la mitjana climàtica. Tot i no haver encapçalat el rànquing, l’any passat va contribuir de manera decisiva al fet que el conjunt del període 2023-2025 superés de mitjana el límit d’1,5 graus respecte del nivell preindustrial (1850-1900), «fet que marca la primera vegada que un període de tres anys supera aquest llindar», subratlla l’informe.

Gasos d’efecte hivernacle

Els científics atribueixen aquest escenari principalment a la creixent acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, combinada amb unes temperatures superficials del mar excepcionalment altes a tots els oceans. Aquest escalfament oceànic ha estat estretament relacionat amb el fenomen d’El Niño, així com amb altres factors de variabilitat oceànica, tots ells agreujats pel canvi climàtic d’origen humà.

El cap d’Observació de la Terra de la Comissió Europea, Mauro Facchini, admet que «cap de nosaltres desitjava assolir aquesta fita», en referència a la superació sostinguda del llindar dels 1,5 graus. Tot i això, les dades indiquen que el procés ja està en marxa. De fet, el 2025, la temperatura mitjana global de l’aire a la superfície va ser 1,47 graus superior al nivell preindustrial, una xifra inferior a la del 2024 (1,60 graus), però clarament per sobre del marge de seguretat fixat fa una dècada.

Segons Copernicus, el nivell actual d’escalfament global a llarg termini se situa al voltant d’1,4 graus per sobre del nivell preindustrial, de manera que el llindar d’1,5 graus podria assolir-se de manera estructural «a finals d’aquesta dècada, més d’una dècada abans del que estava previst», si es manté el ritme actual d’escalfament.

«El món s’està acostant ràpidament al límit de temperatura a llarg termini establert per l’Acord de París. Estem destinats a superar-lo», adverteix el director del C3S, Carlo Buontempo, que recorda que els darrers onze anys han estat els més càlids des que hi ha registres instrumentals. Segons ell, el debat ja no és si s’assolirà aquest límit, sinó «com gestionar millor aquest inevitable sobrepassament i les seves conseqüències per a les societats i els sistemes naturals».

Els efectes d’aquest escalfament ja són visibles a moltes regions del planeta. El 2025, les temperatures mitjanes anuals van assolir el valor més alt mai registrat a l’Antàrtida i el segon més elevat a l’Àrtic, dues zones especialment sensibles als canvis climàtics. També es van registrar temperatures anuals rècord en altres àrees, com el Pacífic nord-occidental i sud-occidental, l’Atlàntic nord-oriental, l’extrem oriental i nord-occidental d’Europa i l’Àsia central.

En aquest context, la responsable estratègica per al clima del C3S, Samantha Burgess, és taxativa: «No hi ha cap país ni ciutat que s’hagi deslliurat del canvi climàtic». Una afirmació que es veu reforçada per les dades d’impacte directe sobre la població. Durant el 2025, la meitat de la superfície terrestre mundial va experimentar més dies de l’habitual amb un fort estrès tèrmic, definit com una sensació tèrmica de 32 graus o superior i reconegut per l’Organització Mundial de la Salut com la principal causa de morts relacionades amb el clima.

Les altes temperatures, especialment en zones seques i ventoses, també van afavorir la propagació d’incendis forestals, que van generar contaminants atmosfèrics tòxics. Aquests episodis es van repetir en diverses regions d’Europa, inclosa Espanya, així com a Amèrica del Nord, agreujant els riscos per a la salut i el medi ambient.

Mirant cap al 2026

Amb aquest context de fons, l’atenció se centra ara en com evolucionarà el 2026 el cicle climàtic natural El Niño-La Niña, que té un paper determinant en l’escalfament o el refredament temporal del clima a escala global. Segons els primers pronòstics avançats pel meteoròleg Mario Picazo, tot apunta que La Niña, formada al Pacífic a la segona meitat del 2025, acabarà de desaparèixer en els pròxims mesos, donant pas a un nou episodi d’El Niño.

Els models climàtics indiquen que El Niño podria formar-se al llarg del 2026, després d’un període de transició relativament ràpid. En aquest procés, les condicions actuals de La Niña passarien primer a una fase ENSO neutral i, tot seguit, s’iniciaria el període d’El Niño, caracteritzat per condicions més càlides a escala global.

Tot i que encara existeix un alt grau d’incertesa sobre la intensitat final del fenomen, les primeres anàlisis apunten que la transició cap a El Niño podria produir-se entre finals de la primavera i l’estiu a l’hemisferi nord, amb una intensitat moderada o forta. Actualment, La Niña mostra signes d’una ràpida pèrdua d’intensitat, un comportament poc habitual en ple hivern.