Crearan 12 places de jutge a la província de Girona

El Govern espanyol crearà 12 places de jutge el 2026 a la província de Girona. La majoria (10) es destinaran a reforçar els tribunals d’instància i l’Audiència de Girona.

A tot l’Estat, es preveu la creació de 500 places judicials, de les quals 91 corresponen a Catalunya. Segons informa el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, la distribució s’ha fet d’acord amb criteris objectius com la litigiositat i la població de cada comunitat autònoma, i tenint en compte els informes de càrrega de treball del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), així com les propostes de les comunitats amb la competència transferida i dels tribunals superiors de justícia.

D’acord amb aquests criteris, els territoris que rebran més places noves són Andalusia, Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana. Un Reial decret en tramitació fixa el repartiment de les 500 noves unitats i incorpora aportacions del CGPJ, les Comunitats Autònomes i altres ministeris.

Pel que fa a les comarques gironines, es crearan 12 places de jutge, de les quals tres corresponen a l’Audiència Provincial de Girona. En concret, una es convoca per a magistrat de la secció 1a d’ordre civil i dues més per a la secció civil de la mateixa àrea.

Les nou places restants es repartiran entre sis partits judicials. Quatre seran per als jutjats de Girona: tres per a la Secció Civil del Tribunal d’Instància de Girona i una per a la Secció Social. La resta corresponen a una plaça per a la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Santa Coloma de Farners, Olot, la Bisbal d’Empordà, Sant Feliu de Guíxols i Figueres.

Des del Govern espanyol es tracta d’“la creació més gran de places judicials en un sol any de la història” i d’“un nou pas en l’ambiciosa transformació de la Justícia impulsada pel Ministeri de la Presidència”, amb l’objectiu de “convertir-la en un servei públic més àgil, eficient i proper a la ciutadania”.

La Llei d'Eficiència

La creació de mig miler de places en un any és possible, segons explica el Govern espanyol en un comunicat, gràcies a la Llei d’Eficiència del Servei Públic de Justícia. Aquesta norma introdueix un nou model organitzatiu més modern i eficient: elimina els antics jutjats formats per un únic jutge i el seu equip de funcionaris i els substitueix per tribunals d’instància, òrgans col·legiats integrats per diversos jutges que compten amb una única Oficina Judicial de suport tècnic.

D’acord amb la mateixa estimació, el nou model permet crear una plaça judicial sense necessitat de crear un jutjat complet i amb un cost d’uns 100.000 euros. Crear un jutjat tradicional, en canvi, costava al voltant de 500.000 euros. En total, la creació de les 500 unitats judicials previstes per a aquest any tindrà un cost de 55,7 milions d’euros, mentre que amb el model anterior hauria estat de 260 milions, assegura el comunicat.

A banda de les 500 places del 2026, el Govern espanyol afirma que preveu 2.500 noves places de jutges i fiscals en tres anys i que ha convocat 1.155 places més per reforçar el personal de suport als jutjats.

Espadaler ho celebra

El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha celebrat aquest dilluns la proposta de decret del govern espanyol que preveu crear 91 places de jutge i magistrat a Catalunya durant aquest 2026. Per al conseller és una xifra "molt rellevant" que permetrà reduir la congestió als jutjats, tenint en compte que en els darrers deu anys només s'han creat 65 places, informa l'ACN. Això suposa un increment del 10,5% i suposarà passar de 870 a 961 jutges i magistrats. A més, la nova llei d'eficiència judicial permet no haver de dotar d'un mínim de funcionaris a cada nova plaça judicial, tot i que Espadaler ha assegurat que la Generalitat crearà les noves places i habilitarà els espais necessaris. Espadaler ha dit en roda de premsa, com recull l'ACN que es tindran en compte quatre criteris per decidir la ubicació definitiva de les 91 noves places: la congestió, la jurisdicció, el territori i el nivell del jutjat, sigui de primera instància, provincial o TSJC. Per al conseller, ara és una "oportunitat única de posar al dia" l'administració de justícia, "per exigència democràtica", i es pot "passar de la protesta a la proposta".