Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Fins a tres mesos d’espera: aquestes són les proves mèdiques més saturades a Girona

El nombre de pacients pendents d’aquest procediment l’any passat era de 18.888, xifra similar a la del tancament del 2024

Un pacient fent-se una ressonància magnètica al Trueta en una imatge d'arxiu.

Un pacient fent-se una ressonància magnètica al Trueta en una imatge d'arxiu. / ICS Girona

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Girona

La mitjana en el temps d’espera per fer-se una prova mèdica és de tres mesos a la Regió Sanitària de Girona.

Concretament, segons dades del tancament del 2025, un total de 18.888 gironins estaven en llista d’espera per a un procediment d’aquestes característiques, amb una demora mitjana de 89 dies, tretze més que a finals del 2024, quan era de 76. D’aquesta manera, l’espera s’enfila fins als tres mesos.

En canvi, pel que fa a nombre de pacients, la xifra és similar a la del tancament del 2024, que era de 18.686 pacients. Així, segons el darrer balanç hi havia uns 200 gironins més pendents de la prova. Si es compara amb anys anteriors, la xifra és elevada, ja que es torna a situar al nivell del desembre del 2022, quan hi havia 18.784 usuaris pendents, abans que Salut impulsés al pla de millora d’accessibilitat al sistema sanitari per evitar les llargues esperes que s’havien acumulat degut a la covid-19.

El 2023 es va produir una millora, amb 15.392 gironins en espera, però a partir del 2024 va tornar a augmentar i durant dos anys consecutius s’ha superat el llindar de 18.000 pacients.

Per tal de millorar l’accessibilitat als serveis sanitaris, el CatSalut fa un seguiment dels terminis d’accés a determinades proves diagnòstiques. Són aquelles proves necessàries per tal que els sanitaris puguin fer un diagnòstic i les persones coneguin la malaltia.

Per això no entren en aquest seguiment les exploracions de control o seguiment i les proves de cribratge, com per exemple les mamografies del Programa de detecció precoç del càncer de mama, que no es consideren proves diagnòstiques, ni tampoc les proves diagnòstiques urgents.

Els terminis màxims de referència per a l’accés a les proves diagnòstiques s’apliquen en funció de la priorització establerta segons la situació clínica i social de les persones i són de 30 dies per a les de prioritat preferent i de 90 dies si el professional sanitari estableix una prioritat ordinària.

Respecte al nombre de procediments fets en un any, el 2025 va finalitzar amb un total de 90.244 actuacions fetes, xifra lleugerament superior a la del 2024, que era de 89.473.

Proves amb més pacients

La prova que segueix acumulant més pacients en espera és l’electromiograma. A finals de l’any passat n’hi havia 3.873. Es tracta d’un procediment de diagnòstic que s’utilitza per avaluar la salut dels músculs i les cèl·lules nervioses que els controlen.

Seguidament, hi havia la tomografia computada (TC o TAC), amb 2.884, la ressonància magnètica (2.206), la colonoscòpia (1.773), l’ecografia abdominal (1.763), l’ecocardiografia (1.710), l’ecografia urològica (1.606) i l’endoscòpia esofagogàstrica (1.413). Per sota del miler de pacients en espera hi havia la polisomnografia (598), la mamografia (367), l’ergometria (364) i l’ecografia ginecològica (315). Finalment, la prova amb menys pacients en espera era la gammagrafia, amb 16.

Pel que fa al temps d’espera, les proves que en generen més de mitjana són els electromiogrames, que també són els que tenen més pacients, i les polisomnografies. Totes dues proves generaven una demora de 185 dies, és a dir, mig any. Seguidament, hi havia les ergometries, amb uns quatre mesos.

En canvi, les proves que generaven menys espera són les gammagrafies, amb 24 dies i el conjunt de proves entre les quals hi ha les mamografies o ressonàncies magnètiques, amb una mitjana de dos mesos

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents