La població nascuda a l'estranger ja arriba al 28% a les comarques gironines

El percentatge de població nascuda a l'estranger a les comarques gironines ja arriba pràcticament al 28%, segons dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), corresponents a 1 de gener d'aquest any. Concretament, és del 27,87% mentre que fa un any era del 27,28%. Si es compara amb una dècada enrere, l'increment ha sigut sostingut any rere any. El 2016 el percentatge sobre el total era del 19,96%, així que en deu anys el creixement percentual de població nascuda a l'estranger a les comarques gironines ha sigut de vuit punts.

Girona és la província catalana amb el percentatge més elevat i se situa per sobre la mitjana, que és del 26,1%. Per darrere de Girona hi ha Barcelona (26,09%), Lleida (25,86%) i Tarragona (24,69%). Pel que fa a nivell estatal, Girona també se situa entre les províncies amb el percentatge més elevat. Per davant hi ha Alacant, on se supera el 30% i les Illes Balears, amb un percentatge del 29,3%.

D'aquesta manera, el creixement del nombre de residents els últims anys està estretament relacionat amb l'arribada d'immigrants. Tant és així que la gent amb nacionalitat estrangera arriben l'1 de gener d'aquest any al seu màxim fins ara, 1.580.598 persones a Catalunya. Prop de la meitat d'aquest col·lectiu té entre 25 i 44 anys i, concretament, la franja més nombrosa és la de les persones entre 30 i 34 anys. De fet, entre tota la població del país nascuda entre el 1991 i el 1995, un 37,3% no té la nacionalitat espanyola.

En el cas de Girona, hi ha un total de 183.979 persones amb nacionalitat estrangera, dada que representa un 21,95% sobre el total. El percentatge també està per sobre la mitjana catalana, que és del 19,3%. A nivell estatal, la situació és similar que en el cas de la població nascuda a l'estranger, amb percentatges per sobre del 20% a les Illes Balears i la Comunitat Valenciana. Tot i que a nivell provincial, per davant de Girona només hi ha Alacant, amb un percentatge del 25,6%. Seguidament, el de les Illes Balears és del 21,8%.

En el conjunt de l'Estat, l'estadística revela que, per primera vegada, els nascuts a l'estranger superen els deu milions, arribant als 10.004.581 habitants dels 49.570.725 que hi resideixen, una xifra rècord que cada cop s'apropa més als 50 milions. Les principals nacionalitats dels immigrants durant el quart trimestre del 2025 van ser la colombiana (amb 36.600 arribades a Espanya), la veneçolana (27.000) i la marroquina (22.000). Per altra banda, les nacionalitats més nombroses dels emigrants van ser la marroquina (amb 13.000 sortides), la colombiana (12.500) i l'espanyola (7.900).

Increment de població a un ritme més lent

D'altra banda, Catalunya ha arribat als 8.208.894 habitants. D'aquesta manera, ha guanyat 84.768 persones (un 1%) i refreda una mica el ritme de creixement dels últims tres anys.

Per demarcacions, on més ha crescut la població el darrer any en termes relatius és a Tarragona, que ha guanyat 14.365 habitants (un 1,64%). A Lleida el creixement interanual ha estat d’un 1,4% (semblant al de l’any passat), amb 6.430 habitants més. En canvi, tant a Barcelona, amb 56.485 nous habitants, com a Girona, amb 7.488 habitants més, el creixement de la població ha estat inferior a l’1%.

En el cas concret de Girona, el nombre d'habitants ha arribat a 837.917, un 0,9% més respecte al 2025. Si es compara amb altres anys, el creixement s'ha produït a un ritme més lent. Durant tres anys consecutius es va produir un increment per sobre de l'1%. Destaca especialment el 2023, quan hi va haver un creixement del 2,3%. Malgrat tot, aquestes dades encara se situen lluny dels pics assolits entre el 2004 i el 2006, quan es va superar l'augment del 4% interanual.

Distribució per sexe i edat

Pel que fa a la distribució per sexe, a 1 de gener hi havia 420.659 homes i 417.258 dones a la província de Girona. Pel que fa a l'edat, l'augment de l'envelliment de la població cada vegada es deixa notar més. Destaca especialment que ja hi ha 279 persones centenàries, la majoria de les quals són dones, amb un total de 222.

Les dades de l'estadística de població continuada són provisionals des del darrer cens publicat. En el cas de les dades de població, cada trimestre es revisarà la sèrie provisional fins que a final d'any es publiqui un nou cens de població, que s'inclourà com a població resident definitiva al més aviat possible, abans de la publicació següent de l'estadística (febrer de l'any vinent).

Les dades de població en habitatges familiars i de llars també són provisionals i es revisen cada trimestre fins que es publiqui un nou cens d'habitatges (no té periodicitat establerta) que passaran a ser definitius. Per la seva banda, les dades de migracions només constitueixen una primera estimació. Les xifres definitives es publicaran a l'Estadística de Migracions i Canvis de Residència, que té una periodicitat anual.

Subscriu-te per seguir llegint