Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Sis centres sanitaris gironins van detectar la presència de rosegadors l'any passat

El Departament de Salut vincula aquestes incidències a factors ambientals i defensa l’aplicació de protocols de prevenció i seguiment

El CAP de Santa Coloma de Farners en una imatge d'arxiu.

El CAP de Santa Coloma de Farners en una imatge d'arxiu. / Ajuntament de Santa Coloma de Farners

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Girona

Un total de sis centres sanitaris de la Regió Sanitària de Girona van detectar presència de rosegadors al llarg de l’any 2025, segons una resposta del Govern a una pregunta parlamentària d’ERC publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). En el conjunt de Catalunya, el Departament de Salut va comptabilitzar 53 incidències en equipaments sanitaris.

A la Regió Sanitària de Girona, els centres on es va registrar la presència de rosegadors durant el 2025 són el CAP La Selva, de Santa Coloma de Farners; el CAP Blanes 2; el CAP Dr. Josep Alsina i Bofill, de Palafrugell; la Clínica Salus Infirmorum, de Banyoles; la Clínica Girona (planta baixa); l’Hospital de Figueres, i l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta (planta -2).

La informació l’ha facilitat la consellera de Salut, Olga Pané, en resposta a una pregunta formulada pel diputat d’ERC Juli Fernàndez Olivares sobre un episodi detectat al CAP La Selva, de Santa Coloma de Farners, el setembre de 2025.

Segons detalla la consellera, la presència de rosegadors o plagues d’insectes en edificis sanitaris pot venir determinada per diversos factors, com l’existència de residus i matèria orgànica, la humitat o la presència d’aigua, així com la disponibilitat d’espais de refugi o cria. Per aquest motiu, el control es basa principalment en revisions periòdiques dels edificis per evitar l’entrada d’animals procedents del clavegueram o d’espais exteriors.

Tots els centres de l’Institut Català de la Salut (ICS), inclòs el CAP La Selva, segueixen l’estratègia de control integrat de plagues (CIP), alineada amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i la normativa estatal i europea. Aquest sistema prioritza les mesures preventives i els mètodes físics o mecànics, i reserva l’ús de biocides per a casos excepcionals, amb productes de baixa toxicitat i respectant els terminis de seguretat. El Departament admet que alguns tractaments poden trigar hores o dies a ser efectius i que, per això, sovint s’han de complementar amb actuacions estructurals.

Actuacions al CAP La Selva

En el cas concret del CAP La Selva, l’Equip d’Atenció Primària va comunicar el 16 de setembre de 2025 la presència de rates a la cuina del centre. Després de les inspeccions corresponents, deu dies més tard es van tornar a localitzar excrements dels rosegadors, fet que va portar a programar l’aplicació de biocides i a reforçar la higiene dels espais. Des d’aleshores, l’empresa de control de plagues fa un seguiment periòdic de l’estat del centre.

Rates al CAP de Santa Coloma de Farners, el setembre passat.

Rates al CAP de Santa Coloma de Farners, el setembre passat. / Cedida per 3Cat.

El Govern assegura que continuarà aplicant l’estratègia de control integrat de plagues als edificis de la seva titularitat i vetllarà perquè s’adoptin les mesures oportunes, així com perquè els entorns dels centres sanitaris mantinguin unes condicions higienicosanitàries adequades, en coordinació amb les administracions competents.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents