Una esquerda de 17 metres a Castellfollit de la Roca torna a posar el focus en els despreniments: "Cal estar vigilants"

Situada a 50 metres d’altura, a sobre d’un bonic penya-segat i entre els rius Fluvià i Turonell, la localitat de Castellfollit de la Roca figura com un dels municipis més simbòlics de Catalunya. Però des de fa gairebé una dècada els seus habitants conviuen amb la por dels despreniments, un fenomen que s’ha intensificat en els últims anys.

La roca en la qual s’assenta el poble és una immensa base de lava creada fa gairebé 400.000 anys pels volcans de la Garrotxa. Té gairebé un quilòmetre de longitud i 54 metres d’altura en el punt més alt. La seva edat geològica i l’erosió provoquen que els despreniments es donin de manera periòdica.

El despreniment del 2017

Malgrat que sempre han conviscut amb els despreniments, des de fa nou anys els residents demanen recursos al Govern perquè cada vegada són de més intensitat. El febrer del 2017, 70 tones de pedres van caure al buit i van deixar el vessant que dona al riu Turonell «molt fracturat i amb blocs indiviualitzats de roca en situació delicada», segons va afirmar l’Institut Geològic de Catalunya. Una resident al nucli històric va detallar que va sentir «un soroll tan fort» que va pensar que havia sigut «un accident de circulació».

Cada despreniment accelera la fragilitat del conjunt a l’augmentar la debilitat d’altres roques pròximes. Quan cauen noves roques, aquestes deterioren les veïnes i el cicle és cada vegada més intens. La cinglera va perdent volum amb el pas del temps i això afecta l’estabilitat de les cases. Aquest municipi compta a més amb una altra circumstància que agreuja el problema. I és que és el segon més petit de Catalunya, ja que no arriba a un quilòmetre quadrat.

Una esquerda de 17 metres

150 cases estan construïdes just al límit del penya-segat. En les últimes setmanes, a sota del carrer de la plaça ha aparegut «una esquerda de 50 centímetres i verticalment baixa 17 metres», expliquen a El Radar, de 3Cat. «No hi ha un risc imminent, però sí que cal estar vigilants, perquè, com dèiem, es produeix aquesta erosió constant, tot i que lenta», afegeixen.

Aquesta esquerda està controlada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que «la vigila constantment i la té monitoritzada en cas que es faci més gran, per poder detectar-ho molt ràpidament». El vessant del Fluvià «és el que preocupa» i té «9 taòmetres i 5 clinòmetres» que permeten saber com s’obren i tanquen esquerdes o «com funciona aquest moviment i erosió» al penya-segat.

També escanegen el penya-segat dues vegades a l’any per comparar les imatges i veure si s’està produint algun canvi. El problema és que per a això calen tasques de neteja i manteniment del penya-segat i la seva vegetació «per obtenir-ne bé la imatge». Unes tasques que valen fins a 50.000 euros, un pressupost que Castellfolit no pot pagar.

L’Ajuntament de Castellfolit ha reclamat «una assignació fixa» a la Generalitat per a la «seguretat» dels locals, sense haver de buscar constantment subvencions a la Diputació, la Generalitat o fins i tot la Unió Europea. Els veïns, en els últims anys, han vist «com anava canviant el paisatge i casa seva, perquè cada despreniment se n’ha emportat un tros». Algunes de les cases ubicades al penya-segat, on viuen unes 350 persones, han perdut metres quadrats o fins i tot el balcó sencer.