La llei d'ocupació pública catalana preveu excepcions per als municipis de menys de 20.000 habitants

La Generalitat ha presentat a Girona el projecte de llei d’ocupació pública catalana, que vol crear la figura de l’“empleat públic català” i facilitar la mobilitat de personal entre administracions. El text preveu excepcions per als municipis de menys de 20.000 habitants, amb un focus especial en els de menys de 5.000.

La secretària d’Administració i Funció Pública, Alícia Corral, ha presentat aha presentat avui a Girona el projecte de llei d’ocupació pública catalana, que el Govern planteja com el nou marc per ordenar i modernitzar la funció pública a Catalunya. La normatiu inclou la Generalitat, els ajuntaments i les set universitats públiques catalanes i preveu mesures amb impacte directe en un territori amb molts municipis petits i mitjans, com són les comarques gironines.

Corral ha defensat que el text introdueix la figura de l’“empleat públic català” i vol facilitar mesures de mobilitat i de cooperació entre administracions per “captar talent”, “fidelitzar-lo” i millorar el servei a la ciutadania. Segons ha explicat, es tracta d’una reforma de fons que busca actualitzar una regulació que fa dècades que no es renova i incorporar eines pensades per a una administració “més innovadora” i adaptada a les necessitats actuals.

Excepcions per a municipis de menys de 20.000 habitants

Un dels punts que Corral ha remarcat per al món local és que el projecte preveu excepcions per als municipis de menys de 20.000 habitants, amb un accent especial per als de menys de 5.000. L’objectiu és que els ajuntaments més petits no hagin d’assumir determinades obligacions “més reglamentàries” que, en la pràctica, poden ser difícils de complir amb plantilles reduïdes.

Entre aquestes obligacions, ha citat la necessitat de disposar d’una relació de llocs de treball (RLT) escrita, sistemes de planificació formalitzats i altres requisits administratius que, segons la secretària, es volen flexibilitzar perquè no suposin una càrrega desproporcionada per als municipis amb menys capacitat de gestió.

Agrupacions i personal compartit entre ajuntaments

La secretària també ha posat èmfasi en la voluntat d’impulsar fórmules perquè els municipis puguin agrupar-se i compartir personal. Això inclou la possibilitat que una mateixa persona pugui treballar a temps parcial en més d’un ajuntament i, sobretot, establir un “paraigua normatiu” que permeti mobilitat entre entitats locals, una opció que ara, segons Corral, no està prou regulada.

En aquest sentit, ha defensat que la finalitat no és crear una competència entre municipis per captar professionals, sinó posar en comú coneixement i facilitar que les persones empleades públiques puguin donar servei “a la seva comunitat” i retornar al territori la formació i experiència adquirides.

Tramitacions i selecció, principalment electròniques

Corral ha apuntat que els processos de selecció tendiran a ser majoritàriament electrònics. Ha recordat que una part de la selecció ja està centralitzada en l’àmbit de la Generalitat per a determinats cossos i que altres àmbits —com docents i estatutaris— tenen una aplicació supletòria de la norma. En tot cas, ha admès que el repte serà articular aquests sistemes perquè siguin accessibles i operatius també per als municipis petits.

Quan es notarà el canvi

Preguntada pels terminis, Corral ha subratllat que el calendari dependrà de la tramitació parlamentària. Ha dit que el Govern confia que la llei es pugui aprovar amb un ampli consens al Parlament, perquè —segons ha defensat— és una reforma pensada per millorar el servei públic i garantir que hi hagi professionals qualificats “a prop” per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Mentrestant, ha indicat que l’executiu ja està desplegant algunes mesures prèvies, però que la “transversalitat” del model requereix l’aprovació definitiva de la llei.

Subscriu-te per seguir llegint