La fred va causar 35 morts al gener a les comarques gironines

El sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo) calcula que el mes passat van morir 35 persones a les comarques gironines per causes atribuïbles a les baixes temperatures.

Les concentracions de mortalitat per fred més elevades es van produir entre la segona i la tercera setmana de gener, quan es van registrar 30 defuncions. 

Segons el MoMo, un sistema gestionat pel Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) de l’Institut de Salut Carles III que té com a objectiu «millorar la capacitat de prevenció i resposta» davant de situacions de risc per a la salut associades a les baixes temperatures, el gruix de l’excés de víctimes mortals atribuïdes a la fred es concentra entre les persones de 65 i més anys, en particular els de més de 85.

Concretament, n’hi va haver 30 que tenien més de 65 anys i, d’aquestes, vint en tenien més de 85. En tot cas, des de Sanitat adverteixen que les estimacions d’excessos de mortalitat per totes les causes i atribuïbles al defecte de temperatura «no es poden considerar consolidades fins que hagi passat almenys un mes des de la publicació».

Si se sumen les defuncions del novembre i el desembre de l'any passat, en total la fred ja ha causat 63 defuncions aquesta temporada de tardor i hivern. Concretament, hi va haver 14 defuncions el novembre i 14 més el desembre.

L’exposició a baixes temperatures s’associa amb la «intensificació de malalties a la població vulnerable a mitjà i llarg termini» amb «l’acció oportunista dels agents infecciosos». En concret, Sanitat apunta que, al marge de casos extrems derivats de situacions d’hipotèrmia o de congelació, les temperatures baixes «debiliten la resposta defensiva de l’organisme» i part de l’origen de l’excés de morbimortalitat associat al fred, assenyalen, «és de naturalesa infecciosa, principalment per agents com el virus de la grip o el pneumococ».

Per altra banda, la fred també pot produir una «descompensació» que agreugi malalties cròniques en col·lectius vulnerables o augmenti la incidència d’altres complicacions de salut, entre les quals hi ha un increment dels diagnòstics per depressió o ansietat, esquizofrènia o complicacions durant la gestació. També «afavoreix» els sinistres de trànsit, les caigudes o els incendis i les intoxicacions per monòxid de carboni per estufes o brasers.

Contagi de la grip

Tot i que el pic de virus respiratoris es va viure el desembre, durant la primera quinzena de gener encara hi havia una circulació de la grip en un llindar destacat. De fet, la grip encara es manté en fase epidèmica, tot i que en un nivell bastant baix.

La distribució de virus mostra el rinovirus com el més predominant (26,2% de les mostres), seguit del VRS (21,7%), del coronavirus humà (12,9%) i de la grip (9,7%). En la població pediàtrica, la positivitat dels multitests mostren el VRS com més circulants (16,3% de les mostres), seguit de la grip A (7,6%).

Subscriu-te per seguir llegint