El llegat d'Enric Pèlach: el missioner gironí que va ser bisbe del Perú i que ara podria ser declarat Sant

Girona rememora avui el llegat d'Enric Pèlach (Anglès, 1917 - Abancay, 2007), el missioner gironí que va ser bisbe d'Abancay, als Andes peruans, i que ara podria convertir-se en Sant. El seu predecessor al capdavant de la diòcesi peruana, el gallec Gilberto Gómez, ha visitat la capital gironina per participar en la presentació de l'edició en català de la seva primera biografia escrita per Antonio Ducay i publicada per l'associació gironina Amics d'Abancay, sota el títol "Enric Pèlach i Feliu, una vida al servei de Girona, Yauyos i Abancay".

Enric Pèlach era, per sobre de tot, una persona d'una "gran fe": "El seu lema com a Bisbe era 'estic ardent perquè tinc fe", recorda l'actual bisbe Abancay, Gilberto Gómez, que va conviure amb ell dues dècades a la diòcesi peruana. Des de petit, Pèlach "es va entrenar per ser missioner". Més tard, es va formar com a sacerdot a Girona (també va estudiar a Roma), però l'esclat de la Guerra Civil va interrompre els seus estudis i va ser destinat a Saragossa com a soldat, on conduïa un camió d'avituallament.

Les imatges de la presentació del llibre sobre el llegat d'Enric Pelach

Veure Galeria

L'any 1944 va ser ordenar sacerdot. Va treballar com a formador al seminari menor de Girona i es va dedicar a la cura espiritual dels sacerdots, convidant també missioners d'arreu del món a explicar el seu testimoni per despertar vocacions. També va ser el primer consiliari dels Manaies de Girona i el primer president del Patronat Santa Creu de la Selva.

8.000 hores a cavall per portar la Paraula de Déu als fidels

El 1957 va marxar al Perú com a missioner, en una nova diòcesi - Yauyos- que s'acabava de crear (encomanada per la Santa Seu a l'Opus Dei) situada entre 3.000 i 5.000 metres d'altura. En total, eren cinc: un bisbe (d'origen basc) i quatre sacerdots, tots provinents de l'Estat espanyol. "En cinc anys va recórrer 8.000 hores a cavall per portar la Paraula de Déu i els sagraments als fidels", recorda Gómez. Tot això ho anotava en un dietari personal. "Sempre deia que amb tantes hores sobre en Canelo, que era el seu cavall, hagués pogut fer la volta al món", recorda Gómez.

Després de veure la seva "vàlua", el papa Pau VI el va nomenar bisbe d'Abancay l'any 1968, càrrec que va ocupar fins al 1992, quan es va jubilar (el va succeir el solsonenc Isidre Sala). Allà, però, s'hi va quedar a viure fins que va morir el 2007. Allà, fruit de la seva vocació com a arquitecte, va fer els plànols per construir un centenar d'obres, des d'esglésies a hospitals, passant per convents, llars d'infants, menjadors socials, una residència per a persones grans o cases per a estudiants. "Des de Girona, a través de l'associació Amics d'Abancay, li enviaven diners per finançar les obres", assegura Gómez. També va crear el primer Seminari a la zona, des d'on van començar a formar sacerdots peruans perquè "tots veníem de fora, ja fos d'Espanya, Irlanda o els Estats Units". Des de la seva creació l'any 1983, ja s'hi han format més de 150 capellans peruans. També va fundar Càritas Diocesana a la diòcesi.

Una "grandíssima tasca pastoral i social"

Després de la seva "grandíssima tasca pastoral i social", la diòcesi ha iniciat ara el seu procés de beatificació. De moment, estan recollint testimonis i material per presentar a la Santa Seu, que haurà d'autoritzar el procés. "Va enviar més de 600 cartes a Girona per mantenir informada l’Associació d’Amics d’Abancay amb l'objectiu de fer-los saber què estava fent i què necessitava, que també es distribuïen entre la ciutadania i els alumnes del Seminari; i això és un material molt potent per copsar la seva tasca; a més dels llibres i articles que va escriure", explica Gómez. Va publicar catecismes i guies cristianes en castellà i quítxua, així com altres escrits, com representacions teatrals de la Passió i els Pastorets que, gràcies a ell, encara es representen al Perú.

Associació Amics d'Abancay

Durant la presentació del llibre també s'ha donat a conèixer l'Associació Amics d'Abancay que, des del seu nomenament com a bisbe, dona suport a projectes benèfics i missioners a la diòcesi peruana. Segons el president de l’associació, Carles Mascort, «la lectura d’aquest llibre pot ajudar a valorar la vida del bisbe Pèlach amb la màxima estima i agraïment; a més, pot animar a col·laborar amb l’Associació d’Amics d’Abancay en els seus objectius benèfics i pastorals». A més, Mascort assenyala les semblances de Pèlach amb el papa Lleó XIV: "Són dos capellans del món occidental que van ser missioners al Perú i, un cop allà, la seva gran labor va fer que els nomenessin bisbes". Amb tot, celebra que "estem molt il·lusionats perquè hi hagi un altre Sant gironí".

Subscriu-te per seguir llegint