Mariama Traoré, víctima de l’ablació: «El dolor sempre hi és»

Mariama Traoré, nascuda a Guinea Conakry, té 29 anys i va ser víctima de la mutilació genital quan en tenia quatre. Una pràctica que l’ha marcat per a tota la vida. Però la seva també és una història de superació. Mariama recorda amb aquell moment de la seva infància. «Va ser el 2002, vam ser tres germanes les mutilades aquell dia», explica. La cerimònia, que forma part d’una tradició cultural, va ser un acte que va deixar cicatrius que perduren. «El dolor sempre serà mental, encara que passin 25 anys», assegura, referint-se a la ferida psicològica que mai es tanca del tot.

L’impacte de la mutilació no només va ser físic. Mariama recorda que, de petita, la seva mare no li va explicar mai què estava passant. «Les mares africanes no ens expliquen com funciona el cos. Fins als 17 anys, no vaig entendre del tot què m’havien fet», afirma. Aleshores, quan va veure una pel·lícula documental sobre mutilació genital femenina a un centre d’acollida, es va adonar que el que li havien fet no era «normal». «Va ser una bomba», quan va comprendre la realitat de la seva situació.

Un cop va prendre consciència del que li havia passat, va començar a buscar solucions. Amb 18 anys, va decidir que volia fer-se la reconstrucció. Però no va ser un camí fàcil. Ella volia sotmetre’s a la intervenció als 18 anys però el metge li va dir que encara no. Per tot això, «va començar a anar a teràpia per entendre i posar-se bé d’allò que li feia sentir «dolor» i, amb el temps, vaig poder fer la cirurgia». Va esperar fins als 27 anys per poder sotmetre’s a la reconstrucció» Això li va permetre, finalment, reconstruir el seu cos i sentir-se millor amb ella mateixa.

Però la vida de Mariama no va ser fàcil. A més de la mutilació, va haver de lluitar contra la imposició del matrimoni forçat. A l’adolescència, va viure la pressió de la seva mare per casar-se amb 14 anys amb un familiar que ni coneixia. Com que si va negar, els pares la van castigar amb maltractaments físics i psicològics. Al cap de tres anys, ho van tornar a intentar, amb un home més gran i ella s’hi va negar i va marxar de casa.

Superació

Aquí és on va recórrer a l’associació Valentes i Acompanyades de Salt, que ha estat el seu suport durant tots aquests anys.

Tot i aquests obstacles, Mariama va trobar la força per seguir endavant. Ara, amb un fill de dos anys, sent que la seva vida ha canviat. «El meu fill m’ha donat una nova perspectiva. Em va costar quedar-me embarassada després de la reconstrucció, però finalment ho vaig aconseguir», explica. La seva història és un testimoni de resistència. «El dolor sempre està allà, però la reconstrucció em va ajudar a sentir-me millor», diu, tot i que reconeix que la ferida psicològica encara és present.

Actualment, Mariama és referent per a altres dones que han viscut el mateix patiment. «A l’associació a la qual vaig començar a ajudar, he estat acompanyant altres dones que han patit mutilació genital», afirma. És una referent de l’entitat i assegura que vol ajudar a d’altres dones a comprendre que no estan soles, i per donar-los les eines per poder superar els seus traumes. «Vull ajudar-les, perquè és important parlar d’això. És important que la societat entengui què és el que realment es viu», afegeix amb fermesa.

El testimoni de Mariama Traoré és una prova de la valentia i la resiliència de les dones que han patit mutilació genital.

Subscriu-te per seguir llegint