Girona concentra el creixement d'empreses de salut fora de Barcelona

El sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya ha batut un nou rècord d’inversió el 2025 amb 517 milions d’euros captats per empreses emergents i innovadores, una dada històrica que supera en un 7% la registrada el 2022, i un 43% més la de l'any 2024. En aquest context expansiu, Girona emergeix com el territori que més creix fora de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Segons el darrer informe de la BioRegió de Catalunya, elaborat per Biocat, l’any passat en total hi havia 1.650 empreses i 94 institucions de recerca, un 8,3% més que l’any anterior, i ja representa el 7,6% del PIB català.

Tot i que el 93,4% de les empreses continuen concentrades a Barcelona, Girona ja reuneix prop del 3% de les companyies del sector —un pes similar al de Tarragona— i lidera la desconcentració territorial. L’informe destaca que el nombre d’empreses establertes fora de l’àrea metropolitana s’ha accelerat un 22,5% en el període 2020–2024, amb un impuls principalment localitzat a les comarques gironines.

És a dir, tot i que el pes percentual encara és modest, Girona és el territori que més guanya presència en el mapa català de la salut i les biociències.

Per altra banda, encara que la inversió augmenta en general arreu de Catalunya, el nombre d'operacions és un dels més baixos dels darrers anys, ja que cinc rondes representen el 47% del pressupost total.

Noves patents

Pel que fa a Girona, l'informe destaca el paper de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi) dins el mapa d’institucions analitzades, amb el llicenciament de dues noves patents durant el període 2021-2024 i una spinoff creada.

L’anàlisi dels 25 centres CERCA de salut mostra una correlació directa entre finançament rebut i retorn generat: els instituts amb més activitat en assajos clínics lideren els ingressos per comercialització.

Aquest flux d’innovació atrau capital privat: les spinoffs d’aquests centres han captat 374 milions d'euros en l’últim quadrienni. En el cas de l'Idibgi, els ingressos de comercialització acumulats entre el 2021 i el 2024 s'enfilen als 20 milions d'euros.

L’Idibgi ha llicenciat dues noves patents durant el període 2021-2024 a més de crear una spinoff

A més, l'informe destaca que Catalunya es consolida com un dels entorns més competitius d’Europa en generació d’equips altament qualificats, amb un flux constant de 26.000 noves persones titulades cada any entre programes de grau, màster i doctorat, i una sòlida paritat de gènere.

Aquesta massa crítica, juntament amb els més de 18.000 professionals de la recerca, ha estat determinant per a l’aterratge de més de 30 hubs tecnològics vinculats a la salut entre 2021–2025, i per a la projecció de més de 8.000 nous llocs de treball.

Aquests actius han permès que projectes com els hubs globlals d’AstraZeneca o de Roche puguin escalar els seus equips amb celeritat. Això, juntament amb nous referents com el hub global d’R+D de Sanofi centrat en IA, Smith+Nephew, Hipra o el projecte de computació quàntica de Qilimanjaro, consoliden la capacitat de la BioRegió per absorbir talent d’alt nivell en entorns de dades i tecnologia aplicada a la salut.

En el cas d'Hipra s'han creat o anunciat 1.000 llocs de feina, una de les xifres més altes del territori.

Més exportacions

Una de les fites durant l'any 2024, i de la qual encara no hi ha dades definitives del 2025, és el fet que Catalunya «recupera» la primera posició en nombre d'exportacions de productes sanitaris a Espanya. En total, des del territori català, es van exportar productes per valor de 9.165 milions d'euros, que representa el 45,7% del total estatal. Les startups i scaleups del sector científic català principalment exporten a Suïssa, Alemanya, França i els Estats Units.

En canvi, Catalunya és la segona comunitat autònoma en nombre d'importacions de productes sanitaris, per un valor de 9.403 milions d'euros, un 3% menys que el 2023. Aquesta xifra, però, representa el 31% del total estatal, per sota del 56,2% de Madrid.

L'estudi de la BioRegió també destaca que la inversió estrangera entre 2021 i 2025 ha sumat 2.382 milions d'euros i ha comportat la creació de 5.567 nous llocs de treball. Tot i això, han destacat que hi ha hagut una caiguda d'aquests recursos a Catalunya entre 2025 i 2024.

El campus d’Hipra a Aiguaviva ha generat 1.000 llocs de feina, una de les xifres més altes de Catalunya

Mentre que l'any 2024 es van captar 653 milions d'euros d'inversió estrangera directa, el 2025 s’ha desplomat fins als 111 milions. Tot i ser un «any de davallada», el director general de l'organisme, Robert Fabregat, afirma que el sector no està «amoïnat» perquè és una tendència «generalitzada».

Sílvia Labé, directora de l’estudi, destaca que Catalunya s’ha consolidat com un dels «hubs de salut més rellevants d’Europa» a causa de la seva «excel·lència científica i clínica». També afirma que el creixement ja no és només «en activitat», sinó que ara es té en compte una millor connexió entre recerca, indústria, mercat i sistema de salut.

El repte, però, com ha explicat Fabregat, és «continuar escalant» per tal que els avenços tecnològics s’acabin transformant en «més innovació adoptada al sistema de salut i en més impacte per a pacients».

Labé també ha destacat la «progressiva desconcentració territorial», per l'increment d'empreses a Girona.

En definitiva, l’informe matisa que el ritme de creixement és constant amb més d’una nova empresa a la setmana (639 startups des de 2016), de les quals 464 continuen actives. Malgrat que un 27% de les companyies creades en aquest període han tancat, el balanç net anual continua sent positiu.

Assajos clínics

Finalment, Catalunya consolida el seu lideratge internacional i puja una posició en el rànquing global fins a situar-se setena en el hub mundial en assajos clínics, per davant del Regne Unit.

Amb 5.768 estudis actius el 2025, el territori participa en el 92% de l’activitat de l’Estat i manté un ritme de creixement del +7,5%, molt superior a la mitjana estatal (que creix en un +1,9%).

A escala europea, Catalunya es referma en la quarta posició (per darrere de França, Itàlia i Espanya) i supera països com Alemanya.

Aquest creixement es produeix en un escenari global on la Xina (+10,2% respecte al 2024) continua retallant distàncies amb els EUA, que registren un lleu descens (-2,1%).

Per àrees terapèutiques, l’oncologia es manté com el principal motor de la recerca clínica catalana (sisena posició a Europa) tot i un retrocés del 3% que s’ha vist compensat per una diversificació cap a altres patologies.

Subscriu-te per seguir llegint