Nou mapa sanitari: així afectarà les comarques gironines

El nou mapa sanitari de Catalunya redefinirà l’organització dels serveis de salut a les comarques gironines amb la creació de noves àrees integrades de salut (AIS), un model que posa l’atenció primària com a eix vertebrador i busca millorar la coordinació entre serveis, reforçar l’equitat territorial i apropar l’assistència a la ciutadania.

El Departament de Salut ha presentat aquest dimarts els eixos de transformació del nou mapa, una eina estratègica que obre un nou cicle de planificació territorial del sistema sanitari i que substitueix les 43 actuals àrees de gestió assistencial per 30 àrees integrades de salut arreu del país. L’anunci s’ha fet en una jornada a l’Hospitalet de Llobregat amb la participació de més de 300 professionals i agents del sector.

Cinc àrees integrades a Girona

A les comarques gironines, el nou model es desplegarà a través de cinc àrees integrades de salut que tindran en compte la mobilitat natural de la població, les dinàmiques reals del territori i la proximitat als serveis. Es tracta de les AIS de Camprodon–Garrotxa–Gironès–Pla de l’Estany–Selva Interior, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, l’Alt Maresme–Selva Marítima i el Ripollès–Osona.

Cal tenir present que la Cerdanya no forma part de la Regió Sanitària de Girona, sinó que pertany a l'Alt Pirineu i Aran. En aquest cas, formarà part de l'àrea Cerdanya-Berguedà-Bages-Solsonès-Moianès-Calaf.

Fins ara, les àrees de gestió assistencial de la Regió Sanitària de Girona eren l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, l'Alt Maresme, la Selva Marítima, el Gironès Nord i el Pla de l'Estany i, per últim, el Gironès Sud i la Selva Interior. Per tant, les unitats de gestió s'han reduït de vuit a cinc.

Aquestes àrees agruparan tots els dispositius sanitaris i socials del territori amb l’objectiu de donar una resposta més integrada a les necessitats de salut de la població i evitar duplicitats, desplaçaments innecessaris i fragmentació assistencial.

El nou mapa sanitari situa l’atenció primària com el nucli central del sistema i reforça la coordinació amb la resta de serveis sanitaris i socials. Les AIS integraran, entre d’altres, l’atenció primària, la salut mental, la salut pública, l’atenció intermèdia, la rehabilitació, l’atenció domiciliària, els hospitals d’aguts, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), el món local i els actius comunitaris.

Segons el Departament de Salut, aquest model permetrà resoldre en proximitat la majoria dels problemes de salut més freqüents, amb la mateixa qualitat assistencial a tot el territori, però adaptant els serveis a les característiques socials, demogràfiques i epidemiològiques de cada comarca.

Convocatòria per a proves pilot

Paral·lelament, Salut ha obert una convocatòria perquè les entitats que formaran part de les noves AIS presentin la seva candidatura per participar en proves pilot de diversos programes d’intervenció. Aquests se centraran en la salut comunitària, l’atenció domiciliària integrada, la coordinació entre atenció primària i hospitalària i la garantia d’accessibilitat, qualitat i equitat dels serveis hospitalaris territorials.

Els resultats d’aquestes proves pilot serviran per obtenir evidència i facilitar l’escalabilitat del model, amb l’objectiu de construir un sistema de salut més integrat i preparat per afrontar els reptes demogràfics i assistencials dels pròxims anys.

Amb la nova organització, la ciutadania hauria de notar una reducció de gestions administratives, visites duplicades i desplaçaments evitables, ja que els serveis estaran més connectats i compartiran informació i objectius comuns. També es vol evitar que els pacients hagin de repetir la seva història clínica o gestionar tràmits en diferents dispositius.

Polèmica al Ripollès

Malgrat que el Departament de Salut defensa que el nou mapa sanitari millorarà la coordinació i resolució dels serveis de salut, el model ha generat debat i polèmica al Ripollès.

Entitats, sindicats i partits polítics de la comarca han reclamat que Salut no "que no es trenqui" la unitat del territori en la nova configuració i ha expressat preocupació perquè el fet que municipis de la Vall de Camprodon deixin de dependre de l’hospital de Campdevànol posa en risc la pèrdua d'usuaris, llocs de treball i pot afectar l’accessibilitat als serveis sanitaris.

Les associacions exigeixen més recursos per al mateix hospital i pels centres d’atenció primària i una participació més activa de la societat civil en les decisions que afecten aquests serveis essencials.