Cada dia es denuncien més de 21 ciberdelictes a Girona

El cibercrim continua sent una prioritat per als cossos policials, i això es reflecteix en la seva tasca investigadora i en les denúncies gestionades. Només en els nou primers mesos de 2025, es van registrar una mitjana de 21 casos diaris a la província de Girona. La major part d’aquests correspon a denúncies presentades davant els Mossos d’Esquadra. En total, durant aquest període, es van tractar 5.735 delictes relacionats amb el món cibernètic. Aquestes xifres mostren una lleugera reducció respecte a l’any anterior, ja que entre juny i setembre de 2024 es van registrar 6.145 casos, un 6,7% més que el 2025.

Els delictes inclouen una gran varietat de conductes il·legals, des d’estafes, atacs informàtics, amenaces i coaccions fins a falsificació informàtica. No obstant això, les estafes informàtiques s’han consolidat com el tipus de delicte més denunciat i una de les principals preocupacions dels Mossos d’Esquadra, ja que suposen una gran càrrega administrativa. La majoria d’aquestes estafes estan relacionades amb temes bancaris, tot i que també s’hi inclouen altres casos que impliquen targetes de crèdit, entre altres.

L’augment d’aquest tipus d’estafes està directament vinculat al creixent ús d’Internet per realitzar gestions i compres. Les tècniques més comunes de ciberdelinqüència busquen robar dades personals i bancàries mitjançant correus electrònics, missatges SMS, pàgines web falses o trucades fraudulentes.

Estafes molt utilitzades

Un dels tipus més coneguts és el «phishing», una tècnica d’engany dissenyada per robar dades personals i bancàries de les víctimes. Els ciberdelinqüents es fan passar per empreses legítimes, com bancs o comerços en línia, i envien missatges que semblen provenir d’elles, sol·licitant informació delicada com contrasenyes, números de compte bancari o dades de targetes de crèdit. Les víctimes, confiades en el fet que estan tractant amb una font fiable, cedeixen les seves dades, que els estafadors utilitzaran per cometre fraus. Aquestes tècniques, com els correus electrònics i les pàgines web falses, poden semblar convincents.

A més, existeixen fraus que utilitzen tàctiques més personals, com les que impliquen la creació d’una connexió emocional amb la víctima. Un dels casos més coneguts és el de «fals fill» o «fill amb problemes», en què els estafadors es fan passar per fills de les víctimes, generant una situació d’angoixa per aconseguir diners de forma urgent. Els estafadors, sovint a través de missatges de WhatsApp, demanen grans quantitats de diners per saldar deutes, i les víctimes no arriben a sospitar de la trampa fins que és massa tard. Els avenços tecnològics que fan servir els ciberdelinqüents sovint evolucionen més ràpidament que la legislació existent. A més, molts dels responsables d’aquests delictes resideixen a l’estranger, fet que dificulta encara més la persecució i la identificació.

Tot i aquestes dificultats, els Mossos d’Esquadra i altres cossos policials han millorat la seva capacitat per combatre el cibercrim. Un informe de 2024 del Ministeri de l’Interior revela que aquell any es van gestionar prop de 8.000 ciberdelictes i que es van detenir 213 persones, la majoria joves.

L’aparició d’aquest tipus de delictes ha canviat el panorama de la delinqüència, ja que els criminals ja no necessiten estar a prop de les víctimes, sinó que poden actuar des de qualsevol part del món, com és el cas de les organitzacions del sud-est asiàtic dedicades als fraus electrònics. Pel que fa a les víctimes, en 2024 es van registrar 7.085 casos, amb un major nombre d’homes afectats, especialment en la franja d’edat de 51 a 65 anys. Malgrat les xifres, la disminució aparent de denúncies pot ser deguda al fet que moltes víctimes no en fan si no han perdut quantitats importants de diners.

Les «Mules»: els còmplices

Dins del món del cibercrim, la figura de les «mules» juga un paper fonamental en les estafes. Es tracta de persones, sovint joves i amb pocs recursos, que són reclutades per les xarxes criminals per rebre els diners obtinguts de les estafes, com expliquen els investigadors. Aquestes persones actuen com a intermediaris, rebent els fons de les víctimes i transferint-los a altres comptes bancaris o serveis de pagament, sovint a l’estranger, per amagar el rastre dels diners. El modus operandi sol ser el següent: els estafadors contacten les «mules» oferint-los una feina fàcil i ben remunerada. Són convidades a rebre diners en els seus comptes i, a canvi d’una compensació econòmica, se’ls demana que transfereixin els diners a altres comptes. Això dificulta la tasca de rastrejar els autors reals.

Amb l’augment continu del cibercrim, les autoritats recomanen mesures per protegir-se de les estafes en línia. En aquest sentit, els Mossos d’Esquadra recomanen per exemple, el mètode SANA (Atura’t, Analitza, No, Demana ajuda): davant qualsevol missatge sospitós. Parar-se davant l’emoció que genera el missatge, analitzar-lo amb desconfiança, evitar fer clic o pagar, i, si és necessari, demanar ajuda a experts o a les autoritats.

Subscriu-te per seguir llegint