Girona atrau gairebé 7.000 estudiants no universitaris de fora

Girona és un dels principals pols d’atracció d’estudiants no universitaris de Catalunya. En el curs 2024/2025, un total de 6.895 alumnes procedents d’altres municipis es van desplaçar a la ciutat per cursar estudis no universitaris, segons l’Estadística de la mobilitat obligada per raó d’estudis no universitaris publicada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

La capital gironina se situa així entre els municipis catalans que reben més estudiants d’altres poblacions en nombres absoluts, només per darrere de Barcelona (37.325), i per davant de ciutats com Tarragona (6.275), Lleida (5.965), Sabadell (5.855) i Sant Cugat del Vallès (5.705). Les dades confirmen el paper de Girona com a referent educatiu per a l’entorn.

Pel que fa a Catalunya, en el curs 2024/2025 hi havia 1.223.585 alumnes no universitaris que estudiaven i residien a Catalunya. D’aquests, el 81,3% (994.170 alumnes) cursaven els estudis al mateix municipi on viuen, mentre que el 18,7% (229.415) es van desplaçar a un altre municipi per motius educatius. En termes generals, vuit de cada deu alumnes no universitaris no necessiten sortir del seu municipi de residència per estudiar.

L’estadística posa de manifest que la mobilitat està relacionada amb la mida del municipi. Com més població té un municipi, més capacitat té d’atraure els alumnes. Així, en els municipis de més de 100.000 habitants, el 92,2% dels estudiants estudien al mateix municipi on resideixen. Aquest percentatge baixa progressivament a mesura que disminueix la població, fins a situar-se en només el 22,4% en els municipis de menys de 500 habitants. La davallada és especialment significativa a partir dels municipis de menys de 5.000 habitants.

En els municipis d’entre 5.001 i 10.000 habitants, el percentatge d’alumnes que estudien al mateix municipi és del 71,6%, mentre que en els municipis d’entre 2.001 i 5.000 habitants cau fins al 53,6%. Aquesta realitat explica bona part dels desplaçaments cap a ciutats mitjanes i capitals de comarca com Girona.

Respecte a la capacitat de retenir els alumnes residents, Lleida (96,9%) i Barcelona (96,5%) són els municipis de més de 5.000 habitants amb un percentatge més alt d’alumnes que estudien al mateix municipi on viuen, seguits d’Olot (95,0%), Valls (94,5%) i Tortosa (94,4%). A l’altre extrem, hi ha municipis on menys de la meitat dels alumnes estudien al lloc de residència, com el Catllar (38,5%), Santa Cristina d’Aro (38,5%) i Sant Antoni de Vilamajor (24,5%).

L’anàlisi territorial mostra també diferències importants entre comarques. Les que presenten un percentatge més elevat d’alumnes que estudien i resideixen al mateix municipi són el Barcelonès (91,7%), el Segrià (84,1%), el Vallès Occidental (82,6%) i el Montsià (82,0%). En canvi, el Priorat (57,2%) i el Pallars Sobirà (54,8%) són les comarques amb una mobilitat més elevada, amb valors per sota del 60%.

Pel que fa a Girona, la mitjana del conjunt de comarques és del 74%. D’aquesta manera, pràcticament tres de cada quatre alumnes no universitaris gironins estudien al municipi on viuen. La comarca amb el percentatge més elevat és el Gironès, amb el 81,1%. Seguidament hi ha la Selva (78,2%), l’Alt Empordà (75,4%), Baix Empordà (74,5%), la Garrotxa (74,3%), el Pla de l’Estany (71,8%), el Ripollès (70,7%) i, per últim, la Cerdanya és la comarca amb el percentatge més baix (65,7%).

Variació per nivell educatiu

La mobilitat també varia segons el nivell educatiu. En el cas de l’educació infantil de segon cicle, és on es registra menys desplaçament: del total de 184.690 alumnes, el 91,2% estudien al mateix municipi de residència. En els ensenyaments obligatoris, que inclouen primària i ESO, el 87,5% dels 797.850 alumnes estudien al seu municipi, amb diferències entre etapes: 89,8% a primària i 84,5% a l’ESO.

En canvi, la mobilitat augmenta notablement en els ensenyaments postobligatoris. Dels 255.380 alumnes d’aquest nivell, només el 55,1% estudien al mateix municipi on viuen, mentre que el 44,9% s’han de desplaçar. El percentatge d’alumnes que es queden al municipi és més alt al batxillerat (75,5%) que als cicles formatius de grau mitjà (45,5%) i als de grau superior (37,3%), una diferència directament relacionada amb la distribució territorial de l’oferta educativa.

Pel que fa a les comarques, el Barcelonès (79,9%), el Segrià (68,6%) i el Tarragonès (60,5%) són les que retenen més alumnes en els estudis postobligatoris, mentre que a l’altre extrem hi ha les Garrigues (17,5%), el Moianès (16,7%) i la Terra Alta (13,6%).

Respecte a les comarques gironines, només n’hi ha dues on el percentatge se situa per sobre del 50%. Es tracta del Gironès (54,4%) i la Garrotxa (51,4%). D’aquesta manera, més de la meitat de gironins que fan estudis postobligatoris a la resta de comarques s’han de desplaçar fora del seu municipi.

Les dades de l’Idescat permeten analitzar amb detall la mobilitat obligada dels estudiants a tots els municipis de Catalunya i confirmen el paper de ciutats com Girona com a destí educatiu clau per a milers d’alumnes que es desplacen diàriament des d’altres poblacions per cursar els seus estudis no universitaris

Subscriu-te per seguir llegint