El canvi de la veda de caça manté els dubtes sobre el control del senglar

Hi ha comarques on la densitat de senglars no justifica una intervenció massiva i d’altres on els danys agrícoles i els accidents de trànsit sí que fan necessari un control més estricte. Per això, es manté obert el debat sobre el control de la població. El Govern —en comptes de limitar la caça a la temporada establerta— s’està plantejant permetre’n la captura durant tot l’any. Aquesta mesura obre un ventall de preguntes, especialment pel que fa a la seva aplicació efectiva i segura.

Segons el Programa de Seguiment del Senglar, la situació és especialment greu en les zones amb més densitat. L’Alt Empordà, per exemple, va arribar a una densitat de 22,8 senglars per quilòmetre quadrat durant la temporada 2022-2023, una de les més altes de Catalunya, amb un augment considerable respecte als anys anteriors. Després d’una baixada, el 2024-2025 es va tornar a registrar un repunt fins a més de 14 exemplars. Aquesta alta concentració de senglars causa problemes directes per a la seguretat viària i l’agricultura local.

A la Garrotxa, la densitat se situa al voltant de 9,5 senglars per quilòmetre quadrat, mentre que altres zones com Freser-Setcases tenen una densitat més moderada, amb 6,2 senglars per quilòmetre quadrat. A Catalunya, la densitat global a tot el territori durant la temporada 2024-2025 va ser de 6,4 senglars per quilòmetre quadrat, una dada que reflecteix la tendència general de l’espècie a expandir-se.

Malgrat això, s’ha observat una disminució recent de la població de senglars. Aquesta baixada no es pot atribuir només a la caça, ja que factors com la sequera persistent i la falta de menjar han influït més en el descens. A l’Alt Empordà, la manca d’aglà i altres fruits forestals ha reduït la disponibilitat d’aliment, afectant directament la seva capacitat de reproducció i supervivència.

Un repte per a la gestió

La proposta de permetre la caça durant tot l’any amb l’objectiu de controlar la població de senglars arriba en un moment delicat. Experts i administracions coincideixen que, tot i la necessitat de reduir les densitats a determinades zones, aquesta mesura presenta dificultats logístiques i ambientals. D’una banda, caçadors i administracions territorials subratllen la importància de practicar una caça selectiva per evitar afectar altres espècies. A més, la proposta inclou la possibilitat de caçar a la primavera mitjançant mètodes més específics, com l’aguait.

Tanmateix, experts en fauna i agents rurals alerten que, tot i la flexibilització de la caça, no es pot garantir que aquesta mesura sigui suficient per equilibrar l’ecosistema. La captura depèn en gran mesura de la disponibilitat d’aliment, i la manca de recursos naturals dificulta que les poblacions de senglars trobin els aliments adequats, fet que els impulsa a desplaçar-se cap a zones més properes als nuclis urbans i agrícoles, augmentant els danys a la propietat i els accidents de trànsit.

Una pràctica intensa

Les zones més afectades per la superpoblació de senglars, com l’Alt Empordà i la Garrotxa, ja tenen plans de control actius. A l’Alt Empordà, per exemple, s’han realitzat batudes regulars amb la participació de caçadors locals, que han capturat milers de senglars en les últimes temporades. Tot i que aquestes batudes han ajudat a reduir la densitat, el gran repte continua essent mantenir un control efectiu a llarg termini. Així, la flexibilització de la caça a la primavera ofereix una oportunitat, però només si es garanteix la seguretat i la selectivitat de les accions.

Però els esforços de control no són universals. Comarques amb densitats més baixes, com Freser-Setcases, encara no consideren aquesta mesura necessària, ja que la seva població de senglars no ha provocat els mateixos problemes als cultius o a les carreteres. Aquesta disparitat entre zones genera tensió, ja que el control es concentra en les àrees amb més densitat, mentre que altres àrees es queden sense una acció similar.

Necessitat de censos precisos

Aquesta situació posa de manifest una de les grans mancances en la gestió actual: la necessitat de censos precisos i actualitzats. La creació de la Taula del Senglar, formada per tots els agents implicats (científics, caçadors, agents rurals i gestors), ha estat un primer pas per abordar la qüestió. En la seva primera reunió, els científics van exigir al Govern censos comparables per poder actuar amb coneixement de causa, ja que, en molts territoris, la suposada superpoblació no és tan clara com es pensa. La manca de dades homogenitzades dificulta una gestió eficient.

El subdirector de Caça, Josep Maria López, ha assenyalat que, tot i que la caça pot reduir les poblacions de senglars, si no es modifiquen altres factors que influeixen en la natalitat —com la disponibilitat d’aliment— l’equilibri tendeix a recuperar-se ràpidament. D’altra banda, Jaume Minguell, director general de Boscos i Gestió del Medi, defensa que la caça és una eina organitzada i que modificar la temporada és una solució més ràpida que desplegar accions preventives complementàries, que podrien trigar mesos. Això posa en evidència que, tot i les accions de control, el problema no es resol només amb més caça, sinó amb una estratègia més global.

La flexibilització de la caça es veu com una opció operativa que pot ser més immediata. Però la qüestió clau segueix sent garantir que no es generi una solució uniforme per a totes les comarques gironines.

Subscriu-te per seguir llegint