Deu jutges de la nova promoció s'incorporaran a la província de Girona

Les comarques gironines sumaran 10 nous jutges de la 74a promoció de la carrera judicial, que aquest dimarts han rebut el despatx en un acte a Barcelona presidit pel rei Felip VI. De les incorporacions previstes a la província, set ja tenen destí assignat i tres queden, de moment, en expectativa, a l’espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en concreti la ubicació en funció de les necessitats.

El repartiment situa Blanes com el partit judicial que rep més reforç, amb tres places a la secció civil i d’instrucció del Tribunal d’Instància. A la resta de la província, s’hi incorpora una plaça d’instrucció als jutjats de Girona, i una a Santa Coloma de Farners i una a Sant Feliu de Guíxols, també en seccions civils i d’instrucció. A més, s’hi afegeix un d’adscripció territorial per a tota la província, una figura pensada per donar cobertura allà on hi hagi pics de feina o vacants temporals.

Catalunya, al capdavant

En el conjunt de Catalunya, és el territori que rep més efectius com a primer destí, amb 39 designacions. La nova promoció està formada per 121 jutges i jutgesses a tot l’Estat, però no tots aterren amb una plaça “tancada”: el sistema preveu també nomenaments en expectativa de destí per reforçar els òrgans que ho necessitin segons l’evolució de la càrrega de treball. En total, 54 ja tindran plaça com a titulars d’un Tribunal d’Instància o com a jutges/sses d’adscripció territorial, mentre que 67 quedaran en expectativa de destí a disposició del TSJ corresponent.

El paquet d’incorporacions arriba amb una promoció clarament feminitzada: 85 dones i 36 homes (un 70,25% de dones). El retrat tipus és el d’una dona de 29 anys, sense juristes a la família i amb una preparació mitjana de cinc anys i quatre mesos d’oposició. El Consell General del Poder Judicial també destaca que quatre de cada deu provenen de llars on cap progenitor té estudis superiors i que vuit de cada deu no tenen cap jurista entre els familiars.

Pel que fa a preferències, la jurisdicció penal és la més atractiva -incloent violència sobre la dona, menors i vigilància penitenciària-: sis de cada 10 la trien. En segon lloc hi ha la civil (família i mercantil), amb un 33,34%. La contenciosa-administrativa només suma un 2,88% i la social, un 2,24%.

Entre els motius per entrar a la carrera judicial, els més citats són: perquè els agrada el Dret (74%), pel paper del jutge com a garant dels drets fonamentals (72%), per la independència i imparcialitat de la funció (69%) i perquè entenen la justícia com un servei públic al qual volen contribuir (66%).

I, si es mira el lloc de residència habitual, Andalusia torna a ser la comunitat que aporta més nous jutges i jutgesses (29), seguida de Catalunya i Madrid (17 cadascuna).

"Greu dèficit de jutges"

En l'acte celebrat a Barcelona, la presidenta del Tribunal Suprem i del CGPJ, Isabel Perelló, ha alertat del "greu dèficit de jutges" a Espanya i ha advertit que el projecte de creació de noves places judicials "no aborda ni resol el problema de fons". En l’acte d’entrega de despatxos a Barcelona, ha remarcat als 121 nous jutges que "sou molt benvinguts perquè sou molt necessaris". Perelló ha vinculat el dèficit a la sobrecàrrega i als retards i ha recordat que "ja existeixen 260 places judicials més que jutges". Segons ha dit, el repte és també de model: "el veritable repte no és només quantitatiu, sinó estructural", i ha defensat una convocatòria urgent de proves per cobrir vacants. També ha avisat que "tampoc es pot rebaixar el nivell d'exigència ni la formació requerida" perquè això "pot comprometre la qualitat del sistema" i l'efectivitat en la protecció dels drets.

Sobre la modernització de l'oficina judicial, ha assegurat que els jutges són "els primers interessats" que sigui eficient, però ha reclamat que les reformes es facin "de manera ordenada" i "contant amb els professionals de la Justícia", sense oblidar "el paper principal del jutge". En aquest sentit, ha defensat que "preservar la centralitat" dels jutges "és una exigència estructural de l'Estat de Dret", segons informa el CGPJ en un comunicat.

En clau institucional, ha reivindicat la independència judicial davant de pressions i ha recordat la idea que el jutge "no és un actor polític" i és "l'últim garant de la legalitat". Per la seva banda, el director de l'Escola Judicial, Francisco Segura, ha resumit la funció jurisdiccional dient que "la jurisdicció existeix per substituir la força per la raó" i ha advertit que el camí professional estarà ple de "decisions difícils" i "el pes de la responsabilitat".

Per la seva banda, el rei Felip VI ha felicitat els nous jutges per l’èxit d’assolir la seva nova tasca i els ha instat a continuar estudiant i formant-se per garantir una aplicació justa de la llei.

A més, els ha instat a comportar-se sota "els paràmetres ètics més estrictes" i a ser "exemple constant de rectitud". D'això, en depèn, segons ell, del respecte que mereix el sistema judicial.

D'altra banda, el monarca ha recordat als nous jutges el seu paper en la defensa de l'ordenament jurídic internacional, com el dret europeu, la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la Carta de les Nacions Unides i altres tractats i convenis signats per Espanya, segons reculll l'ACN.

A l'acte també hi han assistit membres de la judicatura i del Govern de la Generalitat, entre altres.

Subscriu-te per seguir llegint