Lent progrés en el lideratge femení a la recerca en salut a Girona

El nombre de dones en posicions de lideratge en la recerca en salut a Girona ha experimentat una lleugera millora, però la bretxa de gènere continua sent molt marcada. Segons les darreres dades del tancament del 2024 de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (Idibgi), l’únic centre de recerca especialitzat en salut de les comarques gironines, les dones representen el 25% de les responsables de grup, quatre punts percentuals més que el 2023, quan la xifra se situava entorn del 18%.

Tot i aquest increment, els homes continuen ocupant tres de cada quatre posicions de màxim lideratge, una realitat que contrasta amb la composició global del centre, clarament feminitzada. Del total de 463 persones que formen la plantilla de l’Idibgi, 307 són dones (66,3%) i 156 homes (33,7%).

Les dades posen de manifest, un any més, la tisora de gènere en la carrera investigadora. En les etapes inicials, la presència femenina és àmpliament majoritària: les dones representen el 72,7% del personal investigador predoctoral i el 68,3% del postdoctoral. També són majoria clara en categories com el personal tècnic, el personal d’assajos clínics o el de gestió.

A mesura que s’avança en la carrera professional, però, aquesta proporció es va reduint. En la categoria d’investigadors consolidats, les dones ja són minoria, amb un 44,7%, i és en el nivell més alt —el de responsables de grup— on la bretxa es fa més evident, amb només 6 dones davant de 18 homes.

Problemàtica estructural

Aquesta evolució lenta no és un fenomen aïllat de Girona, sinó que s’emmarca en una problemàtica estructural del sistema de recerca català i estatal. Diversos informes del Departament de Recerca i Universitats apunten que, tot i que les dones són majoritàries en les etapes formatives, continuen trobant obstacles per accedir a posicions de lideratge i presa de decisions, així com als principals reconeixements professionals.

En el cas de l’Idibgi, l’increment del nombre d’investigadores principals suposa un pas endavant, però insuficient per revertir una desigualtat que es manté pràcticament estancada en l’última dècada. Les dades evidencien que el repte ja no és l’accés de les dones a la recerca, sinó la seva promoció i consolidació en els nivells més alts de responsabilitat.

A més de les xifres concretes de l’Idibgi l’informe Recerca amb igualtat, impulsat pel sistema de centres CERCA -una quarantena de centres de recerca de Catalunya, entre els quals hi ha l'Idibgi i l'Icra com a gironins-, identifica una sèrie de factors estructurals que expliquen per què les dones continuen sent menys presents en posicions de lideratge científic. Segons aquest document, moltes desigualtats no es limiten a la distribució de càrrecs, sinó que també tenen manifestacions més subtils però profundes en la mateixa cultura de la recerca. Per exemple, l’assetjament sexual o per raó de sexe i altres conductes discriminatòries, que van des de comentaris sexistes fins a dificultats per a la promoció, segueixen presents en l’entorn laboral científic i poden condicionar negativament les trajectòries professionals de les investigadores.

Obstacles i criteris d'avaluació

L’informe assenyala que la manca de dones en llocs de poder científic està lligada a obstacles invisibles i criteris d’avaluació que penalitzen mecanismes com la criança, la maternitat o les tasques de cura, i que dificulten l’accés a la responsabilitat. Aquest desequilibri —conegut com el diagrama de tisores— es reflecteix en el fet que, tot i que les dones constitueixen una majoria del personal dels centres de recerca, representen menys del 50 % de les persones que lideren projectes, i els equips encapçalats per dones sol·liciten i obtenen de mitjana menys finançament competitiu que els liderats per homes.

El document també situa problemes més enllà de l’accés i el lideratge. Hi ha biaixos que afecten tot el procés de recerca científica, com ara marcs teòrics amb bibliografies dominades per autors masculins, dissenys d’estudi que exclouen de forma sistemàtica dones o col·lectius subrepresentats, o anàlisis que no desagreguen dades per sexe o gènere. Aquestes pràctiques no només perpetuen estereotips, sinó que poden limitar la qualitat i la pertinença dels resultats de recerca.

Per afrontar aquestes desigualtats, l’informe insisteix en la necessitat d’implementar mesures concretes com criteris d’avaluació sensibles al gènere, polítiques de conciliació reals i formació en perspectiva feminista per a tota la comunitat científica.

Aquesta setmana s'estan fent activitats reivindicatives arreu de Catalunya coincidint amb el Dia mundial de la dona i la nena en la ciència, que es commemora avui.

Subscriu-te per seguir llegint