El risc de pobresa repunta: desenes de milers de famílies gironines tenen dificulats per arribar a final de mes

El risc de pobresa a Catalunya segueix a l’alça i empitjora en totes les franges d’edat. Així ho mostren les dades de la darrera enquesta de Condicions de vida de l’Institut d’estadística de Catalunya (Idescat).

Segons la darrera actualització de l’any passat, el 24,8% de la població de Catalunya es trobava en risc de pobresa o exclusió social el 2025, vuit dècimes més que el 2024, una xifra que trenca la dinàmica decreixent que va començar el 2021.

La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) és un estàndard europeu relacionat amb els Objectius 2030 que mesura la pobresa relativa a partir del nombre de persones en risc de pobresa o amb privació material i social extrema o amb baixa intensitat en el treball.

En aquest sentit, dos dels tres indicadors empitjoren: la taxa de risc de pobresa se situa en el 18,9%, 1,5 punts més que l’any anterior (17,4% el 2024), i la població amb privació material i social severa assoleix el 8,9%, tres dècimes més que l’any anterior. Pel que fa a la població amb baixa intensitat en el treball, se situa en el 5,9%, dues dècimes menys que el 2024.

La taxa AROPE ha augmentat en tots els grups d’edat. En el col·lectiu de menors de 16 anys, ascendeix fins al 36,1% i representa un augment d’1,3 punts percentuals respecte al 2024. Per la seva banda, per al grup de població de 16 a 64 anys és del 24,5%, 9 dècimes més que l’any anterior, i per al grup de 65 anys o més la taxa és del 17,3%, 3 dècimes més que l’any 2024.

Despeses mensuals

Per altra banda, un 35,5% de la població declara no tenir la capacitat de fer-se càrrec de despeses imprevistes de 900 euros, xifra que suposa un augment de 3 dècimes respecte del 2024. La població que declara que no es pot permetre una setmana a l’any de vacances ha estat del 29,4%, 1 punt menys que l’any anterior.

La població que declara no poder mantenir la llar a una temperatura adequada és del 16,8% i suposa una disminució de 8 dècimes respecte al 2024.

Seguidament, la població que declara retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal és del 14,2%, 1 dècima menys que l’any anterior.

Pel que fa al nombre de persones que declaren arribar amb dificultat (amb molta dificultat, amb dificultat i amb certa dificultat) a final de mes representa el 47,3%, 3 dècimes menys que el 2024. El grup de molta dificultat representa el 9,2%, 1 dècima menys que el 2024. D'aquesta manera, desenes de milers de famílies gironines tenen dificultats per arribar a final de mes.

El percentatge de població que diu arribar a final de mes amb facilitat (amb molta facilitat, amb facilitat i amb certa facilitat) se situa en el 52,5%, 3 dècimes més que el 2024. Destaca l’augment de 5 dècimes de les persones que declaren arribar a final de mes amb facilitat, que se situen en el 19,7% el 2025.

Famílies vulnerables

L’indicador també posa de manifest que el risc de pobresa és superior a les llars amb fills dependents, on arriba al 30,8%, i també entre les persones de nacionalitat estrangera de més de 16 anys, gairebé la meitat dels quals pateixen aquesta situació, un 48,6%, prop de sis punts més que l’any passat.

Per contra, entre els de nacionalitat espanyola cau la taxa de quatre dècimes fins al 17,2%. Els aturats presenten un risc de pobresa que supera la meitat del col·lectiu, i entre els ocupats es queda en una sisena part del total.

Tots aquests indicadors preocupen la Taula del Tercer Sector, que alerta que les dades de la població en risc de pobresa s’apropen a les xifres de la pandèmia del coronavirus. El president de l’entitat, Xavier Trabado, constata que les dades «no són bones» perquè, tot i que les famílies disposen de més recursos, l’increment del cost de la vida fa que sigui «molt difícil» arribar a final de mes. Trabado avisa que la situació és més greu per a infants i població migrant. És per això que demana al Govern uns pressupostos «molt socials».

Entitats alerten de la cronificació de la pobresa a Girona, sobretot en les dones i els més joves

Entitats socials com Càritas de Girona i Creu Roja fa temps que alerten de la cronificació de la pobresa a la demarcació, amb repercussió especial entre les dones i els joves. El 60% dels atesos per l’entitat són dones i una part significativa són famílies monoparentals amb dificultats per accedir a un habitatge digne i estable.

Un informe recent de Càritas assenyala que el 76% de les llars que acompanya es troba en situació de pobresa severa, i una proporció molt alta inclou nens i adolescents, fet que posa el focus en la vinculació entre pobresa i desigualtat d’oportunitats entre les famílies.

També val a dir que la ciutat de Girona se situa entre els municipis de Catalunya amb més desigualtat socioeconòmica entre barris.

Pobresa infantil

Coincidint amb la publicació de les dades, Save the Children reclama accelerar el desplegament de l’estratègia de lluita contra la pobresa infantil i que els nous pressupostos de la Generalitat incorporin una mirada clara de drets de la infància.

«Observem un augment generalitzat de les taxes de pobresa, tant general com infantil, i això hauria de ser un punt d’inflexió perquè les administracions prioritzin aquesta lluita», alerta Ona Lorda, responsable de polítiques d’infància de l’organització.

En la mateixa línia, l’organització Educo alerta que el 7,4% dels infants menors de 16 anys de Catalunya no poden menjar carn, pollastre, peix o el seu equivalent en proteïnes vegetals cada dos dies. Educo aposta per l’accés gratuït al menjador per a tot l’alumnat.També demana la prestació universal per criança de 1.440 euros anuals i la universalització de l’educació de 0 a 3 anys.

Educo calcula que uns 15.000 alumnes gironins necessitarien una beca menjador i no la reben, la majoria a Secundària