Els embassaments del Ter-Llobregat pugen fins al 92% i gairebé tripliquen el nivell de fa un any

Els embassaments del sistema Ter-Llobregat han pujat fins al 92,08% i acumulen 547,04 hm³, un volum 2,63 vegades superior al de fa un any, segons l’última actualització de l’ACA. A les comarques gironines, Susqueda, Sau i Darnius-Boadella consoliden la remuntada i s’acosten al ple. En paral·lel, el nivell alt obliga a ajustar desembassaments per guanyar marge abans de possibles nous episodis de pluja.

El canvi respecte a fa dotze mesos és contundent. El sistema Ter-Llobregat se situa al 92,08% amb 547,04 hm³, segons les dades publicades dimarts al migdia amb el recompte del dia anterior. Fa un any, el mateix sistema era al 34,96% (207,70 hm³), una distància que explica per si sola fins a quin punt ha girat el panorama.

El repunt també es nota al conjunt de les conques internes, que arriben al 91,63% amb 621,32 hm³ embassats. La capacitat total del sistema és de 678,07 hm³, de manera que la major part dels pantans es mantenen ara en nivells alts després d’un 2025 de recuperació.

A les comarques gironines, els pantans que marquen el dia a dia del Ter i la Muga estan especialment amunt. Susqueda (la Selva) és al 93,33% amb 208,67 hm³, mentre que Sau (Osona, però clau per al tram gironí del Ter) és al 92,46% amb 153,31 hm³. Fa un any, Sau estava al 8,22% (13,63 hm³) i Susqueda al 41,40% (92,57 hm³).

A l’Alt Empordà, Darnius-Boadella també voreja el ple: és al 96,73% amb 61,23 hm³, quan fa un any era al 16,56% (10,48 hm³). El contrast és especialment visible en aquesta comarca, que durant la sequera va viure restriccions molt dures.

Les dades actuals, a més, queden clarament per sobre del que era habitual en aquesta època. Les reserves no només són molt més altes que fa un any: també estan per sobre del que és habitual per aquestes dates. Al sistema Ter-Llobregat, els 547,04 hm³ actuals superen de llarg la mitjana dels últims 5 anys (276,13 hm³) i també la dels 10 anys (361,67 hm³). “I a les comarques gironines passa el mateix. Sau està per sobre de la mitjana a 10 anys (82,62 hm³), Susqueda també (144,56 hm³) i Darnius-Boadella igualment (31,07 hm³).

Desembassaments i efectes riu avall

Amb els pantans tan plens, la gestió passa per guanyar marge abans que arribi més aigua. De fet, en un dels darrers episodis, l’ACA va augmentar l’alliberament a Susqueda de 60 a 75 m³/s i el Ter va arribar a baixar amb 47,3 m³/s a Girona, amb el tancament del passallís de Sobrànigues (Sant Jordi Desvalls).

A Darnius-Boadella, l’Agència també ha incrementat el desembassament per poder assumir l’aigua que baixa de les capçaleres, sobretot de la Muga i l’Arnera, i reduir riscos aigües avall. Dimarts al migdia, el cabal de sortida se situava en 17,2 m³/s, després d’un augment progressiu que s’ha accelerat amb les últimes pluges. Aquest increment ja ha tingut conseqüències visibles: dilluns 26 de gener, la zona del restaurant del Nàutic va quedar negada.

Per entendre els volums, l’ACA els expressa en hectòmetres cúbics (hm³): 1 hm³ equival a 1.000.000.000 litres. Per entendre la magnitud, en una situació de normalitat, uns 7,5 milions de persones consumeixen aproximadament 1 hm³ al dia.

Amb els principals embassaments gironins a nivells alts, els pròxims dies estaran marcats pel seguiment diari de les dades i per les maniobres que calgui fer en funció del temps i del marge disponible, especialment quan els pantans s’acosten al límit.