Aquesta és l'assignatura amb més demanda de classes particulars

L’estudi 'L’educació a l’ombra a la península Ibèrica', impulsat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb la Fundació Europea Societat i Educació, apunta que el 25% dels estudiants espanyols de 6 a 18 anys reben classes particulars fora del sistema educatiu formal. En termes absoluts, prop d’1,4 milions d’estudiants rebien suport educatiu el 2024. D’altra banda, el temps mitjà setmanal dedicat a aquest reforç educatiu és de tres hores i la despesa mensual mitjana per estudiant se situa en 97 euros, amb les matemàtiques com la matèria que concentra la part més gran del pressupost. Des del punt de vista econòmic, el mercat de les classes particulars a Espanya mou més de 148 milions d’euros mensuals, és a dir, uns 1.480 milions d’euros anuals.

Però quina és l'assignatura més sol·licitada? L’enquesta destaca que les matèries amb més demanda de classes particulars són anglès, que ocupa la primera posició (52,7%), i matemàtiques (40,2%), mentre que llengua (11,5%), física (10,9%) i química (8,4%) presenten percentatges menors; en aquestes últimes, l’accés depèn sobretot del rendiment, a diferència de l’anglès. La majoria de les classes s’imparteixen en centres d’ensenyament (53,3%) i, en un percentatge més baix, al domicili de l’estudiant (21,4%). El format predominant és el de classes grupals, que representen aproximadament el 60% dels casos, davant de les classes individuals, que suposen el 25,3%.

Pel que fa a les característiques d’aquest tipus de recurs, la prevalença de les classes particulars varia de manera significativa segons l’etapa educativa. Se’n fa un ús reduït al primer cicle de primària (13,2%) i assoleix el punt màxim a batxillerat (35,6%). Segons els autors, aquesta freqüència més gran reflecteix la importància que les famílies atribueixen a aquesta etapa educativa, caracteritzada per la presència de proves acadèmiques amb implicacions decisives per als itineraris educatius posteriors.

La raó principal que condueix a apuntar un estudiant a classes particulars són les seves dificultats amb la matèria en qüestió (28,6%), seguit de les limitacions de les famílies per ajudar els seus fills a casa (24,9%). Igualment, els estudiants amb necessitats educatives especials o problemes conductuals presenten una incidència especialment elevada, que arriba a assolir el 48,8%. Aquests resultats suggereixen que les famílies recorren majoritàriament a aquest reforç educatiu com a mecanisme de suport complementari quan els estudiants presenten dificultats per obtenir bons resultats acadèmics.

Amplificar les desigualtats educatives

L'estudi també posa de manifest que les llars amb més renda gasten un 18% més en classes particulars a Espanya. La investigació apunta que aquest reforç escolar pot amplificar les desigualtats educatives, ja que suposa un cost d’oportunitat més gran per a les famílies amb menys recursos.

L’estudi revela una bretxa tant en la probabilitat d’assistir a classes particulars com en la despesa que s’hi destina en funció del poder adquisitiu de les famílies. Així, el percentatge d’estudiants que assisteixen a classes particulars varia del 23,1% a les llars amb una economia més ajustada al 25,6% a les llars que tenen més recursos. Això suposa que, tot i que una part significativa de les famílies amb dificultats econòmiques també recorre a les classes privades, la despesa en aquest recurs implica un cost d’oportunitat més alt, ja que pot comportar la reducció del pressupost en altres partides.

Els investigadors també destaquen que l’evidència prèvia demostra que els ingressos familiars i el nivell educatiu dels pares tenen un paper significatiu en el rendiment acadèmic dels fills. Segons les dades de les estadístiques de la UE sobre ingressos i condicions de vida (SILC) del 2019, a Espanya, els infants els pares dels quals van cursar estudis superiors tenen entre un 70 i un 80% de possibilitats de cursar també estudis superiors. En canvi, aquesta probabilitat cau dràsticament per sota del 30% entre els infants els pares dels quals no van completar l’educació secundària inferior.

Aquesta investigació, que té l’objectiu d’aprofundir en les raons que porten a completar l’educació formal amb classes addicionals i les seves característiques, ha estat dirigida i desenvolupada per Juan Carlos Rodríguez, professor de la UCM i doctor en Sociologia, que ha comptat amb la participació de Mercedes Esteban Villar, vicepresidenta de la Fundació Europea Societat i Educació, pels resultats del conjunt de l’Estat i amb els investigadors Bruno P.Carvalho, Pedro Freitas i Susana Peralta pels resultats de Portugal. 

L’enquesta realitzada al conjunt de l’Estat, del 2024, es va aplicar en línia a una mostra de 2.500 pares, mares o tutors de tot el territori amb fills de 6 a 18 anys escolaritzats en educació primària, educació secundària obligatòria o educació postobligatòria.

Compromís amb l’educació com a motor social

La Fundació ”la Caixa” té un ferm compromís amb l’educació com un dels motors socials més rellevants. A través de programes com CaixaProinfància desenvolupa i implementa un model d’acció social i educativa integral que contribueix a millorar les oportunitats de desenvolupament social i educatiu d’infants i adolescents en situació de vulnerabilitat amb eines com el reforç educatiu o l’equipament escolar. Igualment, mitjançant EduCaixa, posa a disposició dels equips directius de les escoles, el professorat i l’alumnat múltiples recursos per fer l’aprenentatge més ric, més significatiu i més integral.

Subscriu-te per seguir llegint