Un estudi gironí detecta una proteïna "clau" en el control del sucre a la sang

Un estudi de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi) ha detectat que la proteïna ATG7 té un paper "clau" en el control de les concentracions de glucosa en sang. La recerca ha demostrat que aquesta proteïna influeix en la resposta de l’organisme a la insulina i en la regulació de la glucosa. Els autors de la investigació han destacat que "es tractaria d’un mecanisme completament novell i no detectat prèviament". "Aquest estudi ens ajuda a comprendre alguns dels processos biològics que es troben alterats en la resistència a la insulina". A més, aquestes troballes aporten nou coneixement i obren futures línies terapèutiques i de recerca. "Se'n podrien beneficiar tan pacients de diabetis tipus 1 com 2", han ressaltat.

La recerca ha estat impulsada per un equip de la China Medical University, la Universitat de Cambridge, i pel grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i el CIBERObn. Un dels autors és el cap d’aquest grup de recerca, el doctor José Manuel Fernández-Real, i també ha participat en la investigació el doctor José María Moreno-Navarrete, investigador consolidat del mateix grup de l’IDIBGI i del CIBERObn.

La resistència a la insulina es produeix quan les cèl·lules del múscul, el teixit gras i el fetge no responen de forma adequada a aquesta hormona. Això causa dificultat per absorbir la glucosa i pot derivar al desenvolupament de diabetis tipus 2.

L'estudi mostra que la proteïna ATG7, tradicionalment associada als processos d’autofàgia o “reciclatge intern” cel·lular, també té una altra funció clau que influeix en la resposta de l’organisme a la insulina i en la regulació de la glucosa.

Moreno-Navarrete ha remarcat que "es tractaria d’un mecanisme completament novell i no detectat prèviament". I Fernández-Real ha afegit que la recerca "ens ajuda a comprendre amb més detall alguns dels processos biològics que es troben alterats en la resistència a la insulina, consubstancial tant amb la diabetis mellitus tipus 2 com amb altres trastorns metabòlics".

Rellevància del fetge i el múscul

En concret, la investigació demostra que la proteïna ATG7 participa en la comunicació entre òrgans que tenen un paper clau en el control de les concentracions de glucosa en sang, com són el fetge i el múscul; dos actors principals en l’ús i l’emmagatzematge d’aquesta glucosa.

L’equip també ha observat que, quan hi ha resistència a la insulina, el transport i la funció de la proteïna ATG7 es veuen alterats. La recerca ha detectat una relació entre els nivells de l’ATG7 i l’obesitat; ja que en persones amb obesitat s’han detectat concentracions més elevades d’aquesta proteïna, mentre que l’exercici físic fa baixar aquests nivells. Aquest fet reforça el paper del múscul com a origen d’aquesta proteïna i la seva influència en el metabolisme hidrocarbonat del fetge.

Els autors han subratllat que aquestes troballes aporten nou coneixement sobre la biologia de la diabetis i obren futures línies terapèutiques i de recerca centrades en la modulació d’aquesta via biològica per millorar la resposta a la insulina. "El que realment és inusual és que se’n podrien beneficiar tan pacients amb diabetis tipus 1 com amb diabetis tipus 2", ha ressaltat Fernández-Real.