Polèmica a Banyoles per unes obres al passeig de l’estany

Polèmica al ple de Banyoles per unes obres al passeig de circumval·lació de l’estany: l’arqueòleg Xavier Terradas (CSIC) va denunciar que s’hi ha intervingut sense control arqueològic i que Cultura n’havia demanat l’aturada “fins a dos cops”, mentre que el regidor de Cultura i Patrimoni, Miquel Cuenca, va defensar que el projecte tenia l’autorització de la Comissió de Patrimoni i que els moviments de terra només han fet aflorar elements “contemporanis”.

L’avís el va portar al ple Terradas, codirector de projectes de recerca al jaciment neolític de La Draga, arran de les rases obertes en el marc del projecte de senyalització i il·luminació de les pesqueres. L’actuació s’ha fet al tram del passeig comprès entre la pesquera Gimferrer i la Carpa d’Or, una zona que, segons ell, afecta directament dos Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN): el passeig historicoartístic amb les pesqueres i el jaciment de La Draga.

Segons Terradas, els treballs haurien començat la setmana del 9 de febrer i ell en va detectar l’abast el dimarts 17 de febrer, quan va observar sediments amb potencial interès arqueològic. Va explicar que, després d’informar-ne la Generalitat, els serveis territorials de Cultura van exigir “fins a dos cops” l’aturada immediata i el seguiment per professionals competents, però que les obres no es van aturar.

El ritme de l’obra i el cap de setmana esportiu

L’arqueòleg també va situar el ritme de l’actuació en el calendari del cap de setmana posterior, quan l’entorn de l’estany de Banyoles acollia esdeveniments esportius. “Abans del cap de setmana ja havien acabat”, va afirmar, i va retreure que les rases es van tapar sense el control arqueològic que, al seu entendre, hauria permès documentar què s’havia remogut i amb quin abast.

En la resposta al ple, el regidor Miquel Cuenca va insistir que l’Ajuntament “només ha impulsat” el projecte de senyalització i il·luminació de les pesqueres i que disposava dels permisos necessaris. “Si no, no hauria pogut ni començar aquestes obres”, va assegurar. També va emmarcar l’actuació en la voluntat de “reivindicar i posar en valor” les pesqueres com a element patrimonial.

La defensa municipal i els passos que poden venir

Cuenca va dir que van traslladar aquesta “tranquil·litat” als responsables de la Generalitat i va afegir que, segons la informació que li consta, les rases s’han fet en una zona “molt intervinguda” i aprofitant rases preexistents. Per això, va afirmar que l’únic que ha aparegut són “elements de construccions contemporànies” i va animar la Generalitat de Catalunya a fer “els requeriments, pesquises i investigacions que vulgui”.

Terradas va replicar que ni el regidor ni els tècnics de les obres són arqueòlegs i va apuntar que en el projecte presentat no es contemplaven les rases que s’han acabat fent. Va insistir que, davant un requeriment de Cultura, les obres s’havien d’haver aturat immediatament.

Un altre punt de fricció és el tancament de l’actuació. Terradas va sostenir que la “cloenda precipitada” ha dificultat una avaluació objectiva de l’abast de les afectacions i “un estudi detallat dels sediments exhumats”. Des de l’equip de recerca del jaciment, va afegir, esperen veure quines accions emprèn la Direcció General de Patrimoni i plantegen exigir mesures compensatòries vinculades a la recerca per determinar què s’ha pogut perdre o alterar.

Subscriu-te per seguir llegint