Tatuadors gironins reclamen més control contra l’intrusisme en el sector

Tatuadors gironins demanen més control del sector i més diàleg amb el sistema sanitari després que immunòlegs i dermatòlegs hagin proposat incloure en els historials clínics si un pacient té tatuatges. Els professionals del sector respecten la investigació científica, però consideren exagerat convertir aquesta dada en un element sistemàtic de l’historial mèdic i posen el focus en un altre problema: l’intrusisme.

Sergi Golik, tatuador de l’estudi Body Obsessions de Girona, assegura que actualment «no hi ha diàleg entre autoritats sanitàries i tatuadors, ni una educació adequada compartida». Defensa que la investigació és positiva, però qüestiona que es posin tots els casos «al mateix sac».

«No és el mateix un tatuatge fet per un professional que algú que no respecta l’ofici. Si es fa malament, es poden malmetre vasos sanguinis o provocar cicatrius. Això és un dany per a la pell. Però un professional és conscient de causar el mínim impacte possible», sosté.

Segons explica, als estudis professionals es fan signar consentiments informats on consten al·lèrgies, malalties, medicació i fins i tot el lot de la tinta utilitzada. «Aquesta informació ja existeix i pot estar a disposició de les autoritats sanitàries si cal». També recorda que la normativa sobre materials que es fan servir als estudis a Espanya és «de les més estrictes del món» i que el sector està «molt restringit i controlat».

És per això que considera que la mesura d’incloure els tatuatges a l’historial clínic és «exagerada i superficial». A més, considera que «no és just generalitzar».

Manca de control

En la mateixa línia s’expressa Lorna Jukes, propietària de l’estudi Pins&Needles de Girona, que posa l’accent en la manca de regulació real del sector. «Hi ha molta gent que s’anomena tatuador i no ho és. No és només un problema individual, qualsevol persona amb diners pot obrir un estudi», adverteix.

Segons Jukes, obtenir la titulació higienicosanitària és relativament senzill i no acredita realment la competència professional. «No t’assegura que aquella persona tingui coneixements ni experiència. I ningú t’obliga a posar-te al dia», lamenta. També alerta que la venda d’estris per internet sense filtres facilita que augmentin les males pràctiques.

Tot i això, veu amb bons ulls la investigació científica: «Si s’ha obert una investigació és per alguna raó amb pes. Tota investigació és positiva. Després caldrà veure els resultats». Tot i que insisteix que les possibles afectacions en la salut depèn de qui fa el tatuatge i les condicions.

Jukes, que fa més d’una dècada que treballa al sector i també es dedica a la micropigmentació i al làser, assegura que sempre fa omplir formularis de consentiment als clients i els recomana que consultin el metge en casos de diabetis o altres patologies amb contraindicacions per fer-se algun tatuatge.

«A vegades la gent té massa pressa per tatuar-se i seria bo esperar per fer les consultes pertinents amb els especialistes».

Per altra banda, coincideix amb Golik en el fet que hi ha «molts controls» en els tipus de tinta dels estudis.

En definitiva, tots dos coincideixen que la regulació actual no reflecteix la realitat del sector, especialment pel que fa a formació, competències i control de qualitats. Reclamen una actualització de la normativa que protegeixi tant els professionals com els clients, i que incentivi la formació continuada i el reconeixement del tatuatge com a pràctica que requereix competència específica

Subscriu-te per seguir llegint