Espadaler exposa a Olot les inversions del Govern a la Garrotxa

El vehicle informatiu del Pla de Govern al territori ha fet parada aquest dissabte a Olot, aprofitant la celebració del Carnaval. La iniciativa, segons el Govern, busca explicar “com es desplega” el Pla de Govern i quines actuacions preveu a cada comarca.

La parada s’ha instal·lat davant del Mercat d’Olot, on s’ha repartit material amb les actuacions de l’Executiu a la Garrotxa i amb projectes destacats del territori. El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, hi ha anat acompanyat del delegat del Govern a Girona, Xavier Guitart.

Durant la visita, Espadaler ha situat la iniciativa en el marc de la planificació de cada legislatura: “En totes les legislatures el Govern planifica objectius de 4 anys i estableix alguns eixos de millora dels serveis públics que es van aterrant amb mesures concretes”. I ha afegit: “aquest Pla de Govern al territori es fa d'una manera més distesa de la formalitat i es va a l'arrel de les capitals, que això sempre és positiu”.

Pel que fa a l’àmbit de Justícia, el conseller ha destacat que “s'impulsen noves places judicials i se'n creen fins a 91: una d'elles arriba a Olot i servirà per descongestionar els jutjats del municipi”.

El material informatiu difós a la parada també recull altres actuacions previstes a la Garrotxa, com l’inici de les obres de la variant entre la Vall d’en Bas, Olot i les Preses; la construcció del nou Institut Escola Salvador Vilarrasa a Besalú; una aportació de 700.000 euros per a inversions en la xarxa viària rural; la disponibilitat de solars per a la construcció de 88 habitatges protegits; i l’obra del nou CAP Nord d’Olot, que el Govern situa “a la recta final”, segons informa la Generalitat en un comunicat.

El Pla de Govern de la XV Legislatura, segons el document, s’estructura en cinc prioritats i inclou 35 objectius específics i 260 mesures prioritàries. Entre els eixos, hi figuren l’habitatge, la transició energètica, l’equitat social, la millora dels serveis públics i l’autogovern i el finançament singular.

Subscriu-te per seguir llegint