Rècord d'incidències LGTBI-fòbiques a Catalunya: 353 casos, una desena a Girona

L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia ha registrat 353 incidències a Catalunya durant el 2025, la xifra més alta des que l’entitat recull dades. Segons aquesta radiografia provisional -pendent de validació per a l’informe anual-, el total suposa un augment de l’11% respecte del 2024 (318) i del 16,5% en comparació amb el 2023 (303). La província de Girona concentra el 3,1% de les incidències, una desena de casos -aproximadament 11-, mentre que Barcelona és la província amb més registres, amb el 75,4% del total. En comparació amb el 2024, les incidències a la província de Girona passen de reprsentar el 3,7% al 3,1% (-0,6).

Per origen discriminatori, la gaifòbia és la tipologia més registrada i representa el 50,7% de les incidències (prop de 179 casos), seguida de la transfòbia amb el 30,6% (uns 108 casos), majoritàriament exercida contra dones trans, tot i que l’Observatori apunta una presència progressiva d’homes trans i persones no binàries. També es recullen incidències contra el col·lectiu trans en general, com ara campanyes públiques amb discursos d’odi. En un tercer nivell hi ha les incidències catalogades com a LGTBI-fòbia (10,8%, uns 38 casos) i la lesbofòbia (6,2%, uns 22 casos).

La via pública és l’àmbit amb més incidències (25,5%, uns 90 casos), seguida del laboral (14,4%, uns 51) —on destaquen situacions d’assetjament— i d’internet i xarxes socials (14%, prop de 49), sobretot per la difusió de discursos d’odi a plataformes com Instagram, X i TikTok. Pel que fa al tipus de discriminació, el més registrat són les mostres d’odi i exaltació (24,9%, uns 88 casos), seguides de les agressions físiques (21,2%, uns 75) —sovint acompanyades d’amenaces i agressions verbals— i de les situacions d’assetjament (17,8%, uns 63).

Barcelona, el focus

La ciutat de Barcelona concentra el 52,3% de totes les incidències de Catalunya (prop de 185 casos). L’Observatori atribueix aquest pes, en gran part, a la implementació del protocol d’actuació i a la coordinació amb l’Oficina per a la No Discriminació (OND) i el Centre LGTBI de Barcelona. Els districtes amb més registres són Sants-Montjuïc, l’Eixample i Sant Martí, zones on també hi ha dispositius i punts liles en festivals i espais d’oci nocturn.

Segons recull l'ACN, l’Observatori contra la LGTBI-fòbia ha lamentat la tendència a l’alça de les dades registrades, però ha advertit que alhora això evidencia la necessitat de disposar d’eines com l’Observatori per acompanyar i assessorar les persones que han d'afrontar aquesta mena de situacions. De fet, els responsables de l’entitat han afirmat que “més de la meitat de les incidències s’han denunciat formalment d’alguna forma”, ja sigui per la via penal, administrativa o laboral.

Albert Carrasco, jurista de l’Observatori, s’ha referit a l’augment de les mostres d’odi i exaltació, que han esdevingut la tipologia de discriminació amb més incidència. Ha explicat que corresponen principalment a discursos d’odi exercits públicament, ja sigui a través de mitjans digitals, mitjans de comunicació o xarxes socials. Així, ha apuntat que també “es poden materialitzar com a atacs vandàlics a simbologies LGTBI en espais públics o en campanyes públiques contra el col·lectiu LGTBI o contra el col·lectiu trans”, que, segons Carrasco, és un dels més atacats.

Discursos d'odi i auge de l'extrema dreta

En aquesta línia, Cristian Carrer, coordinador tècnic de l’Observatori contra la LGTBI-fòbia, ha vinculat aquests creixements amb la “normalització dels discursos d’odi que poden provenir principalment de la dreta i l’extrema dreta, però que a vegades també, malauradament, tenen origen en sectors més progressistes, sobretot pel que fa, per exemple, al col·lectiu trans”.

Ha considerat que “s'han de fer polítiques transformatives i molta més pedagogia en els diferents àmbits de la vida social on succeeixen les discriminacions per trencar aquests estereotips i estigmes”, que, des del seu punt de vista, molts cops són fruit de la "desinformació i la ignorància". També ha apuntat que el fet que aquests missatges sovint es difonguin a través de plataformes o mitjans de comunicació digitals fa que tinguin un impacte especial en els segments més joves de la població.

Tot i admetre que l’enfortiment de les lleis i les sancions poden esdevenir elements dissuasius, ha avisat que “a cop de sentència” no s’arrelarà la LGTBI-fòbia, sinó que cal més pedagogia. “Vull que si una persona pensa que soc un ‘marica de merda’, deixi de pensar-ho. No que deixi de dir-ho perquè potser ha pagat 200 euros. Vull que el resultat final sigui que no pensi que jo soc això. I, per tant, crec que la pedagogia, a més de les sancions, és clau". En aquesta línia, ha apostat per establir polítiques coeducatives, amb perspectiva afectivosexual i de gènere, i que les empreses també introdueixin aquesta perspectiva en tots els àmbits i contextos de la vida social: "És urgent i és imperant”, ha valorat.

Subscriu-te per seguir llegint