El cribratge de mama detecta gairebé 400 casos de càncer a Girona en només tres anys

El Programa de detecció precoç del càncer de mama ha permès identificar 398 casos de càncer a la Regió Sanitària de Girona entre els anys 2022 i 2024, una xifra que situa el territori com un dels que registra més diagnòstics mitjançant el cribratge a Catalunya, només per darrere de Barcelona i les àrees metropolitanes. Les dades formen part de la resposta del Departament de Salut a una pregunta parlamentària i posen de manifest el paper clau del programa tant en la detecció primerenca com en l’equitat territorial de l’accés a la prevenció.

En concret, a Girona es van detectar 145 casos el 2022, 123 el 2023 i 130 el 2024, sumant gairebé quatre-cents diagnòstics en tres anys. La xifra és superior a altres regions com el Camp de Tarragona (254 casos en el mateix període), Lleida (161) o les Terres de l’Ebre (140). Inclús si se sumen les dades de Tarragona i Terres de l'Ebre o les de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran, les xifres d'aquests territoris serien inferiors a Girona.

En primer lloc, hi ha l'Àrea Metropolitana Nord, amb 1.264 casos, seguida de Barcelona Ciutat, amb 829 casos i l'Àrea Metropolitana Sud, amb 698. En total, a Catalunya es van detectar 4.136 casos en aquests tres anys. El 2022 és l'any que se'n van detectar més a tot el territori a través del cribratge, amb 1.425, seguit del 2023, amb 1.378 i el 2024, amb 1.333.

Participació per sota de la mitjana catalana

Pel que fa a la participació, la Regió Sanitària de Girona manté percentatges estables, tot i que se situa per sota de la mitjana catalana. El 2024 hi van participar 28.308 dones, fet que representa un 60,4% de la població diana. En aquest mateix any, la mitjana de participació a Catalunya va ser del 65%.

Les regions sanitàries amb el percentatge més elevat van ser l'Alt Pirineu i Aran (81,2%), Lleida (81%), Catalunya Central (72,9%) i Terres de l'Ebre (72,3%). En canvi, les regions sanitàries amb el percentatge de participació més baix van ser Barcelona Ciutat (50,3%), el Camp de Tarragona (57,7%) i el Penedès (58,5%).

Pel que fa a altres anys, el 2023 la participació a Girona va ser del 63,1%, amb un total de 28.447 dones i el 2022 del 57,4%, amb 28.200 dones participants. Tot i que en general arreu del territori les oscil·lacions d'un any a l'altre no varien massa, amb pujades i baixades d'uns cinc punts com a màxim de mitjana; sí que és cert que les dades del 2024 mostren que la participació mostra una tendència a la baixa en general.

A escala catalana, el programa és únic però es gestiona de manera descentralitzada, amb 16 oficines territorials que garanteixen el seguiment dels casos, la comunicació dels resultats i el compliment dels protocols. La coordinació general recau en l’Oficina de Cribratge de Càncer del Pla director d’oncologia, que avalua els indicadors per regions sanitàries i assegura criteris comuns d’accés, edat i periodicitat de les proves.

Comunicació dels resultats

El protocol de Salut per garantir la notificació efectiva a les dones participants al programa quan els resultats de la mamografia identifiquen una lesió probablement benigna que s’ha de controlar és informar del resultat per carta indicant que es citarà automàticament als 6, 12 o 18 mesos per control, segons estableixi el protocol.

La mitjana de temps de comunicació dels resultats a les usuàries quan el resultat final del cribratge és de normalitat és de 8 dies. Si del resultat es conclou que cal realitzar estudis addicionals, des del servei de radiologia on s’ha fet la mamografia es contacta telefònicament, s’explica el resultat i es programen les proves necessàries.

Segons Salut, el sistema informàtic del cribratge permet identificar en tot moment les usuàries pendents d’alguna acció, i les oficines territorials en fan el seguiment. En l’última revisió es van detectar 196 casos amb retards en la tramesa de resultats, atribuïts a situacions clíniques especials o a la decisió de les usuàries de rebutjar estudis addicionals dins del programa.

L’any 2025 també s’ha dut a terme una auditoria interna corresponent a l’exercici 2024, que ha servit per revisar el funcionament del programa a tots els territoris. Des del Departament de Salut es defensa que l’equitat territorial està garantida gràcies a l’ús del registre de targeta sanitària i a l’avaluació contínua per regions sanitàries.

Subscriu-te per seguir llegint